dimecres, 8 de setembre del 2010

ESTATUT APROVAT, RETALLAT O RESCATAT? VOSTÈS TRIEN!



Ahir el president Montilla va donar a conèixer la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, unes eleccions que seran, segurament, les més apassionants que haurem viscut mai.

I seran apassionants per que, malgrat que les enquestes en aquests moments apunten a una victòria clara de CiU, crec sincerament que són més obertes del que sembla, i ho crec per què el soroll que hem sentit fins ara ha estat el de la identitat i no el de la ideologia, malgrat que sovint es vulgui confondre identitat i ideologia, però ara que les eleccions ja estan convocades, ha de començar també el debat ideològic, el debat sobre la feina feta i les propostes de futur, i amb això el PSC és el partit que té més coses a dir. Tot i això, els socialistes, encara que se’ns negui, també podem parlar d’identitat.

En el debat identitari, cal començar per recordar que l’Estatut nafrat pel constitucional i que va treure al carrer més d’un milió de persones en la seva defensa, i que hem de reconèixer que objectivament fa un salt qualitatiu respecte de l’anterior, ha estat possible gràcies a la confluència de presidents socialistes tan a Catalunya com a Espanya. En les combinacions anteriors de CiU-PSOE o CiU-PP el debat sobre l’autogovern no va existir, va ser un debat postergat per l’ara no toca i la tàctica política de CiU. Tàctica que han mantingut també amb aquest Estatut donant-li el seu suport a canvi d’una foto a la Moncloa...
Però si seguim amb un altre element clau del debat identitari: el finançament, més del mateix, el difícil pacte sobre el finançament teixit amb molta traça, paciència i tossuderia pel conseller Castells amb el president Montilla al darrera, i que neix del nou   Estatut, ha permès superar amb escreix l’anterior pacte “definitiu” que van proclamar a duo Aznar-Mas amb el president Pujol al darrera.

L’estratègia de rescatar l’Estatut de les parts retallades, impulsada per el president Montilla ha fet que la majoria de partits, ara per oportunisme
electoral, se’n vulguin desentendre participant d’una subhasta incerta de propostes que porten no se sap on. Això situa el PSC com l’única formació política que defensa l’Estatut que vam votar els catalans i catalanes, per tant l’única formació política que té clar quin és el terreny de joc per continuar desenvolupant Catalunya els propers anys, per què desenganyem-nos, guanyi qui guanyi les eleccions, el dia 29 de novembre no es proclamarà la independència, i mentre això no passi, si es que passa algun dia, la clau de volta és l’Estatut aprovat. Retallat o rescatat? vostès trien!