Urbanisme i habitatge

Ahir es va celebrar el debat de joventut, el tema estrella del debat va ser, com no podia ser d’una altra manera, l’habitatge.

Per primer cop, ara disposem d’una sèrie d’instruments legislatius, alguns encara als fogons parlamentaris (llei de rehabilitació), d’altres a punt d’entrar en vigor (llei del sòl) i la llei de l’habitatge que just s’està començant a aplicar.

L’actual crisi de l’habitatge es va iniciar a meitat dels anys 90, i durant aquests més de deu anys que fa que dura, els governs competents (Estat i Generalitat, el municipal no té competències, però com sempre ha actuat en la mesura de les seves possibilitats...) han estat mirant cap a altres llocs, només aquests darrers anys, hi ha hagut iniciatives parlamentàries i dotacions pressupostàries per encarar el problema. Just aquests darrers anys, el que ha passat de debò ha estat que hi ha hagut canvis als governs d’Espanya i de Catalunya, canvis que en definitiva han suposat que els respectius governs estiguin encapçalats per socialistes.

A Argentona, a més, ens hem trobat que el govern progressista d’aquests darrers anys, li ha tocat gestionar el Pla d’Urbanisme heretat dels governs anteriors, el pla de 1987, un pla que pràcticament no disposa de sòl per construir, i el que disposa, és per construir torres!

En canvi, la proposta del nou Pla d’Urbanisme, el POUM, que ha de substituir l’anterior, contempla la construcció d’almenys 300 habitatges de Protecció Oficial, però no només això, busca nous terrenys per poder construir habitatge de lloguer protegit per a joves i per famílies amb recursos limitats com el que s'està tramitant a Can Serra de Lladó, que ens permetrà construir 25 nous habitatges de lloguer.

Crec que, malgrat les crítiques, l’urbanisme que proposem és bo, és cohesionador, i és necessari, i que moltes d’aquestes crítiques s’han sustentat en la tàctica electoral que en la coherència política.