dimarts, 22 d’abril de 2008

Simbolisme o litúrgia?

Si hi ha alguna imatge de l’escena política de la presa de possessió del nou govern Zapatero que ha de passar a la posteritat per la seva simbologia, aquesta no és altra que la de Carme Chacón rellevant el seu predecessor en el ministeri de defensa.

Hi ha qui, com podeu veure al comentari de l’article anterior, que s’ha escandalitzat per que una ministra catalana llenci visques al rei i a Espanya, i li ha passat inadvertit que una dona, jove i catalana, manés posar ferms als representants de l’exèrcit que estaven formats a la plaça del ministeri. Aquest és el símbol, això és el que va passar, la resta forma part de la decoració o la litúrgia d’actes com aquest.

L’exèrcit espanyol ha sofert en democràcia tres grans canvis, el primer, precisament és aquest, convertir-se en un exèrcit al servei de la nova democràcia i al servei del poble com li encomana la constitució. El segon, i aquest més contestat per que no concita tantes unanimitats que és convertir l’exèrcit obligatori en professional, i ara s’obre el tercer gran canvi, el de convertir l’exèrcit en garant i exemple de la igualtat de gènere. Aquest és el repte de Carme Chacón, aconseguir-ho o no és el que li valdrà les lloances o les crítiques, que porti talons el dia de la seva presa de possessió és una anècdota.

Ja posats, la transformació democràtica d’un exèrcit que prové del franquisme té com a ministre un socialista català, en Narcís Serra, que precisament ahir va presentar el seu llibre “La transición militar” que explica com l’exèrcit espanyol es va adaptar a les regles democràtiques, i torna a ser una socialista catalana la que és cridada a reblar el clau de l’adaptació social de l’exèrcit.

Voler buscar simbolismes en els “visques” cridats per la nova ministra i no veure el simbolisme real d’aquesta aposta és d’una miopia fanàtica que no porta enlloc, i parlant de litúrgies, aquest article hagués estat diferent si la litúrgia criticada fos el testimoniatge de la bíblia i la creu en el moment de la promesa del càrrec.