Al cap d’un any: (?)

L’interrogant del títol vol ser el símbol que expressa el balanç del primer any d’aquest govern: un govern que no sap on va, un govern sense objectius, un govern decebedor, per què... on és el projecte de Can Doro? No és curiós que un partit que va ser tant bel·ligerant amb el projecte de l’anterior govern, en un any no hagi estat capaç de construir un projecte alternatiu que se suposava que tenien?
No és decebedor que ara que governen és vulguin vendre la Velcro, equipament públic, per a fer-hi habitatges privats? Van córrer a esborrar del Pla Director de Promoció Econòmica tota menció als equipaments comercials projectats a la Velcro, i ara no tenen projecte comercial per a la vila, això si, que hi facin pisos!!
No és decebedor que aprovin un pressupost amb la oposició de tothom i s’entestin a mantenir-lo i cinc mesos després l’hagin de corregir per que sigui viable? No és decebedor que els únics projectes que estan duent a terme siguin els que han heretat del govern anterior? No es decebedor que destrueixin el patrimoni natural, i no siguin capaços de trobar terrenys per fer-hi equipaments? Es normal que utilitzin els arguments de la revisió del Pla d’Urbanisme que també van combatre de forma bel·ligerant per a fer l’al·legació al projecte de l’ARE al Cros? Per cert, tindrem algun dia la revisió del Pla d’Urbanisme, o l’urbanisme el continuaran decidint els quatre de sempre?
Al cap d’un any de les eleccions, aquest govern ha dilapidat tota la confiança que els argentonins i argentonines havien dipositat en ells per que Argentona fos millor, l’objectiu de tothom, però ara Argentona no es millor, ara la nostra vila camina erràtica cap a un destí impredictible, sense il·lusió ni perspectives ni projectes de futur.

El xantatge de l’ARE

Ahir un nou ple, llarg, tens i amb trampa.

Un dels punts més conflictiu, no l’únic, va ser la moció que el govern pretenia que fos unitària en la seva presentació o aprovada per unanimitat com a segona opció. Ni una cosa ni l’altra, entre d’altres per que nosaltres ens hi vam abstenir.

El xantatge d’ahir ve quan ens volen que aprovem una moció que demana al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que aprovi una al·legació que ha fet el govern, sense buscar la complicitat ni dels altres grups polítics, ni de la ciutadania en un aspecte tant important com sensible com és el creixement del barri del Cros.

Doncs no, no hi estem d’acord, no en el fons de l’al·legació que defineix uns paràmetres de creixement força correctes, sinó que ens demanin que li donem suport quan aquesta al·legació té una part de trampa al demanar a l’Incasòl (propietari de bona part dels terrenys del barri) que renunciï a una part del que l’organisme creu que li pertany (té una sentència que l’empara), i el que no podem fer és enganyar a la ciutadania amb una al·legació que pot no prosperar per que no s’ha consensuat, ni amb els veïns, ni amb els grups polítics d’Argentona, ni amb la institució que ho ha de decidir.

Així doncs, les opcions que té aquesta al·legació per prosperar són al nostre entendre reduïdes, i per tant és molt fàcil que si hi ha una resolució negativa generi en els ciutadans l’evident decepció que ens podíem evitar tocant de peus a terra i buscant el consens real.

En tot cas nosaltres no jugarem a l’estratègia d’en Collet: o estàs a favor nostre o contra el poble. Aquest és el xantatge que ens van plantejar ahir.

Una reflexió sobre l’impost de construccions

Un dels temes recurrents del debat pressupostari a Argentona, i que s’utilitza per justificar retallades i amagar incompetències, és la reducció dels ingressos de l’impost de construccions (l’ICIO), fruit de la crisi del sector de la construcció.

Així doncs hem vist el fals debat que la rebaixa de l’ICIO obliga a reduir despesa, que fins aquí és una evidència, però la realitat és ben diferent, i l’impacte de la crisi no l’hem de veure en que tenim el moneder municipal més buit sinó en les conseqüències de la mateixa crisi. I aquestes no són d’altres que el desequilibri que es pot generar al poble en tant que la construcció és un del motors econòmics de la vila i per tant la pèrdua de llocs de treball del sector i la seva àrea d’influència.

Així doncs, un pressupost en època de crisi no només ha de tenir una reducció de les despeses com a conseqüència de la reducció dels ingressos, sinó que a més ha de tenir un reforç de les àrees socials de l’ajuntament per poder atendre les noves necessitats que es creïn en la nova situació: atur, falta de llocs de treball, menys ingressos familiars, més necessitats socials, etc. En definitiva un pressupost que pensi amb les persones.

Però si veiem que en un moment de crisi, el que hem de fer és no lamentar-nos i distribuir correctament els diners del municipi per poder atendre les necessitats de les persones, l’altre cosa que hem de fer és potenciar altres sectors econòmics per amortir-ne les conseqüències en cas de crisi. A Argentona ho teníem molt fàcil, un sector amb moltes possibilitats de creixement és el comerç, i el Projecte de Desenvolupament Comercial d’Argentona que vam fer l’anterior equip de govern, i que l’actual ha dilapidat, era una eina que perseguia aquesta finalitat: la diversificació econòmica de la vila.

Un any més tard de les eleccions, encara no tenim clar que pensa aquest govern sobre economia i que pensa fer per desenvolupar altres sectors econòmics, i això és una mostra més del que els hi estem criticant: la seva falta de projecte de poble.

Pressupost, 2ª part

Des de l’aprovació del pressupost i la modificació que s’ha aprovat en el ple d’aquesta setmana, han passat cinc mesos, els que el govern ha necessitat per a convèncer-se que havien de tocar de peus a terra i fer un pressupost realista i realitzable.

En el pas d’aquests cinc mesos també destaca la forma de com es fan les coses: aquell 17 de novembre es va convocar el ple un dissabte al matí per facilitar la participació dels ciutadans a la reunió, i en aquest, que ha servit per corregir les errades que van cometre, el convoquem un dimarts al vespre d’un dia que a més jugava el Barça a Europa, que, com tothom sap, és la millor manera per reduir les possibilitats de públic. Potser ho van fer expressament per passar el tràngol d’aquesta ridícula modificació sense gaire públic, sense testimonis.

Si al novembre el govern va aprovar un pressupost imaginari, que no imaginatiu, farcit d’incorreccions i d’irrealitats, que tothom els deia que no era realitzable, ells es va entestar a trepitjar la legalitat fent servir la seva voluntat política per sobre de qualsevol recomanació raonada per aprovar en solitari un pressupost que no ha durat ni mig any, i que ara l'han hagut de corregir capgirant-lo com un mitjó aconseguint que tècnicament sigui més presentable tot i que políticament continua sent molt criticable.

Si un pressupost ha de ser l’expressió política del govern, el seu full de ruta, aquest govern no ens porta enlloc, és un pressupost sense rumb, improvisat, sense coherència i decebedor. No enfila cap dels grans problemes que pateix Argentona.

On és l’autobús?

L’autobús que havia de connectar les urbanitzacions amb el centre de la vila i amb l’Hospital de Mataró, projecte que compta amb la complicitat de tots els partits polítics de l’ajuntament, ara està pressupostat en 42.000 euros, amb aquest import només podrà circular durant tres mesos, s’ha anat ajornant la seva posada en funcionament per motius pressupostaris, dilapidant en tot aquest temps el consens aconseguit amb aquest projecte.

Rebaixen les inversions en xarxa viària

Però si el que passa amb l’autobús és preocupant, la disminució del capítol d’inversions en infrastructures en més de 300.000 euros (-48%) redueix a la meitat les possibilitats d'inversió a la xarxa viària d’Argentona. S’ensorra un altre eix del projecte polític del govern, un motiu més de decepció.

Ja no tenim pistes cobertes a les escoles.

La cobertura de les pistes havia de ser una actuació que millorava les instal·lacions esportives de les escoles, que venien a sumar-se als equipaments esportius de la vila. Aquests cobriments estaven pressupostats en 250.000 euros, però el govern ha optat per ajornar la seva construcció al proper any, això que volien fer la pista del Riudemeia per aquest any per celebrar el 75è aniversari de l’escola.
Esperem que el “regal” el facin als joves i tornin a programar la garrinada als patis del Riudemeia com és tradicional.

I Can Doro?

Ja no és una prioritat. Can Doro encara no té finançament. Així doncs continuarem tenint un magnífic solar ple d’herbotes al centre històric de la vila, mentre els defensors de les essències vilatanes continuen pensant què hi fan.

I l’habitatge social tampoc és prioritari?

A Argentona tenim els terrenys per començar a edificar, tenim els diners, i sobretot, tenim la necessitat de dotar el municipi d’habitatge social, i tampoc és prioritari? No, primer cal redactar el Pla Local d’Habitatge, no era el regidor d’Urbanisme i Obres el que deia que no li agradava reglamentar? En fi...

Al govern li toca marcar les prioritats, i donar explicacions, a l’oposició felicitar-los o criticar-los, ara toca tornar-los a criticar. No estan fent bé les coses.

Simbolisme o litúrgia?

Si hi ha alguna imatge de l’escena política de la presa de possessió del nou govern Zapatero que ha de passar a la posteritat per la seva simbologia, aquesta no és altra que la de Carme Chacón rellevant el seu predecessor en el ministeri de defensa.

Hi ha qui, com podeu veure al comentari de l’article anterior, que s’ha escandalitzat per que una ministra catalana llenci visques al rei i a Espanya, i li ha passat inadvertit que una dona, jove i catalana, manés posar ferms als representants de l’exèrcit que estaven formats a la plaça del ministeri. Aquest és el símbol, això és el que va passar, la resta forma part de la decoració o la litúrgia d’actes com aquest.

L’exèrcit espanyol ha sofert en democràcia tres grans canvis, el primer, precisament és aquest, convertir-se en un exèrcit al servei de la nova democràcia i al servei del poble com li encomana la constitució. El segon, i aquest més contestat per que no concita tantes unanimitats que és convertir l’exèrcit obligatori en professional, i ara s’obre el tercer gran canvi, el de convertir l’exèrcit en garant i exemple de la igualtat de gènere. Aquest és el repte de Carme Chacón, aconseguir-ho o no és el que li valdrà les lloances o les crítiques, que porti talons el dia de la seva presa de possessió és una anècdota.

Ja posats, la transformació democràtica d’un exèrcit que prové del franquisme té com a ministre un socialista català, en Narcís Serra, que precisament ahir va presentar el seu llibre “La transición militar” que explica com l’exèrcit espanyol es va adaptar a les regles democràtiques, i torna a ser una socialista catalana la que és cridada a reblar el clau de l’adaptació social de l’exèrcit.

Voler buscar simbolismes en els “visques” cridats per la nova ministra i no veure el simbolisme real d’aquesta aposta és d’una miopia fanàtica que no porta enlloc, i parlant de litúrgies, aquest article hagués estat diferent si la litúrgia criticada fos el testimoniatge de la bíblia i la creu en el moment de la promesa del càrrec.

Consens, quin consens?

Una de les paraules més utilitzades pels membres de Tots x Argentona i els seus satèl·lits, abans de ser govern i durant, ha estat la de “consens”, primer com a desig i després com una suposada realitat.

Permeteu-m’he que em quedi amb les declaracions de l’alcalde al “Tot Argentona” quan parla del traçat del tren: ...“hem arribat a un consens”... , deia, coincidint plenament amb el que diuen a la revista “el banc de la plaça”, que en la seva editorial referida al mateix tema, usa la paraula consens moltes vegades en molt poques línies. Qualsevol que llegeixi aquests articles, es creurà de debò que per part del govern i els seus satèl·lits hi ha una voluntat molt activa de la cerca del consens, però no.

Si ens quedem amb l’exemple del tren, nosaltres hem mostrat el nostre acord en la darrera proposta de seu traçat, però això no vol dir que l’hàgim "consensuat" per que no hem pogut ni incidir ni opinar sobre el mateix, donat que se’ns va presentar quan ja estava fet.

El mateix passa amb d’altres temes importants, per exemple la proposta de la Generalitat de posar una Àrea Residencial Estratègica al Cros, les famoses ARE, no és un tema prou important per buscar i fer possible el consens, l’acord, el diàleg amb els altres grups que formem l’ajuntament? No, el regidor d’Urbanisme, en Xevi Collet, creu que no, que consens és dir que si a les seves propostes. Com poden comprendre, no podem donar suport al que surti d’aquesta actitud ni a la seva tossuderia.

El ple de divendres passat va ser un nou exemple, tots els temes que duia aquest regidor van ser motiu de llargues i agres discussions, en canvi les propostes que va fer el seu company de govern, en Ferran Armengol, no només van ser aprovades amb un ampli suport, sinó que les intervencions que hi van haver van ser elogioses a la seva cerca activa de consens.

Aquestes són les dues cares de la moneda, el qui es creu que s’ha de treballar per el consens i el qui ho diu però que no ho fa, així si que es poden guanyar eleccions, però després no ens podem queixar quan els ciutadans ens diguin que no podem fer cas dels polítics, oi Collet?

La Sala, el comerç i el turisme

Veig que l’alcalde continua posant al centre de tots els mals el cost de la Sala, això vol dir que encara no ha entès que la Sala és una inversió i no una despesa, sort que és una persona d’empresa!

Tothom entén que una inversió és una despesa que ha de permetre millorar la capacitat de generar ingressos en una empresa privada, o millorar les condicions de vida d’una comunitat si es mira des d’una perspectiva pública.

Amb aquesta doble perspectiva es va dissenyar la Sala com un element que més enllà de la celebració dels actes ciutadans, s’hi puguin celebrar actes culturals que transcendeixin els límits de la nostra vila i serveixin per atraure nous visitants que després compraran a les nostres botigues i menjaran als nostres restaurants i dinamitzaran econòmicament la vila. Aquest és l’objectiu final de la Sala, per això penso que el projecte està equilibrat econòmicament (cost-benefici).

Però ja hem vist en el darrer ple que aquest govern amb això no hi creu, i van decidir denunciar el conveni amb l’Escola Universitària de Maresme amb el qual l’EUMM es comprometia a fer-nos un estudi anual sobre els visitants del poble en els esdeveniments de la vila que nosaltres triéssim.

Aquest conveni el vaig signar jo en nom de l’ajuntament, per que creia que ens hauria de servir com a baròmetre per a conèixer els visitants de la Fira de la Terrissa i el Càntir, veure com evoluciona el seu perfil, la seva procedència, i la seva despesa, no només a la fira sinó quin impacte genera en el comerç i els serveis de la vila, per així anar adaptant les activitats per fer-la més atractiva o per captar nous visitants.

Aquest estudi tenia un cost molt inferior al del mercat, per tant perdem una altra oportunitat. Això si, amb el vist-i-plau del doctor Nieto, que va confessar no haver vist els estudis després de criticar-los.

Però vist també l’interès del govern pel comerç en general, no ens ha de sorprendre ni aquesta decisió ni que no entenguin els beneficis de la Sala, ni que prefereixin fer pisos a la Velcro que equipaments comercials.