LA INDIGNITAT DEL GOVERN (I) L’AFER DE L’INFORMÀTIC-ESPIA

El govern torna a quedar en evidència en el darrer ple

L’afer de l’informàtic de l’ajuntament va protagonitzar bona part del ple ordinari del mes de març, el fet és que aquesta persona ha guanyat una demanda contra l’Ajuntament d’Argentona per l’impagament d’unes factures. El govern es nega a pagar-les amb el pretext que el treball no està finalitzat. Vist d’aquesta manera, no deixa de ser un conflicte entre un proveïdor i un client descontent que arriba als tribunals i el jutge dictamina quina part té la raó i obliga a l’altra, en aquest cas el govern municipal, a pagar. Fins aquí és correcte, però el cas té dues variables més que no són tan innocents.

Primera variable: la forma

Crida l’atenció que l’únic document existent de la relació contractual entre l’ajuntament i l’informàtic és un tovalló de paper que conserva l’informàtic, i que existeix un suposat pressupost de la feina encarregada, per un import de 5.200 euros, que el govern diu que no troba, per tant, l’ajuntament no té cap document sobre aquest encàrrec, ni tant sols els preceptius pressupostos d’altres possibles proveïdors que haurien de servir per triar quin proveïdor fa la millor oferta. Malgrat això el govern compromet el seu pagament en una adjudicació feta a dit, és a dir, irregular i gens transparent.

També crida l’atenció, i és un fet que no ha passat desapercebut per el jutge, que l’advocadessa que defensa els interessos del municipi en aquesta demanda es reuneixi amb els testimonis que aporta l’acusació: treballadors i treballadores municipals per “informar-los” del cas i, d’aquesta manera, intentar influir en el seu testimoni.

Però el govern, en el debat del ple, va continuar argumentant la seva innocència com si no tinguessin una sentència en contra, amb una clara voluntat de confondre els ciutadans, d’aquí va venir que en un moment del debat vam preguntar quin era el problema del senyor Collet: o la seva falta d’humilitat, o el seu excés d’arrogància, per què entenem que la humilitat és un valor en política i en canvi l’arrogància no.

I finalment, també crida l’atenció que sigui el regidor d’urbanisme (X Collet, TxA) qui encarregui la contractació de programes informàtics i no sigui la regidora de “xarxes” (A Boba, TxA) que ho faci, en una demostració més de la inutilitat d’aquesta regidoria que s’ha tret de la màniga aquest govern.

Segona variable: el fons

El fons de la qüestió, és la relació de l’informàtic amb el govern. Aquest informàtic va ser una persona molt activa en la candidatura de Tots x Argentona, i va ser contractat immediatament pel govern amb el que, en aparença, semblava un pagament pels serveis prestats. Primer va ser contractat com a proveïdor, després com a càrrec de confiança, i al 2009 el tornen a contractar com a proveïdor fins que esdevé el conflicte, i es consuma el divorci: van tenir molt bona relació fins que es van deixar d’entendre.

Ens van explicar que una de les tasques principals d’aquest informàtic, havia de ser el de construir bases de dades que, en teoria, havien de millorar l’eficàcia i l’eficiència del funcionament municipal, eficàcia i eficiència que els ciutadans d’Argentona no hem percebut, sinó tot el contrari. El que si que hem sabut és que aquesta persona, pagada amb els diners de tots els argentonins i argentonines, ha dedicat bona part del seu temps treballant a l’ajuntament investigant possibles irregularitats del govern anterior, extrem que va confirmar el regidor Subirón (TxA) en el mateix ple, provocant les ires de l’alcalde que el va fer callar i va tallar qualsevol possibilitat de debatre aquest afer.

Aquesta variable és especialment preocupant per que demostra l’actitud amb la que governen, una actitud prepotent, que mira més el benefici particular que el benefici col•lectiu i que promou l’ús dels fons públics per afavorir els interessos polítics del govern. Aquesta és una actitud perversa i intolerable d’un govern que ha d’aprendre molt de comportament democràtic. Aquest fet va aflorar en el darrer ple, però quantes coses més han fet i que no ens hem assabentat?

La indignitat que han demostrat ha de provocar dimissions.