dimecres, 27 d’abril de 2011

AMB LES RETALLADES, CIU DESMUNTA L'ESTAT DEL BENESTAR

Als argetonins i a les argentonines no ens ve de nou, sabem com les polítiques de Convergència i Unió beneficien a uns i les paguen uns altres, i com la crisis serveix d'argument per retallar estat del benestar

Aquests dies estem veient els constants avisos i amenaces de retallades en els serveis públics essencials del que s’anomena “l’estat del benestar”: Retallades en Sanitat, en Educació, en Benestar Social, en àrees de govern que gestionen els drets individuals de les persones i que garanteixen la igualtat d’oportunitats més enllà de les capacitats econòmiques de cadascú. L’excusa: la crisi econòmica.
Dic l’excusa, perquè malgrat la necessitat de reduir el dèficit, tinc la certesa que aquestes retallades tenen més arguments ideològics que econòmics, i d’això en donen fe tant la reducció de l’impost de successions als més rics com l’anunciada reducció de l’IRPF també als que més tenen. D’acord que només és un anunci i que han manifestat que no s’aplicarà de forma imminent, però han dit que s’aplicarà durant aquesta legislatura. En canvi no han dit que les retallades tindran un caràcter provisional, per que no tenen la intenció de recuperar la capacitat inversora en polítiques de benestar i cohesió com la que s’ha vingut fent fins ara amb un govern progressista. Així doncs estem davant d’un model clàssic d’aplicació de polítiques conservadores que beneficien els que més tenen en detriment dels que tenen menys.
En aquest joc d’argumentacions, al costat dels efectes de la crisi que, “els obliga a retallar”, ara hi afegeixen la necessitat de reduir l’IRPF als rics per evitar que aquests marxin de Catalunya, curiosa manera de posar preu al patriotisme, els catalans estem compromesos amb el país depenent dels impostos que hàgim de pagar?
Mentrestant, el país veu com la qualitat de l’educació pública disminueix, els serveis sanitaris de tots tenen menys recursos i el suport a les famílies amb menys possibilitats és cada més petit.

Argentona no està al marge

De fet, és el que hem viscut a Argentona en aquests darrers quatre anys. Hem patit un progressiu deteriorament dels serveis públics destinats a millorar el benestar i la cohesió de la gent d’Argentona: els pressupostos de benestar social cada any s’han anat reduint, el que destinen a educació i cultura està per sota del que necessitem, l’escola esportiva pràcticament la financien els pares i mares, etc.
A Argentona però, es dona una paradoxa, si la crisi a nivell general ha fet minvar els recursos públics, a Argentona cada any hem ingressat més diners, això fa més difícil d’entendre que, tenint més recursos, tinguem menys serveis.

La política no és innòcua, les ideologies són maneres de veure el món, i la política l’eina per aplicar aquesta ideologia, tots els grups que ens presentem a les eleccions municipals, sense excepció, som  polítics per que defensem una ideologia, una manera de veure el món, per tant, no us refieu d’aquells que diuen que no són polítics, són gent que no tenen una visió del món. Potser per que només es veuen a ells mateixos.