Pizarro ministre?

Aquests dies s’ha sabut que Pizarro, flamant expresident d’Endesa serà el número dos de Mariano Rajoy a les properes eleccions amb la voluntat que sigui ministre d’economia en el cas que guanyessin les eleccions.

Manuel Pizarro que ha estat el president d’Endesa fins a la seva recent venda, venda que tots tenim a la memòria per episodis anticatalans amb proclames com “antes alemana que catalana” o “yo no pienso ser un trabajador de la Caixa” i que ara ha matisat argumentant que ell només defensava la venda a qui més pagués.

Segurament aquest és el problema que té Pizarro per ser ministre, ser una persona que ve de l’empresa privada, o millor dit, de l’empresa privatitzada doncs va ser el president d’Endesa anomenat a dit pel seu amic Aznar en el procés de privatització de l’empresa pública, procés que va ser impulsat per Pizarro mateix influint en el que fou president del govern d’aquell moment. Aquest concepte de que tot és privatitzable també ha portat a episodis prou nefastos per a Catalunya com la gran apagada de Barcelona del mes de juliol. Com una empresa pública, d’un valor estratègic tant important pot ser gestionada només amb criteris econòmics? Quina necessitat d’invertir té una empresa amb un creixement de nous clients tan limitat?

Pizarro en el seu pas per Endesa ha demostrat dues coses, la primera que és un empresari sense vocació pública, imprescindible per a tot possible ministre, i segon, que la seva especialitat econòmica és l’especulació borsària, nefasta per un càrrec públic que ha de gestionar entre d’altres coses les inversions en polítiques socials, per cert en aquest cas recomano l'article EL PAÍS sobre el seu sou.

Espero que tots plegats els hi tornem a barrar el pas.