EL DEUTE D'ARGENTONA
Estem a les portes d’una nova campanya electoral, i una constant en el debat polític és parlar de l’endeutament municipal.
Aquest debat polític s’alimenta de percepcions, les xifres del deute acostumen a ser altes, inabastables per a la majoria de nosaltres i de ben segur que això alimenta també una certa incertesa, però el cas és que a Argentona sempre ha estat per sota del límit legal d’endeutament que és el 110% dels ingressos corrents.
D’altra banda sempre hi ha qui vol fer incidència política amb l’endeutament, i aquests acostumen a moure les xifres de forma parcial per què tinguem una visió distorsionada del deute.
En aquest joc d’embolicar la troca hi ha grans especialistes com ara CiU, que repeteixen fins a la sacietat dos missatges, segons el lloc que ocupen en un mandat, si estan a l’oposició el missatge és que el govern s’ha endeutat massa, per contra si estan al govern, el missatge és que han fet un gran esforç per reduir un deute monumental. Ara els toca aquest darrer missatge.
Com que sóc del parer que un debat sense informació és un debat estèril que només aporta confusió, i com que el debat ja ha començat, he buscat la informació i us la transcric en aquest article, totes les xifres que veurem en aquest article són proporcionades pel propi ajuntament. D’aquesta manera debatrem de números i no de conceptes.
Deia que el debat ja ha començat, per què el regidor Armengol, ja sigui en el ple dels pressupostos o en qualsevol altre lloc, ens explica -recordem que ara toca missatge des del govern- que ells han reduït el deute: “...quan vam arribar, diuen, ens vam trobar un deute del 89%, i nosaltres el deixarem al 81%...” i és cert, però, quan ens diuen que han reduït l’endeutament i utilitzen el percentatge i no els termes absoluts del deute, malfieu-vos. La notícia és pitjor del que sembla.
El primer que hem de mirar és què devíem quan van entrar ells, i què devem ara:
| Endeutament a 31/12/2006 | 8.821.989,59 |
| Endeutament a 31/12/2010 | 10.049.989,76 |
És evident que en aquests darrers quatre anys el deute ha crescut, devem més diners ara que al començament del mandat.
Què els fa dir que han reduït el percentatge de l’endeutament i, en canvi, aquest és superior?
Aquesta és la pitjor part de la notícia.
El percentatge de l’endeutament es calcula relacionant el capital pendent d’amortitzar, el que devem, amb els ingressos reals de l’any. Si al calcular el percentatge, una de les xifres augmenta (el deute), i el resultat disminueix (percentatge), només vol dir que l’altre xifra (els ingressos) encara augmenten més que el deute. Però, no havíem quedat que els ingressos havien disminuït a conseqüència de la crisi?
Efectivament, els ingressos que s’han reduït són els derivats dels impostos relacionats amb la construcció, però en canvi, la resta de capítols d’ingressos han augmentat, especialment el capítol d’impostos directes, aquells que paguem tots pel fet de tenir un habitatge o un vehicle, per posar un parell d’exemples. Aquesta és la fórmula màgica: per poder reduir el deute, perdó, el percentatge del deute, han augmentat els impostos, cosa que vostès ja saben per què n’han patit les conseqüències. Ni més ni menys.
Vegem-ho en el quadre següent elaborat amb dades aportades pel propi ajuntament.
data | deute | ingressos corrents | % |
31/12/2006 | 8.821.989,59 | 9.904.936,33 | 89,07 |
31/12/2007 | 9.982.364,52 | 11.465.590,58 | 87,00 |
31/12/2008 | 10.106.842,81 | 11.951.229,74 | 84,57 |
31/12/2009 | 10.095.215,36 | 12.269.554,50 | 82,28 |
31/12/2010 | 10.049.981,76 | 12.269.554,50 | 81,91* |
*L’exercici 2010 encara no està tancat, per això la xifra d’ingressos és la mateixa que la del l’any 2009 tot i que, per les dades que tenim, podem afirmar que és superior a la de 2009
Les xifres exposades fins ara ens indiquen el deute pendent de pagar en una data concreta, el darrer dia de cada any, però no ens informen de en quants diners s’ha endeutat aquest govern durant el període del seu mandat.
Aquesta xifra ha estat de 5.213.755,39 euros com podem veure en el quadre següent.
DATA | IMPORT | ENTITAT |
30/07/2007 | 795.000,00 | Banesto |
18/12/2007 | 1.366.000,00 | Caja Madrid |
10/10/2008 | 1.266.000,00 | Caja Madrid |
10/12/2009 | 232.338,00 | Santander |
14/12/2009 | 474.523,45 | Caixa Catalunya |
14/12/2009 | 150.000,00 | Caixa Catalunya |
01/12/2010 | 547.893,94 | Caixa Laietana |
14/12/2010 | 382.000,00 | Caixa Catalunya |
TOTAL | 5.213.755,39 |
Deute i inversions
Els ingressos provinents d’operacions de crèdit, només es poden utilitzar per a finançar inversions.
Moltes de les inversions realitzades durant aquest mandat han estat cofinançades amb altres administracions a través de subvencions.
Si bona part d’aquestes inversions han estat subvencionades parcialment per altres administracions, podem afirmar que la xifra de diners destinats per a inversions augmenta fins a 8 milions d’euros. Si al damunt hi afegim els més de 3 milions d’euros rebuts per els plans extraordinaris Zapatero 2009 (FEIL) i 2010 (FEOSL), això ens indica que entre 2007 fins ara, a Argentona s’han fet inversions per valor d’11.000.000 d’euros, la no gens menyspreable xifra de més de 1.830 milions de pessetes.
Segurament que aquest és el govern que ha tingut més diners per a fer inversions.
La següent pregunta és obvia, algú em pot dir com s’han invertit tants diners?
Entrades
5 comentaris:
Avui m’he assabentat de que el cap visible a la Vila, dels gens independentistes Socialistes en una de les seves ja acostumades arengues en el seu bloc ja ha carregat en contra del Regidor d'Hisenda .
No és que el fet em pugui afectar gaire, però no deixa de sorprendrem el fet de que una persona com aquest socialista argentoní perdi una mica els papers i es posi a parlar dels pressupostos i de diners quan el seu partit ha estat qui ha estat i ha fet el que ha fet.
No entraré en detalls escabrosos, no és el meu estil, però si jo he de treure números, també en tinc molts i de veritat que els meus no li agradarien gens.
¿Vol que parlem de la seva gestió a l’Ajuntament Sr. Socialista?
¿No, veritat? Queden ja molt lluny aquells dies d’esplendor on es dilapidaven els diners dels vilatans en obres faraòniques que encara avui no serveixen per res i a vostè se l’hi omple la boca de paraules fàtues quan ara es fa el que es pot perquè allò serveixi per alguna cosa.
¿Vol que en parlem? ¿O pot ser s’estimaria més que algú promogués una Auditoria complerta per veure qui i què hi ha al darrera de tot allò?.
No hi hauria remei, estaríem parlant anys i anys de qui te o no la raó, vostè pot ser no la té, jo per descomptat que tampoc, no hi entenc ni llavors hi era, ni ara tan sols hi soc, però crec que m’espantaria ser-hi i m’espantaria molt trobar-me amb una fera desbocada rabiosa i ansiosa de poder, en comptes d’una persona disposada a col·laborar amb un equip que segurament voldrà posar pau i concòrdia en un poble que ho necessita per anar endavant.
Senyor Socialista no escalfi motors, no li cal, si vostè sembla prou noble com per no tenir necessitat d’enganyar a ningú, sembla bona gent (Al menys a mi personalment sempre m’ho ha semblat). No vulgui treure estelles d’un arbre que és molt viu. O ... ¿Pot ser és el que li han dit que ha de fer en un curset per candidats? En aquest cas endavant, faci la seva feina, que jo faré la meva, pot estar-ne ben segur.
No deixa de sorprendre'm el to i el contingut de l'escrit de l'Enric Arumí en el seu bloc.
Lògicament obviaré en aquesta resposta les opinions que de la meva persona fa en aquest escrit, en un article polític les referències personals no hi tenen cabuda i així ha de ser.
Si em permeten prendre part del debat, primer de tot he de dir que trobo a faltar els arguments, si en el meu escrit parlo de números, és per què són objectius i verificables, molt lluny de les apreciacions i de les opinions abocades en el seu article pel senyor Arumí, així doncs, si té números exposi'ls i comparem-los.
D'altra banda, els comptes municipals són públics, per tant no hi ha res a amagar, trobaré bé que si algú té algun dubte, encarregui una auditoria per a la seva tranquil·litat i la de tothom.
Per a mi, la coherència és una virtut, i la coherència en aquest cas es defensar la nostra gestió quan vam estar al govern i afirmar que ara faria exactament el mateix que vaig fer aleshores.
Quan toqui, qui li tingui que explicar la lliçò dels presupostos, ja ho farà si ho creiem adient. No m'hi penso ficar. I si ho he fregat ha esta només per treurem del damunt la rabió al veure les seves "tendencioses veritats a mitjes"
I en quan al seu comentari de que em fico amb la seva persona, ja em dirà a mí on ho faig. Evidentment però que m'he de ficar amb vosté pel que diu, però em lliuraré molt de ficar-me amb ningú en termes personals, i menys amb vosté que de moment, encara em mereix tot el respecte.
(Per cert, s'escriu Aromí, encara que la O es pronuncia com U, ex: Montserrat)
Benvolgut sr Aromí, disculpim per haver escrit malament el seu nom, persones molt properes a mi es diuen Arumí amb u, d'aquí la meva confusió.
Llàstima que no aprofiti el seu talent per rebatre els meus arguments, si us plau, espero amb candaletes l'arribada d'aquell que m'ha d'explicar el pressupost donat que vostè ha renunciat a fer-ho.
De tota manera, si vol, podem anar a prendre un cafè i aprofitaré per explicar-li la meva visió de l'economia d'Argentona i, qui sap, potser el convenço.
En fi, està clar que no l'acabo d'entendre, potser he interpretat malament el que diu i equivocadament he relacionat la menció a les feres rabioses amb una referència personal, però ja ho jutjaran els que ho llegeixin.
Molt cordialment
Vador Casas
Benvolgut Senyor Casas, sap que sempre estic obert a prendre un cafè amb vosté, nomès hem de concretar el lloc i moment. Per mi serà tot un privilegi que em pugui explicar el seu punt de vista personalment, com molt be sap, sempre he estat obert a escoltar a tothom, i ampliar els meu conèixements fins on sigui possible.
Però m'agradaría veure els missatges en el meu blog o en el meu email en tot cas, donat que com vosté molt be pot entendre, no puc estar pendent d'entrar i sortir del seu bloc gaire sovint.
Amb respecte
ENric Aromí-Masriera
Publica un comentari a l'entrada