dissabte, 10 de febrer de 2007

...o això no és diàleg?


Aquesta setmana hi ha hagut un parell de reunions que crec que han estat molt interessants: la primera amb tots els grups de l’oposició per parlar de Can Doro, i la segona la primera sessió del Consell Assessor del POUM. Dos temes calents que el govern municipal podria obviar i que, tot el contrari, estem afrontant apostant pel diàleg.
Que hi hagi diàleg no garanteix que hi hagi acords, però per que hi hagi acords, necessàriament cal dialogar, i en aquest punt és on estem.
Pel que fa a Can Doro crec sincerament que tenim molt poc marge per a maniobrar, parteixo de la base que a mi la proposta actual em sembla bé, està molt elaborada i pensada, resol problemes i l’impacte visual, que és del que es tracta, és assumible, Així la proposta d’aparcament, més plaça, més centre cívic, més locals comercials, més font accessible, més 16 habitatges a cost cero per Argentona, em satisfà plenament. Qualsevol nova proposta que es faci haurà de contenir tots els ingredients acabats d’esmentar amb el mateix cost, aquest és el repte de l’acord.
Pel que fa al POUM, aquí el marge és diferent, tot i que hi ha alguns elements bastant inamovibles, i ho són no per caprici sinó per que s’hi ha arribat després d’un procés de meditació molt profund, només variable si es demostra que a les conclusions que s’ha arribat són errònies. Aquí demano coratge, que el procés de diàleg i de reflexió en veu alta contingui les dosis de responsabilitat per poder prendre decisions que ens ajudin a dibuixar un futur coherent, i que el preu que es pugui pagar no es calculi en base de la immediatesa sinó en la rendibilitat de futur (està clar que no parlo de preu econòmic).
En qualsevol cas hem començat a caminar, tal com vam anunciar en el ple de nomenament de la nova alcaldessa, pel camí de l’acord. Ja no si val continuar posant en dubte la nostra voluntat.