Si en el darrer escrit del bloc feia
referència a la decisió que em va costar més de prendre d’aquest mandat, avui
em plau parlar d’una de les decisions que hem pres que em satisfà especialment:
la remodelació de la planta baixa de l’ajuntament i la instal·lació de la
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC).
Aquesta obra evidencia la voluntat de millora
i de transformació que hem tingut i que ha de guiar tota acció política,
especialment la dels governs locals que estem més a prop dels ciutadans i així
ens han de sentir els ciutadans, amb governs propers.
Les noves oficines de la planta baixa de
l’Ajuntament no són només unes obres que milloren molt l’estètica d’un edifici
que mai ha estat agradable, és la conseqüència lògica de la feina realitzada en
aquest mandat per millorar i dignificar el servei a la ciutadania. La
modernització de la xarxa informàtica, que aviat farà un nou salt amb la
incorporació de la fibra òptica, la unificació de tots els punts dispersos per
les oficines municipals on abans es registraven els tràmits. La posada en marxa
de la oficina virtual de l’Ajuntament, encara en fase de proves, però que en
poques setmanes ja serà activa i que ens ha de permetre eliminar el paper en els
tràmits administratius. Tot això ho hem aconseguit fent una aposta clara per a
la modernització de l’administració, en el cas d’Argentona, enquistada de fa
molts anys.
Però en tot cas, el més interessant de tot ha
estat el que anomeno “girar l’ajuntament”, recuperar l’entrada principal pel
Carrer Gran és simbòlicament donar-li la volta a l’edifici, i una metàfora de
la voluntat de canvi necessària per a qualsevol gestor públic que s’ha de
plasmar en tots els seus àmbits, propiciant canvis en
positiu que millorin el benestar dels vilatans i vilatanes i, en aquest cas, que
ens permetin fer més amable la relació entre la ciutadania i l’administració. Aquesta
voluntat de canvi, amb la qual jo m’identifico, no és el canvi pel canvi sinó
que ha de ser motor de progrés, evolució, millora constant, el que dona sentit
a la política i especialment a la local.
Falten molt pocs dies perquè s’acabi la construcció de la piscina municipal, la piscina que hem tingut sempre, una piscina d’estiu. Com a model a mi no em satisfà, ja que estem parlant d’una piscina vinculada al gaudi durant els mesos de l’estiu, que està molt bé, però tancada la resta de l’any, que no està tan bé.
Nosaltres sempre hem defensat que a Argentona, el que necessitem, és una piscina que estigui vinculada a la pràctica de l’esport i a la salut, i que es pugui fer servir durant tot l’any, i ho mantinc, però no és el cas, per això no deixem de parlar de la piscina coberta.
No em cansaré de dir que la decisió que més m’ha costat de prendre en aquests quatre anys de govern ha estat la renúncia al complex esportiu que vam dissenyar al final del mandat del PSC i l’Entesa (2003-2007) i que el govern de TxA i CiU van acabar de desenvolupar. No va ser una decisió fàcil, perquè va ser una renúncia, però l’elevat cost econòmic d'aquell projecte i les conseqüències que hagués portat a la hisenda municipal van ser decisius, mantenir-lo hagués estat una temeritat i una irresponsabilitat.
Per això diem que, ara que tornarem a tenir una piscina com la que hem tingut sempre, és a dir, que hem tornat al punt de partida, ara ens toca començar a pensar i prendre decisions per convertir la piscina d’estiu en una piscina que ens sigui útil durant tot l’any. Ja se que hi ha gent que diu que la nova piscina, tal com quedarà, no està preparada per a cobrir-la, davant d’això, a aquestes alçades de desenvolupament tècnic i tecnològic pensar que una obra no es pugui realitzar perquè no està “preparada” és simplement una excusa de mal pagador.
Així doncs, la piscina que tindrem aquest estiu representa un punt i seguit, un punt perquè significa tancar el “conflicte” de la piscina, un “conflicte” generat per un excés d’optimisme i una certa ansietat del govern anterior (ja m’enteneu, oi?) que, com s’acostuma a dir, van “posar el carro davant dels bous” de tal manera que van tancar la piscina vella sense tenir garanties de poder construir-ne una altra. Ells van perdre els papers i nosaltres la piscina.
I després del punt, el seguit, que és continuar treballant per assolir l’objectiu de tenir una piscina que es pugui fer servir durant tot l’any, fins que esdevingui una eina per afavorir la salut de la gent d’Argentona que és el punt final que tots desitgem. En definitiva, fer una ARGENTONA EN POSITIU.
Aquesta idea, que em consta que és compartida per molta gent del poble, serà un dels eixos de la nostra aposta política per als pròxims quatre anys i a la que volem sumar la resta de forces polítiques, malgrat que a alguns ara se’ls-hi escapi el riure quan recorden que van presentar una moció que reclamava la cobertura de la piscina, però que l’únic objectiu que tenia, d’una manera infantil i ingènua, era el d’endarrerir la seva construcció per evitar que el govern acabés el mandat amb la piscina acabada… en fi són així, què hi farem!
Argentona en positiu no és només un eslògan, és molt més, és una actitud, és la constatació que a Argentona es poden fer les coses d’una altra manera, és que la política del diàleg i l’acord és molt més positiva que la de la crispació, l’engany i el tirar pel dret.
El model de l’acord i el diàleg és el que hem vingut treballant el PSC en el govern en aquest darrer mandat, i posem dos exemples prou aclaridors: no hi ha crispació al carrer (hem acabat amb el malestar de la brossa, hem reconduït el conflicte de Can Doro, acabem d’aprovar inicialment el Pla d’Urbanisme sense cap vot en contra, estem treballant, implicant-nos, amb les urbanitzacions per encarar la solució definitiva als conflictes històrics, tornarem a tenir piscina, hem acabat la coberta de l’escola Bernat de Riudemeia, hem posat en marxa la Sala, hem iniciat les obres del Pla de Barris…) tots aquests temes han estat una font de tensió política en el passat. Ara ja no, i ens sentim satisfets. I també ens sentim satisfets d’haver acabat amb les tensions al ple municipal, també s’ha acabat el resultat de les votacions de govern contra oposició i a l’inrevés, el nou contra vuit ha passat a la història, la majoria de votacions que ha proposat el govern s’han aprovat amb majories àmplies, molt pròximes als dos terços, i això ha estat possible gràcies al diàleg previ amb la resta de forces polítiques, les que hi són ja que també hem de lamentar que hi ha hagut algunes forces que no han acceptat el seu paper d’oposició i han estat absents del debat municipal, absència que han traslladat també en el sentit del seu vot: l’abstenció constant, no sabem ben bé el perquè, si per falta de criteri o per falta d’interès, però se’ls ha trobat a faltar en els debats importants dels plens i en el dia a dia de la gestió municipal.
En fi, fer possible una Argentona en Positiu, ha estat una de les virtuts d’aquest govern i una manera de fer coherent entre el què hem dit i el que hem fet. Amb aquesta actitud, els socialistes d’Argentona ens sentim còmodes perquè és el nostre tarannà, la nostra manera de ser, i la nostra visió de la política.
Ferran Armengol deu ser un mag per què fa real allò que no ho és, o almenys ens ho vol fer creure. Els números de l’ajuntament entren en la seva txistera/calculadora i en surten uns números nets i polits, pentinats i ... maquillats!
L’exemple és clar, fa uns mesos vaig escriure en aquest mateix bloc un article sobre el deute de l’ajuntament, en què afirmava que la tan pregonada reducció del deute, era justament tot el contrari, afirmació que reitero un cop més i que s’explica per jo utilitzo els nombres absoluts i ell en canvi utilitza els relatius.
Els nombres absoluts són clars. Si agafem el tancament econòmic del darrer exercici de l’anterior mandat, és a dir a 31 de desembre de 2006, el deute real d’aquell moment, els diners que ens havien prestat i que encara no havíem retornat, pujaven a 8,8 milions d’euros. I just quatre anys més tard, en el mateix moment, el tancament pressupostari del darrer exercici d’aquest mandat, el del dia 31 de desembre de 2010, el deute real és de 10,1 milions d’euros. Primera conclusió: ara devem més diners que fa quatre anys.
En canvi els nombres relatius són diferents: el 31 de desembre de 2006, el percentatge del deute era del 89% (és el resultat de calcular el percentatge de deute, 8,8M€, respecte als ingressos que van ser de 9,9M€). En canvi a data de 31 de desembre de 2010, el percentatge de deute baixa fins el 78% que és el resultat de calcular el percentatge del deute pendent en aquell moment, 10,2M€, respecte els ingressos de l’exercici en la mateixa data que van ser de 13,1M€. Segona conclusió, el deute és superior al de fa quatre anys, en canvi han augmentat els ingressos, (que per estar en crisi déu n’hi dó).
Però la txistera/calculadora entra en acció ara: en campanya electoral. Ara en una pirueta sense precedents, el mag Armengol fa aparèixer una nova data, segons ell, a 31 de maig de 2007, just quan entren al govern, fa augmentar el percentatge del deute dins el 106%!! #¡error!
Com ho fa?
Argumenta que durant el mes de maig es va fer una modificació de pressupost, que preveia la possibilitat de demanar crèdits per valor de 2.161.000 euros. És cert, però els crèdits no estaven demanats, i molt menys concedits. Per tant, el nivell de deute en aquell moment ja havia baixat fins el 84% donat que els crèdits s’havien anat retornant durant aquest període (segons les dades que ha publicat CiU).
Ho pot fer?
NO. Que aquest préstec es realitzés o no, depenia del nou govern, i el van realitzar.El préstec es va fer en dos moments diferents de l’any, el primer crèdit el van demanar al juliol, i va servir per comprar l’immoble on actualment i ha la caserna de la Policia Local. I el segon crèdit el van executar al desembre del mateix any i va servir per finançar diversos projectes. En demanar aquests crèdits, el nou govern el que fa és acceptar aquells projectes. Hi podien renunciar i no ho van fer, per tant, a tots els efectes, el deute generat durant el 2007 els correspon a ells i només a ells, de la mateixa manera que els correspon a ells i només a ells que s’adjudiquin l’obra de govern que han realitzat amb aquest diners, tal com han fet.
3a conclusió: al mag de les finances se li ha vist el truc!!
Resposta de l'ajuntament, pràcticament un mes abans
de fer l'acte.
Tots x Argentona ha aprofitat la seva presència al govern per denegar permisos als altres partits per far actes similars als que fan ells.
El PSC teníem previst fer un acte el mateix dia de la botifarrada de TxA, però no l’hem pogut fer per la denegació del corresponent permís, una denegació signada pel propi alcalde.
Si a nosaltres ens han denegat el permís, lògicament ells també se’ls hi haurien d’haver denegat, en el cas que l’haguessin demanat.
El que si que sabem és que tenien la prohibició expressa per part de la Junta electoral de celebrar la botifarrada.
Aquesta maniobra ja li ha costat la corresponent denúncia i s’espera que rebrà el càstig que li correspongui.
Però el càstig que hauria de tenir una conducta inadequada en democràcia, per dir-ho d’una forma suau, és el que ha de venir de la pròpia ciutadania, que hauria de castigar severament l’abús de poder. Hi ho ha de castigar amb la força més potent que tenim els ciutadans en democràcia: la força dels nostres vots.
Quina garantia ens dona TxA per governar el poble amb justícia si no actuen amb equitat? Quina garantia ens dona un partit que és capaç de fer trampa per aconseguir un grapat de vots per mantenir-se a la poltrona?
Les trampes són especialment greus per què no són fruit ni de la ignorància ni de la bona fe. Tot el contrari. El fet d’haver denegat els permisos als altres grups, demostra que són coneixedors de les regles de joc. Precisament per això, van fer una maniobra ridícula dos dies abans del seu acte, quan els altres ja havíem renunciat a fer els nostres, en la qual, mitjançant un decret, l’alcalde dicta, contravenint la llei, la possibilitat que les formacions polítiques puguin utilitzar l’espai públic abans de la campanya electoral (?). Com veieu, és una argúcia per justificar el seu acte.
I finalment no hem d’oblidar la desobediència. L’acte el van fer malgrat la prohibició expressa de la Junta Electoral de Zona. Tornem-hi, quina autoritat pot tenir un govern que se salta les normes?
Una altra variable d’aquest despropòsit és la mentida, un dels arguments que han utilitzat per a justificar l’acte és que ells no són un “partit polític” i tenen necessitat de recollir signatures. Això no els eximeix de cap responsabilitat, per que la llei també els inclou a ells. Que hagin optat per presentar-se a les eleccions sota la forma jurídica d’agrupació d’electors, el que implica la necessitat d’estar avalats per part de la ciutadania, és una decisió que han pres lliurament i que respon a la seva estratègia electoral, per tant qualsevol acte destinat a recollir signatures és un acte de promoció de la seva candidatura.
Ja està bé d’explicar que ells no són un partit polític, tindran una formulació diferent, però les seves finalitats són exactament les mateixes que les de qualsevol partit tradicional.
A què respon la fictícia i fugaç obertura de la Sala el dia de la Festa Major d’Hivern? A una necessitat de demostrar l’activitat del govern o a la vanitat de l’alcalde? Veient com ha anat tot plegat crec que és la suma de les dues coses.
Comencem pel començament, el govern, en aquest cas tot el govern, va iniciar el seu mandat amb una visió molt crítica respecte de la Sala, tant que van decidir no acabar-la. Això ho podem comprovar amb el què van dir, amb com ho van dir, i amb el què van fer, en aquest cas, per exemple, no incorporar la Sala en la llista de projectes que van fer per a demanar subvencions al PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) el principal programa de subvencions per a inversions municipals de la Generalitat de Catalunya pel quinquenni 2007-2012.
No és fins el 2009 que rectifiquen i comencen a mirar la Sala d’una altra manera, i decideixen demanar a la Generalitat un canvi en els projectes aprovats del PUOSC per a incorporar la Sala en el programa de 2010 a canvi del projecte aprovat per a rehabilitar la Masia de Can Barrau.
A què es deu aquest canvi d’estratègia? Possiblement, durant l’any 2009 és quan prenen consciència que acabaran el mandat sense resoldre Can Doro, sense construir el nou pàrquing, sense haver resolt el comerç d’Argentona, sense biblioteca, sense habitatge social, en fi, que es presentarien a les eleccions sense haver acomplert cap dels seu principals compromisos. Per tant, necessiten poder aportar algun resultat a la propera campanya electoral, i la Sala es converteix ara en una oportunitat.
També espero que hi hagi influït, que el govern prengués consciència que mantenir tancada la Sala era sotmetre-la a un desgast físic massa difícil de justificar i molt car de reparar.
El 2009 doncs, comencen a posar dates de possibles inauguracions: primer va ser la Festa de la Vellesa, ja hem vist que no. Després va ser una data indeterminada abans de final d’any amb un gran espectacle amb la participació d’artistes de la vila: ni Sala ni espectacle.
Finalment l’estrena de la Sala es torna a endarrerir fins a la Festa Major d’Hivern, i aquest cop, si ... però no!
Però no, per què no estem davant d’una inauguració definitiva, la Sala no està acabada, per tant, estem davant d’una obertura puntual que els permeti dir que l’han obert tal com s’havien compromès, però que a l’endemà la tornaríem a veure amb el cartell de “tancat per obres”.
La Festa Major d’Hivern era la darrera oportunitat que els oferia el calendari festiu d’Argentona abans de les eleccions per poder fer una actuació lluïda i que ja estigués pressupostada.
Tenien que aprofitar aquesta darrera oportunitat malgrat tot, malgrat que s’haguessin de fer accions d’arranjaments d’emergència per a poder-la obrir amb un cost que no ens han explicat, i que quan la Sala s’hagi de tornar a obrir, espero que definitivament, haurem de tornar a gastar.
Malgrat de no tenir cap llicència que els permetés l’obertura, aspecte no poc important, per què les llicències garanteixen que els edificis estan preparats per acollir l’activitat per la que estan dissenyats, sobretot per la seguretat, i de res li val a l’alcalde dir que la Sala s’ha obert sota la seva responsabilitat, de la mateixa manera que no li val a cap ciutadà que obri un negoci sense tenir les llicències necessàries.
Amb quina autoritat l’alcalde ens exigirà als ciutadans que complim les normatives si ell és el primer que se les salta?
Per concloure, inaugurar la Sala abans que estiguin acabades les obres és una irresponsabilitat a més d’una presa de pèl cap els vilatans. I si ara necessiten tant la Sala i tenen por de no arribar a les eleccions, que s’haguessin espavilat abans.
La consulta al Cros: un mal exemple de participació
Imatge del Pla Director de Participació
En el ple de divendres passat es va valorar, a iniciativa del Grup Socialista, la consulta que es va realitzar el passat mes de desembre al veïnat del Cros per decidir la ubicació dels contenidors de la brossa. Del debat en vam extreure una conclusió: el govern aplica els mecanismes de participació ciutadana de manera arbitrària i sempre en benefici dels seus interessos.
Per què convocar una consulta entre la ciutadania si saps que la perdràs? Aquesta és amb la màxima que actua el govern, i aquest és també el seu error de fons, una consulta no es convoca per guanyar-la o perdre-la, es convoca per donar la veu a la ciutadania i ajudar el govern a prendre millor les decisions. Mentre el govern no entengui això, continuarà utilitzant les consultes en benefici propi, vegem-ho en l'exemple del Cros:
La consulta es va fer entre el divendres 10 i el dissabte 11 de desembre i es tractava de preguntar a la ciutadania on volien que s’ubiquessin els contenidors d'escombraries.
L’origen de la consulta està en què un grup de veïns i veïnes es va queixar de la ubicació decidida unilateralment pel govern municipal. Això vol dir que no estem davant d’una voluntat de millorar el barri sinó que estem davant d'un conflicte.
La primera pregunta que ens hem de fer és si una consulta és el millor mecanisme per a resoldre un conflicte.
Clarament no!
Els mecanismes per a resoldre els conflictes es diuen "mediacions".
En tot cas, la consulta ha estat el mecanisme triat, analitzem doncs com es va fer.
Primer de tot cal saber que la consulta no va ser convocada per ningú, el més correcte és que hagués estat el ple municipal el que la convoqués, o en el seu defecte la junta de govern o l'alcalde, però algú, amb autoritat, havia de dir que es faria una consulta. Doncs no, aquesta consulta es va fer sense que ningú l'autoritzés.
D'altra banda ja és sabut que a Argentona no tenim un Reglament de Participació Ciutadana, un reglament que ens digui, entre d'altres coses, com s'ha de fer una consulta. I no tenim reglament per què la regidora de participació fa més de dos mesos que no convoca el grup de treball que l'està elaborant i on hi participem quasi tots els grups polítics.
En segon lloc, sobre les garanties del procés.
Acte de presentació del Consell de la Vila,
única part aprovada del Reglament de Participació
La consulta ha de tenir un mínim de garanties per a generar confiança en el propi procés, i fer una consulta amb l'urna sense precintar no ajuda gaire, en honor a la veritat cal dir que l'urna estava mig precintada donat que en un del laterals si que hi havia un precinte normatiu, però que a l'altre cantó el precinte era cinta adhesiva...
L'altre qüestió és la composició de la mesa electoral, estava formada exclusivament per a treballadors municipals, cap veí. En qualsevol procés electoral, la tria del membres de la mesa és vital per a garantir la transparència del procés, en aquest sentit, la millor manera de fer-ho és el sorteig entre les mateixes persones que han de participar-hi. Aquí cal fer un parèntesi per què l'egocentrisme de l'Alcalde va voler tergiversar les meves paraules en el ple, dient que els funcionaris municipals són persones d'una gran vàlua professional, cosa que comparteixo plenament, i que jo personalment me'n refio, però això no exclou el debat de fons que és que els membres de la mesa s'han de triar de manera aleatòria entre els propis votants.
Tampoc dona gaires garanties saber que l'urna va quedar durant la nit de divendres a dissabte en el local electoral sense que ningú la custodiés, local que tots sabem qui té les claus i no són precisament els veïns del barri.
Això són exemples, només exemples que demostren que el procés no tenia totes les garanties. En cap cas estic dient que es van fer trampes. Ho dic sobretot per les susceptibilitats que es van aixecar entre els membres del govern en el ple, acostumen a confondre la crítica amb atacs personals, i la meva intenció està molt lluny d'això. El govern ha de saber que el nom no fa la cosa i que el càrrec que ocupen les persones, ja sigui l’alcalde, la regidora de participació o la de cultura no honoren les persones, sinó que són les persones les que han d'honorar els càrrecs.
En tercer lloc, cal valorar també el mateix objecte de la votació.
Els veïns van poder votar entre quatre opcions diferents, una més de les que van informar a la reunió que van convocar per explicar el procediment de la consulta. En aquella reunió el govern va dir que es podria votar entre tres opcions: la inicial del govern, i les diferents propostes que els diferents col·lectius de veïns i veïnes van fer. Però just el divendres anterior a la consulta, recordem que aquella setmana va ser la del pont de la Constitució que va reduir la setmana a només un dia hàbil abans de la consulta, els veïns van saber que s'afegia una quarta opció que el govern es va treure de la màniga, una opció que sintetitzava les anteriors. Amb aquesta operació s'asseguraven tenir un millor resultat que el que haguessin tingut d’haver mantingut la seva opció inicial que de fet només va tenir dos vots.
Per tot plegat, la nostra valoració de la consulta és molt negativa, estem davant d'un procés que no s'havia d'haver fet, en aquest cas la consulta no era el millor mecanisme per resoldre el conflicte, ha estat un procés sense cap mena de garantia, ha estat un procés sense cap emparament jurídic, de fet, podríem dir que la consulta no ha existit i, sobretot, aquest procés ha estat manipulat en benefici del propi govern. Tot això ens porta a no reconèixer el resultat i ens allibera moralment de fer qualsevol proposta alternativa a l'aprovada en aquesta consulta.
No obstant això mantenim la nostra voluntat de continuar participant en la redacció del Reglament de Participació Ciutadana, i continuar col·laborant en la cerca de consensos amb tots els grups municipals, per què entenem que les polítiques de Participació Ciutadana són una bona eina per a l'aprofundiment democràtic d'Argentona.
El veïnat del Cros torna a ser notícia, les pancartes han tornat als balcons del barri, aquest cop per culpa de la brossa.
La decisió del govern de concentrar tots els contenidors, una vintena, a l’avinguda del Mediterrani, carrer principal i porta d’entrada al barri no ha agradat gens als veïns i és normal per què novament se senten menystinguts pel govern municipal.
Si bé és cert que històricament els contenidors situats més a prop del polígon industrial de Cabrera eren utilitzats per a deixar-hi brossa industrial, i per tant eren un problema a resoldre, no és menys cert que darrerament s’ha incrementat l’ús inadequat de la resta de contenidors amb brossa domèstica provinent, sobretot del nucli d’Argentona, de gent que, aprofitant la mala aplicació de la mal anomenada “Taxa Justa”, no només han deixat de reciclar sinó que transporten les seves brosses als llocs on hi ha contenidors, i els més propers són els del Cros. Per tant al Cros estan pagant els plats trencats de les ocurrències del govern.
L’argument principal de la interpel·lació que vam presentar en el darrer ple sobre aquest tema és ben senzill, si tenim un problema de saturació dels contenidors del veïnat del Cros a causa de la mala aplicació de la “Taxa Justa”, eliminem la “Taxa Justa” i s’acabarà el problema de saturació dels contenidors. En canvi posant un pedaç al barri, que és la opció que ha pres el govern, poden amagar el problema, però no el solucionen.
Però el problema del Cros no és tan sols el de la brossa, personalment em dol molt com s’està aplicant el Pla de Barris, o més ben dit, com no s’està aplicant.
Aquest és el govern que ho ha tingut més fàcil per poder fer una política de millora real del barri, una política que permetés superar els dèficits històrics d’aquest racó d’Argentona. Aquest govern és l’únic que ha tingut la oportunitat que ha representat la subvenció de la Generalitat de Catalunya de 800.000 euros del Pla de Barris, dels quals se n’han executat una mínima part (desde 2007!!!). És l’únic que ha tingut la oportunitat de crear l’oficina del Pla de Barris, fruit d’una subvenció paral·lela per facilitar la cohesió social del veïnat, oficina que més que convertir-se en la dinamitzadora del barri i facilitadora de l’apropament de l’administració al veïnat, s’ha convertit, darrerament, en una oficina de control polític i, que lluny de cohesionar ha dividit més el barri, el darrer exemple el tenim aquesta mateixa setmana que han convocat una reunió per parlar de les escombraries i els veïns s’han trobat en un míting en contra de la ronda de Mataró, amb el resultat previsible de l’ emprenyament dels veïns que han vist, un cop més, com s’aprofitaven d’ells. I tampoc aquest govern ha sabut aprofitar la oportunitat que representa la creació de l’ARE (Àrea Residencial Estratègica) al Cros per generar il·lusió entre els veïns i veïnes definint plegats una estratègia de futur que ajudi a superar els dèficits històrics del barri.
En canvi el govern de Tots per Argentona s’ha convertit en el govern del “no sap/no contesta”. El que havia de ser el govern de la participació, ha fet un procés participatiu de ...només tres hores sobre l’ARE del Cros, on els veïns només podien opinar d’una mínima part del projecte. Ha estat el govern de la imposició, ha estat el govern que menys capacitat ha tingut per resoldre problemes, en definitiva, ha estat el govern que ha perpetuat la percepció que els veïns i veïnes del barri del Cros continuen sent argentonins de segona.
En el ple d’ahir, Fèlix Rosa va presentar una moció reclamant el retorn a totes les famílies dels 25 euros que el govern ens han cobrat per el període gener-febrer de 2010 de la recollida de les escombraries, previ a la implantació de la taxa justa, vigent a partir del dia 1 de març de 2010. El seu argument va ser la il·legalitat de l'ordenança, òbviament interpretant-la al seu gust i volent confondre a tothom.
Lògicament el grup municipal socialista la vam votar en contra. No perquè estiguem a favor de la taxa justa ni del govern en tot aquest despropòsit que representa el nou model que s’ha implantat, sinó per què aquesta vegada el govern té raó i ha fet el que havia de fer: cobrar per el període previ a la implantació de la taxa justa (gener-febrer), i cobrar també per el període desde que es va implantar la taxa justa, de l’1 de març fins el dia 31 de desembre de 2010 amb les proporcionalitats que li toquen en cada període.
El grup Socialista, quan vam saber que es giraven els rebuts dels dos períodes, al juliol passat, vam buscar la informació relativa a la taxa i vam comprovar que s’ajustava a la legalitat i vam optar per no emprendre cap acció, tret de la queixa al govern que va ocultar aquest petit detall en el moment de presentar el nou model de pagament de la recollida d’escombraries, fet totalment reprovable i demostratiu de la falta de transparència amb que actuen habitualment els membres del govern.
Tornant al ple d’ahir, Fèlix Rosa argumentava que el que es va aprovar al ple del mes de desembre no s’adiu al que està publicat al BOP del 27 de gener d’enguany, i que la taxa justa s’havia d’aplicar a partir del dia 1 de gener de 2010 per que hi ha una altra publicació al BOP del dia 9 de desembre passat.
Anem a pams: efectivament, el dia 9 de desembre, cinc dies després de l’aprovació de l’ordenança fiscal que fixa les tarifes de la recollida de la brossa, es va publicar al BOP l’anunci que inicia el tràmit d’informació pública de l’ordenança. Passats els trenta dies d’informació pública pertinents, i en no haver cap al·legació, de fet n’hi va haver una que el mateix autor va retirar, es passa a l’aprovació definitiva i es publica al BOP del dia 27 de gener de 2010 el text íntegre de l’ordenança tal com vam aprovar en el ple del dia 4 de desembre de 2009.
Tant en el text aprovat el dia 4 de desembre com en el text publicat el 27 de gener de 2010, l’article que fa referència al doble pagament, diu exactament el mateix (article 7, punt 3, apartat a) i que transcric a continuació:
“a) Beneficiaris existents a 1 de gener: íntegrament la quota anual en aquesta data excepte al previst per els habitatges on es presta el servei de recollida porta a porta (nucli urbà i Madà) que es liquidarà en dos rebuts diferenciats: una primera quota que comprendrà el servei prestat entre el primer de gener i el darrer dia del mes anterior a l’entrada en vigor de l’ordenança reguladora del nou servei (Taxa Justa), i una segona quota que comprendrà des de el dia 1 del mes en què entri en vigor l’ordenança reguladora del servei (Taxa Justa) i el dia 31 de desembre de 2010.”
És evident doncs que el govern havia previst aquest doble cobrament quan van portar al ple la seva aprovació, votat favorablement per el govern i ERC i en contra per la resta de grups de l’oposició, i també és evident que en van silenciar el contingut.
Responc doncs amb aquest escrit la pregunta que el senyor Rosa em va fer ahir al vespre i que em vaig negar a respondre. Pregunta, que per cert, ni m'havia de dirigir a mi ni sóc jo qui l'havia de contestar.
La política és també pedagogia, la política la fem tots i ha de servir a tothom, quan algú es pren la política com un espectacle, hi perd la política, hi perdem tots. Les posicions polítiques s’han de defensar amb arguments i amb rigor, i aquest assumpte, que afecta a molta gent, demana molt rigor.
La noticia de la setmana a Argentona és, més enllà de la vaga i totes les seves connotacions, que aquest cap de setmana es reinaugura la Font Picant.
Molts diran i qüestionaran que aquest sigui el fet més important de la setmana, i segurament tindran raó, però estem parlant d’un símbol que ha fet que Argentona sigui singular i, que amb aquesta singularitat, la vila es va fer gran i coneguda arreu. I nosaltres també ens vam fer grandets (no grans, per que els de la meva generació vam veure com es tancava la Font Picant en plena adolescència) amb la singularitat incorporada en la nostra genètica i en la nostra quotidianitat.
Hem passat molts anys sense la font, o amb una font amenaçada per la desaparició fins i tot com a paratge natural, hem passat molts anys orfes de la nostra singularitat, però aquest cap de setmana recuperarem el darrer element de la recuperació del nostre símbol més preuat: l’aigua picant.
La recuperació però, no ha estat fàcil, ha trigat quasi bé 10 anys, tres mandats municipals: el primer va aconseguir la propietat municipal del paratge, el segon va començar el procés d’arranjament de la font i l’entorn, i aquesta és la meva modesta aportació: com a regidor, en aquella època de Promoció Econòmica, vam organitzar els Tallers d’Ocupació de Jardineria Forestal per netejar la font i el seu entorn, procés previ a la intervenció definitiva que s’ha concretat aquest darrer mandat amb la recuperació, també, de la mina d’aigua picant.
És una cadència lògica, un encadenat de decisions preses que han fet que col·lectivament arribem a bon port: al lloc que tots desitjàvem. És un bon exemple a seguir encara que, malauradament, ja hem vist que en molts casos no ha estat així, posem per exemple la Sala, Can Doro, el Mercat Municipal o el necessari Pla d’Urbanisme. Masses prejudicis.
Malgrat això, el diumenge s’inaugura oficialment la renovada font, a partir d’aquest dia recuperarem un espai, ara amb el valor afegit de l’aigua com a principal reclam que podrem fruir cada dia de cada setmana, ara ja sense les amenaces històriques.
Imatge virtual del nou enllaç de la C-60 amb la C-32
Això va passar en el darrer ple quan Tots per Argentona amb el suport de CiU va presentar una confusa moció que pretenia mostrar el desacord del govern amb l’imminent inici de les obres de millora del nus de la riera (enllaç entre la C-60 i la C-32) i la millora dels accessos a Mataró. En el debat d’aquesta moció vam poder desmuntar un per un tots els arguments que la sustentaven, arguments que, en alguns casos no responien a la realitat i en d’altres, eren clares falsedats que perseguien la confusió. En l’únic que vam estar d’acord és que cal resoldre, d’una manera o altre les afectacions que les obres ocasionaran al conjunt d’argentonins i argentonines i és això i només això el que vam aprovar finalment.
La impressió que vam treure de la presentació de la moció i del debat que es va generar, és que Tots per Argentona vol recuperar l’estil més reivindicatiu que el va portar a guanyar les eleccions de 2007 i que, darrera les pancartes, vol amagar els seus fracassos en matèria urbanística aixecant novament la bandera de la defensa del territori.
I és precisament en aquesta defensa del territori on han conreat els fracassos més evidents de les seva activitat política com a govern, no sabent articular un Pla d’Urbanisme per Argentona, que ha de ser la definició del model de poble i la principal eina de defensa del territori, com tampoc han aconseguit crear una alternativa al projecte de Can Doro, principal i única raó de ser de Tots per Argentona. Com tampoc han sabut construir un aparcament a la Plaça Nova entre tantes altres coses.
Però això ja no si val.
Van guanyar unes eleccions i han de ser conseqüents amb la responsabilitat que van adquirir, o amb la seva irresponsabilitat.
El debat sobre la mobilitat al Maresme, s’ha de fer amb rigor, amb dades i amb la voluntat de solucionar els dèficits que patim, debat que s’ha tingut ja en el conjunt de la comarca a través de la comissió de mobilitat que es va crear en el Consell Comarcal, que va aconseguir aprovar un acord per a la mobilitat al Maresme amb el suport de més del vuitanta per cent dels seus consellers, després d’haver assolit l’acord al Consell d’Alcaldes, on hi participa també el d’Argentona. Acord al que s’hi va arribar després de molts mesos de discussió, després d’haver-se fet l’estudi de mobilitat més important que s’ha fet mai a la comarca i que proposa l’ampliació de l’autopista, però també proposa la millora de transport col·lectiu per carretera mitjançant carrils especials d’ús exclusiu per a vehicles d’alta ocupació (VAO), ampliar la capacitat de la línia ferroviària de rodalies, o prioritzant la construcció de la línia de tren orbital que tindrà una estació a Argentona, o modificant la política de peatges amb importants descomptes pels residents al Maresme entre moltes altres propostes que milloren la seguretat i la mobilitat entre els municipis del Maresme i entre la comarca i Barcelona, Girona i el Vallès.
L’altre tema de debat important en el ple del mes de març va ser el nou sistema implantat per al pagament de la recollida de la brossa que han decidit anomenar “Taxa Justa”.
La setmana anterior al ple, en una roda de premsa, la regidora va afirmar que gràcies a la Taxa Justa es va reduir prop del 30% d’envasos i de rebuig, aquesta xifra, de ser certa és una bona notícia, però no és així, aquesta xifra és mentida.
Aquesta xifra no és certa, primer per que vol confondre amb els termes “recollir” i “reduir”. És cert que s’ha recollit menys, però no és cert que els argentonins hàgim reduït aquest 30 % de residus, per que és impossible. Aquesta afirmació es respon amb una pregunta molt fàcil: podem les persones que estem motivades i compromeses amb el reciclatge, que som moltes, reduir una tercera part del que generem? La resposta és que no, les persones conscienciades ja hem fet l’exercici de reduir, tot i així, i admetent que podem reduir encara més, el percentatge no deixaria de ser marginal. Per tant la regidora no diu la veritat quan parla dels beneficis de la Taxa Justa.
Que s’hagi recollit menys brossa és un dels efectes perversos de l’aplicació de la Taxa Justa. De fet, la campanya que s’ha realitzat per difondre aquest nou sistema de pagament, ha posat l’accent en l’estalvi econòmic i no en els valors del reciclatge, per tant, totes aquelles persones que no estan conscienciades amb els valors de l’ecologia veuen en aquest sistema una porta oberta per a la picaresca, no reciclant i portant les seves deixalles als municipis del nostre entorn que encara conserven els contenidors al carrer.
La regidora de medi ambient (A Boba, TxA) hauria de ser coherent i no fomentar l’autoengany que representa aquest sistema de pagament, i dir la veritat, i la veritat és que en aquests moments tenim una tercera part dels residus d’Argentona que no sabem on van a parar, i la veritat és que comencen a aflorar focus d’abocaments incontrolats, i la veritat és que està fomentant la dissensió dels veïns i veïnes de la vila, i la veritat és que el model de la Taxa Justa està produint més maldecaps que beneficis.
Entenem que el pagament de la brossa per generació, anomenada a Argentona Taxa Justa, té les condicions apropiades per ser un model abocat a al fracàs, per això demanem la seva retirada de forma immediata, i que tornem al model clàssic de pagament i, nosaltres ens comprometem a ajudar al govern a aquest retorn a la normalitat, que haurà de fer més pedagogia i haurà de posar en valor el reciclatge i la reducció de residus.
L’aplicació de la “Taxa Justa” que havia d’iniciar-se el passat 1 de febrer, la implantació però, va tenir un ajornament indeterminat en el temps, indeterminat per que dos membres del govern van donar informacions que no coincidien. Aquesta indeterminació l’hem patit amb la implantació definitiva del sistema, sense cap mena d’avís, des d’el passat 11 de març, per tant ens hem tornat a llevar dos dies amb un munt de bosses d’envasos sense recollir. És sorprenent la incapacitat de comunicar que té aquest govern, que ni tan sols és capaç de penjar al web municipal la nova data d’implantació del sistema. Anem servits!
El govern torna a quedar en evidència en el darrer ple
L’afer de l’informàtic de l’ajuntament va protagonitzar bona part del ple ordinari del mes de març, el fet és que aquesta persona ha guanyat una demanda contra l’Ajuntament d’Argentona per l’impagament d’unes factures. El govern es nega a pagar-les amb el pretext que el treball no està finalitzat. Vist d’aquesta manera, no deixa de ser un conflicte entre un proveïdor i un client descontent que arriba als tribunals i el jutge dictamina quina part té la raó i obliga a l’altra, en aquest cas el govern municipal, a pagar. Fins aquí és correcte, però el cas té dues variables més que no són tan innocents.
Primera variable: la forma
Crida l’atenció que l’únic document existent de la relació contractual entre l’ajuntament i l’informàtic és un tovalló de paper que conserva l’informàtic, i que existeix un suposat pressupost de la feina encarregada, per un import de 5.200 euros, que el govern diu que no troba, per tant, l’ajuntament no té cap document sobre aquest encàrrec, ni tant sols els preceptius pressupostos d’altres possibles proveïdors que haurien de servir per triar quin proveïdor fa la millor oferta. Malgrat això el govern compromet el seu pagament en una adjudicació feta a dit, és a dir, irregular i gens transparent.
També crida l’atenció, i és un fet que no ha passat desapercebut per el jutge, que l’advocadessa que defensa els interessos del municipi en aquesta demanda es reuneixi amb els testimonis que aporta l’acusació: treballadors i treballadores municipals per “informar-los” del cas i, d’aquesta manera, intentar influir en el seu testimoni.
Però el govern, en el debat del ple, va continuar argumentant la seva innocència com si no tinguessin una sentència en contra, amb una clara voluntat de confondre els ciutadans, d’aquí va venir que en un moment del debat vam preguntar quin era el problema del senyor Collet: o la seva falta d’humilitat, o el seu excés d’arrogància, per què entenem que la humilitat és un valor en política i en canvi l’arrogància no.
I finalment, també crida l’atenció que sigui el regidor d’urbanisme (X Collet, TxA) qui encarregui la contractació de programes informàtics i no sigui la regidora de “xarxes” (A Boba, TxA) que ho faci, en una demostració més de la inutilitat d’aquesta regidoria que s’ha tret de la màniga aquest govern.
Segona variable: el fons
El fons de la qüestió, és la relació de l’informàtic amb el govern. Aquest informàtic va ser una persona molt activa en la candidatura de Tots x Argentona, i va ser contractat immediatament pel govern amb el que, en aparença, semblava un pagament pels serveis prestats. Primer va ser contractat com a proveïdor, després com a càrrec de confiança, i al 2009 el tornen a contractar com a proveïdor fins que esdevé el conflicte, i es consuma el divorci: van tenir molt bona relació fins que es van deixar d’entendre.
Ens van explicar que una de les tasques principals d’aquest informàtic, havia de ser el de construir bases de dades que, en teoria, havien de millorar l’eficàcia i l’eficiència del funcionament municipal, eficàcia i eficiència que els ciutadans d’Argentona no hem percebut, sinó tot el contrari. El que si que hem sabut és que aquesta persona, pagada amb els diners de tots els argentonins i argentonines, ha dedicat bona part del seu temps treballant a l’ajuntament investigant possibles irregularitats del govern anterior, extrem que va confirmar el regidor Subirón (TxA) en el mateix ple, provocant les ires de l’alcalde que el va fer callar i va tallar qualsevol possibilitat de debatre aquest afer.
Aquesta variable és especialment preocupant per que demostra l’actitud amb la que governen, una actitud prepotent, que mira més el benefici particular que el benefici col•lectiu i que promou l’ús dels fons públics per afavorir els interessos polítics del govern. Aquesta és una actitud perversa i intolerable d’un govern que ha d’aprendre molt de comportament democràtic. Aquest fet va aflorar en el darrer ple, però quantes coses més han fet i que no ens hem assabentat?
La indignitat que han demostrat ha de provocar dimissions.
Avui a Argentona ens hem llevat amb els carrers plens de bosses d’escombraries de la fracció d’envasos que el servei de recollida de la brossa ha deixat per què les bosses no eren les normatives, aquelles que els veïns d’Argentona hem de comprar per pagar el servei. I qui no paga no li retiren la brossa com ha passat aquesta nit.
Avui molts hem descobert del que és capaç el govern, un govern que ha pres una decisió que no agrada als vilatans i, malgrat això, lluny de dialogar, lluny d’acostar-se a les necessitats dels vilatans, lluny de buscar consensos, ai el consens, que lluny que queda la paraula màgica de les eleccions passades, el govern imposa, el govern castiga.
Avui s’ha demostrat que la gent d’Argentona es creu el reciclatge, ens creiem que cal reciclar i que és la nostra obligació. El que no es creu la gent d’Argentona són els invents demagògics d’un govern que, segons paraules de l’Alcalde, està en una altra galàxia.
I no ens ho creiem per la forma. El govern en aquests quasi bé tres anys que estan dirigint la política local no han esta capaç de fer ni una sola campanya de sensibilització ciutadana per fer partícips de les bonances del reciclatge aquelles persones que no estaven convençudes ni d’aquelles que de mica en mica han anat relaxant-se.
No només això, que de per si és prou important, sinó que han pres decisions com la mida de les bosses que no caben en cap cubell obligant-nos a canviar-los pel caprici de la regidora.
Ni tampoc per la comunicació. Malgrat els esforços de les informadores que s’han contractat, no han arribat a tothom. Per què penjar dues o tres pancartes amb molta informació no ajuda a explicar tot el que vol explicar, sobretot si està en una rotonda o penjada a dalt de tot de la Sala.
I no ens ho creiem pel preu. L’argument principal de la campanya ha estat el benefici econòmic del projecte, quan en un país normalitzat, el principal argument hauria d’haver estat el benefici mediambiental. La gent ens hem vist menystinguts quan el més important és l’aportació que hem de fer cadascú de nosaltres per minimitzar els efectes que provoca l’excés de residus que generem sobre el medi ambient i no estalviar-nos uns eurillos, que si ho mires ben mirat, exercici que hem fet a la majoria de cases d’Argentona, no ens estalviem tant i, en alguns casos vindran a pagar una miqueta més. Per que la majoria, en aquests darrers anys, ja hem fet l’exercici de generar menys residus, per tant el que anem a guanyar en reducció de residus és ben poca cosa, a no ser que es treballi de forma molt activa i sectorial alguns casos que no es resoldran amb les bosses que s’han inventat a l’ajuntament. Això sense tenir en compte la picaresca d’aquells que han fet números i que estalviaran diners no generant menys residus, sinó llençant les escombraries en el primer contenidor que trobin dels municipis veïns.
I no ens ho creiem per la imposició. Demanar a la ciutadania que canviï els seus hàbits, ha d’estar molt ben justificat. Ho va ser quan vam canviar el model de contenidors al carrer per la recollida porta a porta, de seguida, i malgrat les dificultats inicials, es va poder visualitzar la millora en quant a la correcta separació dels residus, el que va comportar una reducció evident del cost d’incineració del rebuig, estalvi que es va poder reflectir en la reducció de l’import de la taxa d’escombraries a l’any següent. I també en els bons resultats de les caracteritzacions de la fracció orgànica, que afecten directament a l’import econòmic que l’Agència de Residus de Catalunya retorna al municipi per la bona gestió i selecció dels residus. Caracteritzacions que, malgrat el desencís dels argentonins, continuen sent molt bones.
Així doncs, Argentona, el govern d’Argentona que vol ser líder i capdavanter en la gestió dels residus, esdevindrà líder i capdavanter en la irresponsabilitat, i en l’actuació contrària als interessos dels ciutadans i ciutadanes d’Argentona.
El govern mal ven el patrimoni d’Argentona per fer “possible” un altre Can Doro!
Decepció en el ple de divendres passat.
El que havia de ser el ple més important del mandat, donat que el govern tenia la oportunitat de tancar el conflicte que ha enrarit el clima polític i social d’Argentona en aquests darrers anys, va esdevenir l’atiament de les brases de la confrontació: el govern renuncia a la Velcro per acontentar els seus amics de la plataforma.
Així és, han decidit que compensaven els drets dels propietaris de Can Doro a la Velcro i, en un estrany joc de mans, han convertit en públic allò que era privat (Can Doro),i han convertit en privat allò que era públic (la Velcro). Però el més greu de tot és, que en aquest joc de desvestir un sant per vestir-ne un altre, hem perdut part de la roba. L’estratega d’aquesta operació li ha regalat al sastre.
I l’estratega, cofoi i en to solemne, ens explica als astorats regidors les bondats de l’operació, per cert, crec que els regidors de l’oposició no vam ser els únics astorats del ple de divendres.
Va argumentar amb algunes mitges veritats, alguns silencis i algunes maniobres dialèctiques pròpies d’aquell que es pensa que té tota la informació i la veritat absoluta, i l’administra segons els seus interessos. Però, com diuen a casa: s’agafa abans a un mentider que a un coix, els regidors de l’oposició li vam desmuntar un a un els seus arguments, i per resposta ens vam trobar novament mitges veritats, i masses silencis.
Repassem les dades
Actualment a la Velcro hi ha construïts 3.939,70 m2 de sostre d’equipament i proposen reduir-los fins a 1.044,12 m2. Perdem 2.895,58 m2 de sostre d’equipament construït.
En el planejament vigent, a Can Doro hi ha la possibilitat de construir fins a 526,66 m2 de sostre. Ara proposen ampliar aquesta possibilitat fins als 2.900 m2 dels quals se’n podran construir com a màxim el 70%, és a dir: 2.030 m2.
Planejament
vigent
Modificació
actual
Velcro (*)
3.939,70
1.044,12
Can Doro (**)
526,66
2.030
Totals
4.466,36
3.074,12
Diferència
-1.392,24
Totes les xifres corresponen a m2 de sostre
(*) Equipament construït
(**) No construït
En aquest quadre podem veure que Argentona perd amb aquesta operació 1.392,24 m2 de sostre d’equipaments. I el sostre màxim de Can Doro s’ha de construir amb els diners del pressupost municipal. Ens ho podem permetre?
A la Velcro, d’aquests 2.895 m2 de sostre d’equipament construït que perdem, 2.633,7 m2 es converteixen en sostre edificable (1.949,3 per a usos residencials, i la resta, 684,4 per a usos comercials).
Com es pot veure, Argentona no hi surt guanyant amb aquesta operació.
En termes absoluts Argentona hi perd patrimoni.
En termes relatius, Argentona hi perd oportunitats.
Davant d’una oportunitat cal estudiar i esprémer les possibilitats que ens dona i, si hem de cedir patrimoni, almenys que sigui per millorar. Ho hem dit moltes vegades, la Velcro és l’actiu més important que té Argentona i, per nosaltres, cedir part de l’equipament per poder construir, per exemple, una àrea comercial (un supermercat de mides adequades i el mercat municipal) que aporta llocs de treball, dona serveis als vilatans, crea cohesió social, i és un motor econòmic per la vila, és una operació on Argentona hi surt clarament beneficiada, per tant val la pena. Una operació que canvia equipaments per pisos, és una mala inversió, és una operació contrària a la defensa del bé públic.
Però continuem amb les dades.
En aquesta operació hi actuen dues parts actores: l’Ajuntament d’Argentona, propietari 5.488,80 m2 entre Can Doro i la Velcro, i l’empresa Mas Vilanova SA, propietària de 1.018 m2 a Can Doro. Aporten els valors de les seves finques a la Junta de Compensació (fórmula jurídica adoptada per tirar endavant aquesta operació) de tal manera que el percentatge que hi aporta Mas Vilanova SL és del 56, 96 % mentre que el que hi aporta l’Ajuntament d’Argentona és del 43,04 % tal com es pot veure en el quadre que reproduïm a continuació extret literalment del conveni que es va aprovar:
Superfície aportada (m2 de sòl)
Valor d’adquisició de les finques (€)
Percentatge aportació (%)
Mas Vilanova
1.018,00
2.627.148,84
56,96
Ajuntament
5.488,80
1.985.149,22
43,04
Totals
6.506,80
4.612.298,06
100
No deixa de ser curiós com el 15,65% de la superfície aportada per Mas Vilanova tingui un valor d’aportació del 56,96%, i en canvi la superfície que aporta l’Ajuntament, el 84,35% restant esdevingui només el 43,04% de l’aportació municipal a l’operació. Això es deu a un càlcul acordat amb l’empresa Mas Vilanova que beneficia clarament l’empresa privada en detriment dels interessos públics representats pel govern municipal.
Potser hi ha raons que justifiquen aquesta distribució, si és així, el govern hauria de ser prou valent per explicar-les.
I, encara més...
Quan ens costarà tot això?
No ho sabem.
El que si que sabem és que hi ha alguns antics propietaris de locals que van signar en el seu moment amb Argentona Projectes, permutes que tenen el seu valor i que s’han de respectar. Aquesta informació no consta en el conveni que es va aprovar el divendres passat, i que de segur són càrregues que s’hauran de suportar amb el pressupost municipal.
El que si que sabem és que s’ha adjudicat de més a l’empresa Mas Vilanova per valor de 362.487,31 euros. El segon paràgraf del pacte cinquè del conveni que el govern va aprovar en solitari diu textualment: ...L’adjudicació d’aquesta finca a Mas Vilanova, SL produirà un excés d’adjudicació que es quantifica en 362.487,31 €.
Què hi guanya Argentona renunciant a aquests més de 360.000 euros que, sumats al compromís que van adquirir en el ple anterior de destinar més de 640.000 euros per llogar un local que faciliti el desallotjament de la Velcro, sumen més d’un milió d’euros?
Argentona en aquesta operació, de moment ja ha superat la barrera del milió d’euros en despesa directa.
No ens està sortint molt car aquest govern?
I el diàleg? I la participació?
El regidor Collet va tornar a confondre a tothom dient que a partir d’ara podrem decidir entre tots què hi farem a Can Doro. Però i a la Velcro? Podrem decidir què hi farem a la Velcro?
El diàleg l’havíem de fer abans, abans de comprometre com han compromès el futur de la vila. Però és evident que aquest govern no ha tingut mai la més mínima voluntat de buscar el diàleg, de buscar el consens amb els altres grups polítics. Ha preferit negociar aquest conveni a les fosques.
Per aquest govern, diàleg vol dir negociar amb una empresa privada el futur d’Argentona.
Aquest govern que tant demanava participar quan eren oposició ha decidit que a Argentona no es participa. De fet ja fa dos anys que està elaborant un pla Director de la Participació a Argentona, DOS ANYS!! I encara no el tenim.
Continua la crispació
Aquesta falta de diàleg, el que evidencia és la nul·la voluntat del govern a tancar les ferides que ells mateixos van originar quan eren oposició. Amb aquesta aprovació, el govern ha obert novament les portes dels litigis i aprofundeixen en la divisió entre els vilatans d’Argentona.
Els socialistes vam tornar a demanar un acord entre tots els grups polítics que permeti superar l’estat de crispació que continuem patint i que faciliti el tancament de ferides i la recuperació de la normalitat social i política que els argentonins i argentonines tant ens reclamen, però novament la resposta del govern va ser negativa.
Tinc 50 anys.
Sóc el 1r Tinent d'Alcalde, regidor de participació ciutadana, xarxes i noves tecnologies de l'Ajuntament d'Argentona.
Milito al PSC des del 1984.
Sóc Educador Social.
Professionalment sóc gestor cultural i expert en associacionisme.
Tinc dues filles.
Entrades
