diumenge, 15 d’abril del 2007

La dimissió d’en Joan: un exemple d’honestedat


El Ple que es va celebrar el divendres passat, va tenir com a tema més destacat la dimissió de Joan Vaquer com a president de la Companyia Municipal d’Aigües d’Argentona. La seva dimissió, fruit d’un error que va cometre en signar un contracte amb la Junta d’una urbanització quan el Consell d’Administració de la companyia no l’havia autoritzat.

Els que coneixem en Joan, tenim molt clar que la seva actuació no va ser presa amb mala fe, i els que el coneixem de fa molt de temps i a més confiem en ell, sabem que la seva actuació va ser presa per que estava convençut que el contracte signat no només beneficiava la companyia i els veïns i veïnes de la urbanització, sinó que tancava un conflicte històric de difícil solució.

La seva dimissió doncs, ha estat un acte de generositat i honestedat, un gest que l’honora tant políticament com personalment. Un gest que crea precedent, per que no recordo de cap dimissió, a conseqüència d’un error polític de cap regidor en la història de la democràcia municipal argentonina, i d’errors n’hi ha hagut molts en aquests quasi trenta anys.

Cal recordar que els anys que ha presidit la companyia d’Aigües, en Joan ha modernitzat l’empresa, i ha impulsat amb fermesa la modernització de la xarxa de distribució de l’aigua, fet que ha estat reconegut reiteradament en aquests anys tant pels regidors del govern com per els de l’oposició, i el divendres en el ple, es va tornar a repetir, la majoria de portaveus que vam fer us de la paraula, ho vam fer per elogiar la seva trajectòria i la seva actitud.

Gràcies Joan. No he dubtat mai de la teva honestedat, estic molt satisfet que m’acompanyis en la candidatura socialista en aquestes properes eleccions. Persones com tu no només sou necessàries, sinó que sou imprescindibles.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Volem agrair a en Joan Vaquer el compromís que va adquirir per regularitzar la situació anòmala entre Aigües d'Argentona i la nomenada urbanització.

De fet va fer quelcom que en política no és gens habitual. Va prende un compromís i el va materialitzar. S'ha vist que va cometre un error (sembla ser que no detectat inicialment pels assessors de la companyia d'aigües) i ha assumit la seva responsabilitat. GENS HABITUAL EN POLÍTICA. Però sincerament crec que en aquest cas la resposta ha estat desmesurada. Aquest error no es mereixia la seva dimissió. No mereixia la dimissió perque el que va signar com a president va ser un acord que beneficiava els veïns i veïnes de Can Raimí (diguem el nom sense vergonya). Però sembla ser que va ser un error suficient per satisfer l'odi inconmesurable de "l'alcalde in pectore" Felix Rosa.

Es necessari que la pau torni a Argentona, però per això és necessari que desaparegui del mapa aquest funest personarge (Felix Rosa). Em pregunto, quin poder té darrera que fins i tot la secretària de l'ajuntament i la nova alcaldesa sembla estar doblegada a ell?

Joan, de nou moltes gràcies per aquest exemple d'honestedat.

Vador, confiem en tú per que Can Raimí, i la resta d'urbanitzacions tirin endavant.

Salvador Casas ha dit...

Gràcies amic anònim, se que no estem sols, que hi ha molta gent que ens acompanya i que ens esperona.
Seguirem treballant per trobar solucions, i se que serà difícil, per que d'altres només treballen per generar conflictes.

Anònim ha dit...

Home Vador jo crec que errors com aquet els hem de evitar i es cert que en Joan ha fet un acte que l' honora dimitin.. Seria un error que no seguis com regidor perqué ha fet coses que estan bé pel poble. Ull amb aixó no cull dir que sigui perfecte... peró algú ho es.. En fi anim que no esteu sols nide bon troç

Anònim ha dit...

ME hace mucha gracia lo de la honestidad,la honestidad de los politicos és la siguiente:Queridos ciudadanos...voy a engañaros, a robaros, a mentiros,a humillaros,a insultaros , adefraudaros ,a ignoraros, a excluiros,a ultrajaros, a oprimiros,a burlarme de vosotros, a descojonarme de vosotros ...pero cómo veis soy honesto.....

Anònim ha dit...

¡Vividores! Hace pactos con Can Raimi para cobrar el litro de agua a un precio, luego le perdonaís las deudas y a los demás les cobráis más, no le perdonaís deudas, y le cobráis un agua como de mineral se tratase. ¡Que verguenza de partido y de gente!