Consens, quin consens?

Una de les paraules més utilitzades pels membres de Tots x Argentona i els seus satèl·lits, abans de ser govern i durant, ha estat la de “consens”, primer com a desig i després com una suposada realitat.

Permeteu-m’he que em quedi amb les declaracions de l’alcalde al “Tot Argentona” quan parla del traçat del tren: ...“hem arribat a un consens”... , deia, coincidint plenament amb el que diuen a la revista “el banc de la plaça”, que en la seva editorial referida al mateix tema, usa la paraula consens moltes vegades en molt poques línies. Qualsevol que llegeixi aquests articles, es creurà de debò que per part del govern i els seus satèl·lits hi ha una voluntat molt activa de la cerca del consens, però no.

Si ens quedem amb l’exemple del tren, nosaltres hem mostrat el nostre acord en la darrera proposta de seu traçat, però això no vol dir que l’hàgim "consensuat" per que no hem pogut ni incidir ni opinar sobre el mateix, donat que se’ns va presentar quan ja estava fet.

El mateix passa amb d’altres temes importants, per exemple la proposta de la Generalitat de posar una Àrea Residencial Estratègica al Cros, les famoses ARE, no és un tema prou important per buscar i fer possible el consens, l’acord, el diàleg amb els altres grups que formem l’ajuntament? No, el regidor d’Urbanisme, en Xevi Collet, creu que no, que consens és dir que si a les seves propostes. Com poden comprendre, no podem donar suport al que surti d’aquesta actitud ni a la seva tossuderia.

El ple de divendres passat va ser un nou exemple, tots els temes que duia aquest regidor van ser motiu de llargues i agres discussions, en canvi les propostes que va fer el seu company de govern, en Ferran Armengol, no només van ser aprovades amb un ampli suport, sinó que les intervencions que hi van haver van ser elogioses a la seva cerca activa de consens.

Aquestes són les dues cares de la moneda, el qui es creu que s’ha de treballar per el consens i el qui ho diu però que no ho fa, així si que es poden guanyar eleccions, però després no ens podem queixar quan els ciutadans ens diguin que no podem fer cas dels polítics, oi Collet?