El bloc d'en Vador Casas

NOTES DE DESPRÉS D'UNES ELECCIONS

2011-05-25T08:53:00.000+01:00

No podria començar un escrit postelectoral sense agrair a totes les persones que han expressat el seu suport cap a la nostra candidatura, ja sigui per què ens han votat, perquè hi han col·laborat, o perquè n’han format part, a tots vosaltres, moltes gràcies.

Una candidatura, més que una proposta política, és una suma de persones i d’il·lusions i que, en el nostre cas, duia una voluntat explícita d’afavorir un canvi polític per Argentona. Però no ha pogut ser, finalment els vilatans han decidit que no hi hagués canvi de govern. Han decidit tornar a votar els mateixos, això si, equilibrant les forces de les dues primeres candidatures.

Pel que fa a nosaltres no hem tingut el resultat que esperàvem, hem perdut 90 vots respecte a les municipals de fa quatre anys, hem mantingut els dos regidors, i hem passat a ser la tercera força política a l’ajuntament, la qual cosa no ens consola gens, ja que hem quedat només a 3 vots del PP que ha estat, conjuntament amb la CUP, la candidatura que ha augmentat més el seu suport electoral.

Els capricis de l’aritmètica electoral han afavorit que la candidatura de CiU sigui la més beneficiada, amb un increment de quatre vots respecte a les anteriors eleccions municipals, han aconseguit el quart regidor. Això, sumat a la pèrdua d’un regidor de Tots per Argentona, resitua CiU a l’escenari polític argentoní esdevenint la candidatura decisiva, ara ells tenen la possibilitat de decidir si mantenen l’actual acord de govern o bé intenten una nova configuració de pacte amb un perfil diferent. A ells els correspon liderar la iniciativa.

I a nosaltres ens corresponen dues coses, continuar treballant per Argentona amb lleialtat i honestedat tal com hem fet sempre i, abordar definitivament el debat que tenim ajornat d’ençà les eleccions al Parlament de Catalunya i dotar-nos d’un nou perfil que ens permeti un creixement electoral tan a Catalunya com a Argentona.

És difícil atribuir el nostre estancament electoral a criteris de marca o a errors propis de candidatura o de campanya, suposo que és una mica de tot, malgrat això, hem d’intentar desxifrar aquesta equació per construir una estratègia de futur amb més garanties. En tot cas, estic satisfet de la feina feta, d’aquests darrers quatre anys a l’oposició, com de la feina feta en aquesta campanya, i vull aprofitar per felicitar i agrair totes les persones que han participat en la campanya i en la candidatura pel seu esforç, i pel tarannà amb què l’han fet.

CAN DORO, EL SÍMBOL D’UN FRACÀS

2011-05-19T06:31:00.001+01:00

Un govern fracassa quan allò que l’ha portat a guanyar unes eleccions: un programa, un missatge, un compromís, en finalitzar el mandat pel quan ha estat escollit, precisament per allò que va prometre, no ha estat capaç de dur-lo a terme. És el cas de Can Doro. El govern, després de l’esgotador ”un altre Can Doro és possible” resulta que, quan ha tingut la oportunitat que li hem donat per a demostrar-ho, no ha sabut resoldre ni el projecte ni el conflicte social que van generar. I això que Can Doro està en l’essència de Tots x Argentona i és allò que dona sentit a la seva pròpia existència.
Segur que se’n recorden d’aquells quatre anys (2003-2007) que només sentíem parlar de Can Doro i de Cal Guardià, van ser quatre anys de molt soroll, de molta tensió, anys que van transformar la quotidianitat de la vila, fins i tot van transformar la fesomia i la manera de viure moments i espais tan propis d’Argentona com la Festa del Càntir. D’aquelles tensions va néixer el govern d’ara, un govern encapçalat per ells mateixos.
Però vet aquí que el govern que havia de trobar una solució definitiva per Can Doro, millor que la plantejada per l’anterior equip de govern, decep tothom al retornar-nos, quatre anys després d’accedir al govern, el mateix solar, igual de buit però més brut, presidint el centre de la vila.
Però el govern de Tots x Argentona no només fracassa per Can Doro-Cal Guardià, fracassa per tot allò que també va prometre i que tampoc ha acomplert, començant pel clàssic “acabarem amb el nou contra vuit” en referència a la suposada falta de diàleg de l’anterior govern, esdevenint una constant en aquest nou mandat, i és que per dialogar primer cal saber escoltar, i aquests no escolten. O amb la participació ciutadana, volen una participació sense regles de joc per fer-la anar cap on ells volen com hem vist en les consultes de l’escola i dels contenidors del Cros. O amb la redacció del Pla d’Urbanisme, dormint al calaix de l’oblit, mentre ells han afavorit la creació de 600 nous habitatges a la vila, sense tenir una visió del conjunt que és el que dona la redacció d’un nou Pla d’Urbanisme, i això que ells deien que no havíem de créixer! I el pàrquing de la Plaça Nova, i els habitatges de protecció oficial, etc, etc.
En canvi si que passaran a la història per haver fet allò que no sabien que volien fer com la caserna de la Policia Local. La Sala, que han passat d’ignorar-la a córrer per presentar-se a les eleccions amb alguna cosa quasi acabada, o el Carrer Gran que, començant la casa per la teulada i juntament amb la crisi, han deixat bona part del comerç d’Argentona amb l’aigua al coll.
I encara més, han deixat passar oportunitats com la del Pla de Barris del Cros, i han desmuntat coses que funcionaven prou bé com la recollida Porta a Porta de les escombraries amb la imposició del que anomenen Taxa Justa.
Però si tot plegat demostra que el govern s’ha dedicat a fer altres coses de les que havia dit, algunes amb conseqüències importants per Argentona, aquests darrers dies hem tingut la constatació més evident del seu fracàs i, sobretot, de la consciència que en tenen ells mateixos, ja que fer coincidir obres al carrer, pintures als bancs, inscripcions al registre dels pisos de protecció oficial, pisos virtuals és clar, neteges de rieres, obrir les inscripcions per accedir als horts urbans, durant la campanya electoral, no és més que una mostra de la seva feblesa, d’una visió infantil de la política i un menyspreu cap els vilatans i les vilatanes d’Argentona.

FERRAN ARMENGOL: EL MAG DE LES XIFRES

2011-05-17T07:51:00.002+01:00

Ferran Armengol deu ser un mag per què fa real allò que no ho és, o almenys ens ho vol fer creure. Els números de l’ajuntament entren en la seva txistera/calculadora i en surten uns números nets i polits, pentinats i ... maquillats!

L’exemple és clar, fa uns mesos vaig escriure en aquest mateix bloc un article sobre el deute de l’ajuntament, en què afirmava que la tan pregonada reducció del deute, era justament tot el contrari, afirmació que reitero un cop més i que s’explica per jo utilitzo els nombres absoluts i ell en canvi utilitza els relatius.

Els nombres absoluts són clars. Si agafem el tancament econòmic del darrer exercici de l’anterior mandat, és a dir a 31 de desembre de 2006, el deute real d’aquell moment, els diners que ens havien prestat i que encara no havíem retornat, pujaven a 8,8 milions d’euros. I just quatre anys més tard, en el mateix moment, el tancament pressupostari del darrer exercici d’aquest mandat, el del dia 31 de desembre de 2010, el deute real és de 10,1 milions d’euros. Primera conclusió: ara devem més diners que fa quatre anys.

En canvi els nombres relatius són diferents: el 31 de desembre de 2006, el percentatge del deute era del 89% (és el resultat de calcular el percentatge de deute, 8,8M€, respecte als ingressos que van ser de 9,9M€). En canvi a data de 31 de desembre de 2010, el percentatge de deute baixa fins el 78% que és el resultat de calcular el percentatge del deute pendent en aquell moment, 10,2M€, respecte els ingressos de l’exercici en la mateixa data que van ser de 13,1M€. Segona conclusió, el deute és superior al de fa quatre anys, en canvi han augmentat els ingressos, (que per estar en crisi déu n’hi dó).

Però la txistera/calculadora entra en acció ara: en campanya electoral. Ara en una pirueta sense precedents, el mag Armengol fa aparèixer una nova data, segons ell, a 31 de maig de 2007, just quan entren al govern, fa augmentar el percentatge del deute dins el 106%!! #¡error!

Com ho fa?

Argumenta que durant el mes de maig es va fer una modificació de pressupost, que preveia la possibilitat de demanar crèdits per valor de 2.161.000 euros. És cert, però els crèdits no estaven demanats, i molt menys concedits. Per tant, el nivell de deute en aquell moment ja havia baixat fins el 84% donat que els crèdits s’havien anat retornant durant aquest període (segons les dades que ha publicat CiU).

Ho pot fer?

NO. Que aquest préstec es realitzés o no, depenia del nou govern, i el van realitzar. El préstec es va fer en dos moments diferents de l’any, el primer crèdit el van demanar al juliol, i va servir per comprar l’immoble on actualment i ha la caserna de la Policia Local. I el segon crèdit el van executar al desembre del mateix any i va servir per finançar diversos projectes. En demanar aquests crèdits, el nou govern el que fa és acceptar aquells projectes. Hi podien renunciar i no ho van fer, per tant, a tots els efectes, el deute generat durant el 2007 els correspon a ells i només a ells, de la mateixa manera que els correspon a ells i només a ells que s’adjudiquin l’obra de govern que han realitzat amb aquest diners, tal com han fet.

3a conclusió: al mag de les finances se li ha vist el truc!!

AMB LES RETALLADES, CIU DESMUNTA L'ESTAT DEL BENESTAR

2011-04-27T07:10:00.001+01:00

Als argetonins i a les argentonines no ens ve de nou, sabem com les polítiques de Convergència i Unió beneficien a uns i les paguen uns altres, i com la crisis serveix d'argument per retallar estat del benestar

Aquests dies estem veient els constants avisos i amenaces de retallades en els serveis públics essencials del que s’anomena “l’estat del benestar”: Retallades en Sanitat, en Educació, en Benestar Social, en àrees de govern que gestionen els drets individuals de les persones i que garanteixen la igualtat d’oportunitats més enllà de les capacitats econòmiques de cadascú. L’excusa: la crisi econòmica.

Dic l’excusa, perquè malgrat la necessitat de reduir el dèficit, tinc la certesa que aquestes retallades tenen més arguments ideològics que econòmics, i d’això en donen fe tant la reducció de l’impost de successions als més rics com l’anunciada reducció de l’IRPF també als que més tenen. D’acord que només és un anunci i que han manifestat que no s’aplicarà de forma imminent, però han dit que s’aplicarà durant aquesta legislatura. En canvi no han dit que les retallades tindran un caràcter provisional, per que no tenen la intenció de recuperar la capacitat inversora en polítiques de benestar i cohesió com la que s’ha vingut fent fins ara amb un govern progressista. Així doncs estem davant d’un model clàssic d’aplicació de polítiques conservadores que beneficien els que més tenen en detriment dels que tenen menys.

En aquest joc d’argumentacions, al costat dels efectes de la crisi que, “els obliga a retallar”, ara hi afegeixen la necessitat de reduir l’IRPF als rics per evitar que aquests marxin de Catalunya, curiosa manera de posar preu al patriotisme, els catalans estem compromesos amb el país depenent dels impostos que hàgim de pagar?

Mentrestant, el país veu com la qualitat de l’educació pública disminueix, els serveis sanitaris de tots tenen menys recursos i el suport a les famílies amb menys possibilitats és cada més petit.

Argentona no està al marge

De fet, és el que hem viscut a Argentona en aquests darrers quatre anys. Hem patit un progressiu deteriorament dels serveis públics destinats a millorar el benestar i la cohesió de la gent d’Argentona: els pressupostos de benestar social cada any s’han anat reduint, el que destinen a educació i cultura està per sota del que necessitem, l’escola esportiva pràcticament la financien els pares i mares, etc.

A Argentona però, es dona una paradoxa, si la crisi a nivell general ha fet minvar els recursos públics, a Argentona cada any hem ingressat més diners, això fa més difícil d’entendre que, tenint més recursos, tinguem menys serveis.

La política no és innòcua, les ideologies són maneres de veure el món, i la política l’eina per aplicar aquesta ideologia, tots els grups que ens presentem a les eleccions municipals, sense excepció, som polítics per que defensem una ideologia, una manera de veure el món, per tant, no us refieu d’aquells que diuen que no són polítics, són gent que no tenen una visió del món. Potser per que només es veuen a ells mateixos.

Tots Per Argentona fa trampa

2011-04-15T07:18:00.001+01:00

Resposta de l'ajuntament, pràcticament un mes abans
de fer l'acte.

Tots x Argentona ha aprofitat la seva presència al govern per denegar permisos als altres partits per far actes similars als que fan ells.

El PSC teníem previst fer un acte el mateix dia de la botifarrada de TxA, però no l’hem pogut fer per la denegació del corresponent permís, una denegació signada pel propi alcalde.

Si a nosaltres ens han denegat el permís, lògicament ells també se’ls hi haurien d’haver denegat, en el cas que l’haguessin demanat.

El que si que sabem és que tenien la prohibició expressa per part de la Junta electoral de celebrar la botifarrada.

Aquesta maniobra ja li ha costat la corresponent denúncia i s’espera que rebrà el càstig que li correspongui.

Però el càstig que hauria de tenir una conducta inadequada en democràcia, per dir-ho d’una forma suau, és el que ha de venir de la pròpia ciutadania, que hauria de castigar severament l’abús de poder. Hi ho ha de castigar amb la força més potent que tenim els ciutadans en democràcia: la força dels nostres vots.

Quina garantia ens dona TxA per governar el poble amb justícia si no actuen amb equitat? Quina garantia ens dona un partit que és capaç de fer trampa per aconseguir un grapat de vots per mantenir-se a la poltrona?

Les trampes són especialment greus per què no són fruit ni de la ignorància ni de la bona fe. Tot el contrari. El fet d’haver denegat els permisos als altres grups, demostra que són coneixedors de les regles de joc. Precisament per això, van fer una maniobra ridícula dos dies abans del seu acte, quan els altres ja havíem renunciat a fer els nostres, en la qual, mitjançant un decret, l’alcalde dicta, contravenint la llei, la possibilitat que les formacions polítiques puguin utilitzar l’espai públic abans de la campanya electoral (?). Com veieu, és una argúcia per justificar el seu acte.

I finalment no hem d’oblidar la desobediència. L’acte el van fer malgrat la prohibició expressa de la Junta Electoral de Zona. Tornem-hi, quina autoritat pot tenir un govern que se salta les normes?

Una altra variable d’aquest despropòsit és la mentida, un dels arguments que han utilitzat per a justificar l’acte és que ells no són un “partit polític” i tenen necessitat de recollir signatures. Això no els eximeix de cap responsabilitat, per que la llei també els inclou a ells. Que hagin optat per presentar-se a les eleccions sota la forma jurídica d’agrupació d’electors, el que implica la necessitat d’estar avalats per part de la ciutadania, és una decisió que han pres lliurament i que respon a la seva estratègia electoral, per tant qualsevol acte destinat a recollir signatures és un acte de promoció de la seva candidatura.

Ja està bé d’explicar que ells no són un partit polític, tindran una formulació diferent, però les seves finalitats són exactament les mateixes que les de qualsevol partit tradicional.

EL DEUTE D'ARGENTONA

2011-02-27T00:09:00.001+01:00

Estem a les portes d’una nova campanya electoral, i una constant en el debat polític és parlar de l’endeutament municipal.

Aquest debat polític s’alimenta de percepcions, les xifres del deute acostumen a ser altes, inabastables per a la majoria de nosaltres i de ben segur que això alimenta també una certa incertesa, però el cas és que a Argentona sempre ha estat per sota del límit legal d’endeutament que és el 110% dels ingressos corrents.

D’altra banda sempre hi ha qui vol fer incidència política amb l’endeutament, i aquests acostumen a moure les xifres de forma parcial per què tinguem una visió distorsionada del deute.

En aquest joc d’embolicar la troca hi ha grans especialistes com ara CiU, que repeteixen fins a la sacietat dos missatges, segons el lloc que ocupen en un mandat, si estan a l’oposició el missatge és que el govern s’ha endeutat massa, per contra si estan al govern, el missatge és que han fet un gran esforç per reduir un deute monumental. Ara els toca aquest darrer missatge.

Com que sóc del parer que un debat sense informació és un debat estèril que només aporta confusió, i com que el debat ja ha començat, he buscat la informació i us la transcric en aquest article, totes les xifres que veurem en aquest article són proporcionades pel propi ajuntament. D’aquesta manera debatrem de números i no de conceptes.

Deia que el debat ja ha començat, per què el regidor Armengol, ja sigui en el ple dels pressupostos o en qualsevol altre lloc, ens explica -recordem que ara toca missatge des del govern- que ells han reduït el deute: “...quan vam arribar, diuen, ens vam trobar un deute del 89%, i nosaltres el deixarem al 81%...” i és cert, però, quan ens diuen que han reduït l’endeutament i utilitzen el percentatge i no els termes absoluts del deute, malfieu-vos. La notícia és pitjor del que sembla.

El primer que hem de mirar és què devíem quan van entrar ells, i què devem ara:

Endeutament a 31/12/2006	8.821.989,59
Endeutament a 31/12/2010	10.049.989,76

És evident que en aquests darrers quatre anys el deute ha crescut, devem més diners ara que al començament del mandat.
Què els fa dir que han reduït el percentatge de l’endeutament i, en canvi, aquest és superior?
Aquesta és la pitjor part de la notícia.

El percentatge de l’endeutament es calcula relacionant el capital pendent d’amortitzar, el que devem, amb els ingressos reals de l’any. Si al calcular el percentatge, una de les xifres augmenta (el deute), i el resultat disminueix (percentatge), només vol dir que l’altre xifra (els ingressos) encara augmenten més que el deute. Però, no havíem quedat que els ingressos havien disminuït a conseqüència de la crisi?

Efectivament, els ingressos que s’han reduït són els derivats dels impostos relacionats amb la construcció, però en canvi, la resta de capítols d’ingressos han augmentat, especialment el capítol d’impostos directes, aquells que paguem tots pel fet de tenir un habitatge o un vehicle, per posar un parell d’exemples. Aquesta és la fórmula màgica: per poder reduir el deute, perdó, el percentatge del deute, han augmentat els impostos, cosa que vostès ja saben per què n’han patit les conseqüències. Ni més ni menys.
Vegem-ho en el quadre següent elaborat amb dades aportades pel propi ajuntament.

data	deute	ingressos corrents	%
31/12/2006	8.821.989,59	9.904.936,33	89,07
31/12/2007	9.982.364,52	11.465.590,58	87,00
31/12/2008	10.106.842,81	11.951.229,74	84,57
31/12/2009	10.095.215,36	12.269.554,50	82,28
31/12/2010	10.049.981,76	12.269.554,50	81,91*

*L’exercici 2010 encara no està tancat, per això la xifra d’ingressos és la mateixa que la del l’any 2009 tot i que, per les dades que tenim, podem afirmar que és superior a la de 2009

Les xifres exposades fins ara ens indiquen el deute pendent de pagar en una data concreta, el darrer dia de cada any, però no ens informen de en quants diners s’ha endeutat aquest govern durant el període del seu mandat.
Aquesta xifra ha estat de 5.213.755,39 euros com podem veure en el quadre següent.

DATA	IMPORT	ENTITAT
30/07/2007	795.000,00	Banesto
18/12/2007	1.366.000,00	Caja Madrid
10/10/2008	1.266.000,00	Caja Madrid
10/12/2009	232.338,00	Santander
14/12/2009	474.523,45	Caixa Catalunya
14/12/2009	150.000,00	Caixa Catalunya
01/12/2010	547.893,94	Caixa Laietana
14/12/2010	382.000,00	Caixa Catalunya
TOTAL	5.213.755,39

Deute i inversions

Els ingressos provinents d’operacions de crèdit, només es poden utilitzar per a finançar inversions.
Moltes de les inversions realitzades durant aquest mandat han estat cofinançades amb altres administracions a través de subvencions.
Si bona part d’aquestes inversions han estat subvencionades parcialment per altres administracions, podem afirmar que la xifra de diners destinats per a inversions augmenta fins a 8 milions d’euros. Si al damunt hi afegim els més de 3 milions d’euros rebuts per els plans extraordinaris Zapatero 2009 (FEIL) i 2010 (FEOSL), això ens indica que entre 2007 fins ara, a Argentona s’han fet inversions per valor d’11.000.000 d’euros, la no gens menyspreable xifra de més de 1.830 milions de pessetes.
Segurament que aquest és el govern que ha tingut més diners per a fer inversions.
La següent pregunta és obvia, algú em pot dir com s’han invertit tants diners?

LA SALA: ON-OFF

2011-01-31T08:07:00.001+01:00

A què respon la fictícia i fugaç obertura de la Sala el dia de la Festa Major d’Hivern? A una necessitat de demostrar l’activitat del govern o a la vanitat de l’alcalde? Veient com ha anat tot plegat crec que és la suma de les dues coses.

Comencem pel començament, el govern, en aquest cas tot el govern, va iniciar el seu mandat amb una visió molt crítica respecte de la Sala, tant que van decidir no acabar-la. Això ho podem comprovar amb el què van dir, amb com ho van dir, i amb el què van fer, en aquest cas, per exemple, no incorporar la Sala en la llista de projectes que van fer per a demanar subvencions al PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) el principal programa de subvencions per a inversions municipals de la Generalitat de Catalunya pel quinquenni 2007-2012.

No és fins el 2009 que rectifiquen i comencen a mirar la Sala d’una altra manera, i decideixen demanar a la Generalitat un canvi en els projectes aprovats del PUOSC per a incorporar la Sala en el programa de 2010 a canvi del projecte aprovat per a rehabilitar la Masia de Can Barrau.

A què es deu aquest canvi d’estratègia? Possiblement, durant l’any 2009 és quan prenen consciència que acabaran el mandat sense resoldre Can Doro, sense construir el nou pàrquing, sense haver resolt el comerç d’Argentona, sense biblioteca, sense habitatge social, en fi, que es presentarien a les eleccions sense haver acomplert cap dels seu principals compromisos. Per tant, necessiten poder aportar algun resultat a la propera campanya electoral, i la Sala es converteix ara en una oportunitat.

També espero que hi hagi influït, que el govern prengués consciència que mantenir tancada la Sala era sotmetre-la a un desgast físic massa difícil de justificar i molt car de reparar.

El 2009 doncs, comencen a posar dates de possibles inauguracions: primer va ser la Festa de la Vellesa, ja hem vist que no. Després va ser una data indeterminada abans de final d’any amb un gran espectacle amb la participació d’artistes de la vila: ni Sala ni espectacle.

Finalment l’estrena de la Sala es torna a endarrerir fins a la Festa Major d’Hivern, i aquest cop, si ... però no!

Però no, per què no estem davant d’una inauguració definitiva, la Sala no està acabada, per tant, estem davant d’una obertura puntual que els permeti dir que l’han obert tal com s’havien compromès, però que a l’endemà la tornaríem a veure amb el cartell de “tancat per obres”.

La Festa Major d’Hivern era la darrera oportunitat que els oferia el calendari festiu d’Argentona abans de les eleccions per poder fer una actuació lluïda i que ja estigués pressupostada.

Tenien que aprofitar aquesta darrera oportunitat malgrat tot, malgrat que s’haguessin de fer accions d’arranjaments d’emergència per a poder-la obrir amb un cost que no ens han explicat, i que quan la Sala s’hagi de tornar a obrir, espero que definitivament, haurem de tornar a gastar.

Malgrat de no tenir cap llicència que els permetés l’obertura, aspecte no poc important, per què les llicències garanteixen que els edificis estan preparats per acollir l’activitat per la que estan dissenyats, sobretot per la seguretat, i de res li val a l’alcalde dir que la Sala s’ha obert sota la seva responsabilitat, de la mateixa manera que no li val a cap ciutadà que obri un negoci sense tenir les llicències necessàries.

Amb quina autoritat l’alcalde ens exigirà als ciutadans que complim les normatives si ell és el primer que se les salta?

Per concloure, inaugurar la Sala abans que estiguin acabades les obres és una irresponsabilitat a més d’una presa de pèl cap els vilatans. I si ara necessiten tant la Sala i tenen por de no arribar a les eleccions, que s’haguessin espavilat abans.

QUAN LES COSES NO ES FAN BÉ

2011-01-16T13:26:00.000+01:00

La consulta al Cros: un mal exemple de participació

Imatge del Pla Director de Participació

En el ple de divendres passat es va valorar, a iniciativa del Grup Socialista, la consulta que es va realitzar el passat mes de desembre al veïnat del Cros per decidir la ubicació dels contenidors de la brossa. Del debat en vam extreure una conclusió: el govern aplica els mecanismes de participació ciutadana de manera arbitrària i sempre en benefici dels seus interessos.

Per què convocar una consulta entre la ciutadania si saps que la perdràs? Aquesta és amb la màxima que actua el govern, i aquest és també el seu error de fons, una consulta no es convoca per guanyar-la o perdre-la, es convoca per donar la veu a la ciutadania i ajudar el govern a prendre millor les decisions. Mentre el govern no entengui això, continuarà utilitzant les consultes en benefici propi, vegem-ho en l'exemple del Cros:

La consulta es va fer entre el divendres 10 i el dissabte 11 de desembre i es tractava de preguntar a la ciutadania on volien que s’ubiquessin els contenidors d'escombraries.

L’origen de la consulta està en què un grup de veïns i veïnes es va queixar de la ubicació decidida unilateralment pel govern municipal. Això vol dir que no estem davant d’una voluntat de millorar el barri sinó que estem davant d'un conflicte.

La primera pregunta que ens hem de fer és si una consulta és el millor mecanisme per a resoldre un conflicte.

Clarament no!

Els mecanismes per a resoldre els conflictes es diuen "mediacions".

En tot cas, la consulta ha estat el mecanisme triat, analitzem doncs com es va fer.

Primer de tot cal saber que la consulta no va ser convocada per ningú, el més correcte és que hagués estat el ple municipal el que la convoqués, o en el seu defecte la junta de govern o l'alcalde, però algú, amb autoritat, havia de dir que es faria una consulta. Doncs no, aquesta consulta es va fer sense que ningú l'autoritzés.
D'altra banda ja és sabut que a Argentona no tenim un Reglament de Participació Ciutadana, un reglament que ens digui, entre d'altres coses, com s'ha de fer una consulta. I no tenim reglament per què la regidora de participació fa més de dos mesos que no convoca el grup de treball que l'està elaborant i on hi participem quasi tots els grups polítics.

En segon lloc, sobre les garanties del procés.


Acte de presentació del Consell de la Vila, única part aprovada del Reglament de Participació

La consulta ha de tenir un mínim de garanties per a generar confiança en el propi procés, i fer una consulta amb l'urna sense precintar no ajuda gaire, en honor a la veritat cal dir que l'urna estava mig precintada donat que en un del laterals si que hi havia un precinte normatiu, però que a l'altre cantó el precinte era cinta adhesiva...
L'altre qüestió és la composició de la mesa electoral, estava formada exclusivament per a treballadors municipals, cap veí. En qualsevol procés electoral, la tria del membres de la mesa és vital per a garantir la transparència del procés, en aquest sentit, la millor manera de fer-ho és el sorteig entre les mateixes persones que han de participar-hi. Aquí cal fer un parèntesi per què l'egocentrisme de l'Alcalde va voler tergiversar les meves paraules en el ple, dient que els funcionaris municipals són persones d'una gran vàlua professional, cosa que comparteixo plenament, i que jo personalment me'n refio, però això no exclou el debat de fons que és que els membres de la mesa s'han de triar de manera aleatòria entre els propis votants.
Tampoc dona gaires garanties saber que l'urna va quedar durant la nit de divendres a dissabte en el local electoral sense que ningú la custodiés, local que tots sabem qui té les claus i no són precisament els veïns del barri.

Això són exemples, només exemples que demostren que el procés no tenia totes les garanties. En cap cas estic dient que es van fer trampes. Ho dic sobretot per les susceptibilitats que es van aixecar entre els membres del govern en el ple, acostumen a confondre la crítica amb atacs personals, i la meva intenció està molt lluny d'això. El govern ha de saber que el nom no fa la cosa i que el càrrec que ocupen les persones, ja sigui l’alcalde, la regidora de participació o la de cultura no honoren les persones, sinó que són les persones les que han d'honorar els càrrecs.

En tercer lloc, cal valorar també el mateix objecte de la votació.
Els veïns van poder votar entre quatre opcions diferents, una més de les que van informar a la reunió que van convocar per explicar el procediment de la consulta. En aquella reunió el govern va dir que es podria votar entre tres opcions: la inicial del govern, i les diferents propostes que els diferents col·lectius de veïns i veïnes van fer. Però just el divendres anterior a la consulta, recordem que aquella setmana va ser la del pont de la Constitució que va reduir la setmana a només un dia hàbil abans de la consulta, els veïns van saber que s'afegia una quarta opció que el govern es va treure de la màniga, una opció que sintetitzava les anteriors. Amb aquesta operació s'asseguraven tenir un millor resultat que el que haguessin tingut d’haver mantingut la seva opció inicial que de fet només va tenir dos vots.

Per tot plegat, la nostra valoració de la consulta és molt negativa, estem davant d'un procés que no s'havia d'haver fet, en aquest cas la consulta no era el millor mecanisme per resoldre el conflicte, ha estat un procés sense cap mena de garantia, ha estat un procés sense cap emparament jurídic, de fet, podríem dir que la consulta no ha existit i, sobretot, aquest procés ha estat manipulat en benefici del propi govern. Tot això ens porta a no reconèixer el resultat i ens allibera moralment de fer qualsevol proposta alternativa a l'aprovada en aquesta consulta.

No obstant això mantenim la nostra voluntat de continuar participant en la redacció del Reglament de Participació Ciutadana, i continuar col·laborant en la cerca de consensos amb tots els grups municipals, per què entenem que les polítiques de Participació Ciutadana són una bona eina per a l'aprofundiment democràtic d'Argentona.

ARGENTONINS DE PRIMERA I ARGENTONINS DE SEGONA

2010-11-21T19:57:00.001+01:00

El veïnat del Cros torna a ser notícia, les pancartes han tornat als balcons del barri, aquest cop per culpa de la brossa.

La decisió del govern de concentrar tots els contenidors, una vintena, a l’avinguda del Mediterrani, carrer principal i porta d’entrada al barri no ha agradat gens als veïns i és normal per què novament se senten menystinguts pel govern municipal.

Si bé és cert que històricament els contenidors situats més a prop del polígon industrial de Cabrera eren utilitzats per a deixar-hi brossa industrial, i per tant eren un problema a resoldre, no és menys cert que darrerament s’ha incrementat l’ús inadequat de la resta de contenidors amb brossa domèstica provinent, sobretot del nucli d’Argentona, de gent que, aprofitant la mala aplicació de la mal anomenada “Taxa Justa”, no només han deixat de reciclar sinó que transporten les seves brosses als llocs on hi ha contenidors, i els més propers són els del Cros. Per tant al Cros estan pagant els plats trencats de les ocurrències del govern.

L’argument principal de la interpel·lació que vam presentar en el darrer ple sobre aquest tema és ben senzill, si tenim un problema de saturació dels contenidors del veïnat del Cros a causa de la mala aplicació de la “Taxa Justa”, eliminem la “Taxa Justa” i s’acabarà el problema de saturació dels contenidors. En canvi posant un pedaç al barri, que és la opció que ha pres el govern, poden amagar el problema, però no el solucionen.

Però el problema del Cros no és tan sols el de la brossa, personalment em dol molt com s’està aplicant el Pla de Barris, o més ben dit, com no s’està aplicant.

Aquest és el govern que ho ha tingut més fàcil per poder fer una política de millora real del barri, una política que permetés superar els dèficits històrics d’aquest racó d’Argentona. Aquest govern és l’únic que ha tingut la oportunitat que ha representat la subvenció de la Generalitat de Catalunya de 800.000 euros del Pla de Barris, dels quals se n’han executat una mínima part (desde 2007!!!). És l’únic que ha tingut la oportunitat de crear l’oficina del Pla de Barris, fruit d’una subvenció paral·lela per facilitar la cohesió social del veïnat, oficina que més que convertir-se en la dinamitzadora del barri i facilitadora de l’apropament de l’administració al veïnat, s’ha convertit, darrerament, en una oficina de control polític i, que lluny de cohesionar ha dividit més el barri, el darrer exemple el tenim aquesta mateixa setmana que han convocat una reunió per parlar de les escombraries i els veïns s’han trobat en un míting en contra de la ronda de Mataró, amb el resultat previsible de l’ emprenyament dels veïns que han vist, un cop més, com s’aprofitaven d’ells. I tampoc aquest govern ha sabut aprofitar la oportunitat que representa la creació de l’ARE (Àrea Residencial Estratègica) al Cros per generar il·lusió entre els veïns i veïnes definint plegats una estratègia de futur que ajudi a superar els dèficits històrics del barri.

En canvi el govern de Tots per Argentona s’ha convertit en el govern del “no sap/no contesta”. El que havia de ser el govern de la participació, ha fet un procés participatiu de ...només tres hores sobre l’ARE del Cros, on els veïns només podien opinar d’una mínima part del projecte. Ha estat el govern de la imposició, ha estat el govern que menys capacitat ha tingut per resoldre problemes, en definitiva, ha estat el govern que ha perpetuat la percepció que els veïns i veïnes del barri del Cros continuen sent argentonins de segona.

LA BROSSA: EL CONFLICTE D’ARGENTONA

2010-10-20T08:47:00.001+01:00

A Argentona estem patint el conflicte de la recollida de les escombraries. Un conflicte provocat per la prepotència del govern que ha instaurat per decret, en sentit figurat del terme, un model de pagament d’aquest servei mitjançant el que anomenen “taxa justa”. El model en qüestió no és dolent, es tracta simplement de pagar pel que generem, el que és dolent és la seva aplicació, el com han aplicat aquest nou model i el pervers que està representant pel medi ambient per que desincentiva el reciclatge a Argentona.

L’aplicació és dolenta per varies raons, la primera per l’obligatorietat. Ens obliguen a comprar unes bosses d’escombreries d’una qualitat pèssima i d’unes dimensions inadequades: es trenquem desseguida i són massa petites per a la majoria de cubells que tenim a les nostres cases. D’altra banda, la segona raó és que només les podem comprar a determinats establiments, establiments que no tenen cap marge comercial per a vendre-les però que si que han d’avançar els diners per poder-les servir, i el preu de les bosses és caríssim per la seva mala qualitat. I, finalment, la darrera raó és la nefasta campanya publicitària que han fet, posant l’accent en el benefici econòmic individual en contres de posar l’èmfasi en el benefici mediambiental col·lectiu.

Aquesta darrera raó és la perversió que comentàvem unes ratlles més amunt: ha provocat que moltes famílies, lògicament les menys conscienciades, optin per no reciclar i llençar les seves escombraries en els sectors d’Argentona on aquest model no s’aplica, o fora de la vila si es desplacen a municipis veïns de forma quotidiana, per aquests vilatans segur que la taxa justa els representa un estalvi econòmic, però hi perdem tots per que reciclem menys. A aquests vilatans hi hem d’afegir aquells que, tot i que no estaven massa convençuts, anaven reciclant per què és el què s’ha de fer, en aquest cas, els inconvenients que els representa el nou model, són l’argument ideal per renunciar a continuar reciclant. En tot cas, tampoc ajuda al suposat estalvi econòmic el doble cobrament que ens han girat aquest any, que ha reduït encara més el minso estalvi que el nou model havia d’aportar. Aquest doble pagament, encara que legal, s’ha fet amb traïdoria donat que no van explicar que la taxa vindria augmentada amb aquest segon pagament.

Tot plegat, la recollida de la brossa ha acabat provocant un conflicte a Argentona, arribant a l’extrem que alguns sectors de la vila estant reclamant el retorn dels contenidors al carrer, mesura que, des del nostre punt de vista és clarament equivocada per què representa fer un pas enrere en la defensa del medi ambient, els números canten: els municipis que tenen els contenidors al carrer, soterrats o en superfície, reciclen menys del 40% dels residus que generen, en canvi, els municipis que fan el porta a porta estan reciclant per sobre del 60% dels residus que generen.

Per tant, la nostra posició davant la recollida de la brossa és

Mantenir la recollida porta a porta
Eliminar la taxa Justa
Recuperar i dignificar les àrees d’emergència, com a complement de la recollida porta a porta
Fer campanyes d’informació i sensibilització per fomentar el reciclatge com la millor manera de col·laborar en la millora del medi ambient

Creiem en la recollida Porta a Porta per que ha donat un molt bon resultat a uns preus molt raonables, en canvi els contenidors al carrer, sobretot els soterrats, representen una despesa superior tenint en compte que el resultat, en termes de reciclatge, és inferior.

No es tracta de valorar la recollida i tractament dels residus en termes econòmics, el debat va molt més enllà, és tracta de prendre consciència i minimitzar els efectes d’un dels principals problemes que hem generat les societats avançades: l’excés de residus domèstics. En aquest cas, cada persona, cada família tenim la nostra responsabilitat per invertir aquesta situació i això no es paga amb diners.

EN RESPOSTA A FÈLIX ROSA SOBRE LA MOCIÓ QUE VA PRESENTAR AL PLE D’AHIR SOBRE EL COBRAMENT DE LA TAXA D’ESCOMBRARIES

2010-10-09T13:05:00.002+01:00

En el ple d’ahir, Fèlix Rosa va presentar una moció reclamant el retorn a totes les famílies dels 25 euros que el govern ens han cobrat per el període gener-febrer de 2010 de la recollida de les escombraries, previ a la implantació de la taxa justa, vigent a partir del dia 1 de març de 2010. El seu argument va ser la il·legalitat de l'ordenança, òbviament interpretant-la al seu gust i volent confondre a tothom.

Lògicament el grup municipal socialista la vam votar en contra. No perquè estiguem a favor de la taxa justa ni del govern en tot aquest despropòsit que representa el nou model que s’ha implantat, sinó per què aquesta vegada el govern té raó i ha fet el que havia de fer: cobrar per el període previ a la implantació de la taxa justa (gener-febrer), i cobrar també per el període desde que es va implantar la taxa justa, de l’1 de març fins el dia 31 de desembre de 2010 amb les proporcionalitats que li toquen en cada període.

El grup Socialista, quan vam saber que es giraven els rebuts dels dos períodes, al juliol passat, vam buscar la informació relativa a la taxa i vam comprovar que s’ajustava a la legalitat i vam optar per no emprendre cap acció, tret de la queixa al govern que va ocultar aquest petit detall en el moment de presentar el nou model de pagament de la recollida d’escombraries, fet totalment reprovable i demostratiu de la falta de transparència amb que actuen habitualment els membres del govern.

Tornant al ple d’ahir, Fèlix Rosa argumentava que el que es va aprovar al ple del mes de desembre no s’adiu al que està publicat al BOP del 27 de gener d’enguany, i que la taxa justa s’havia d’aplicar a partir del dia 1 de gener de 2010 per que hi ha una altra publicació al BOP del dia 9 de desembre passat.

Anem a pams: efectivament, el dia 9 de desembre, cinc dies després de l’aprovació de l’ordenança fiscal que fixa les tarifes de la recollida de la brossa, es va publicar al BOP l’anunci que inicia el tràmit d’informació pública de l’ordenança. Passats els trenta dies d’informació pública pertinents, i en no haver cap al·legació, de fet n’hi va haver una que el mateix autor va retirar, es passa a l’aprovació definitiva i es publica al BOP del dia 27 de gener de 2010 el text íntegre de l’ordenança tal com vam aprovar en el ple del dia 4 de desembre de 2009.

Tant en el text aprovat el dia 4 de desembre com en el text publicat el 27 de gener de 2010, l’article que fa referència al doble pagament, diu exactament el mateix (article 7, punt 3, apartat a) i que transcric a continuació:

“a) Beneficiaris existents a 1 de gener: íntegrament la quota anual en aquesta data excepte al previst per els habitatges on es presta el servei de recollida porta a porta (nucli urbà i Madà) que es liquidarà en dos rebuts diferenciats: una primera quota que comprendrà el servei prestat entre el primer de gener i el darrer dia del mes anterior a l’entrada en vigor de l’ordenança reguladora del nou servei (Taxa Justa), i una segona quota que comprendrà des de el dia 1 del mes en què entri en vigor l’ordenança reguladora del servei (Taxa Justa) i el dia 31 de desembre de 2010.”

És evident doncs que el govern havia previst aquest doble cobrament quan van portar al ple la seva aprovació, votat favorablement per el govern i ERC i en contra per la resta de grups de l’oposició, i també és evident que en van silenciar el contingut.

Responc doncs amb aquest escrit la pregunta que el senyor Rosa em va fer ahir al vespre i que em vaig negar a respondre. Pregunta, que per cert, ni m'havia de dirigir a mi ni sóc jo qui l'havia de contestar.

La política és també pedagogia, la política la fem tots i ha de servir a tothom, quan algú es pren la política com un espectacle, hi perd la política, hi perdem tots. Les posicions polítiques s’han de defensar amb arguments i amb rigor, i aquest assumpte, que afecta a molta gent, demana molt rigor.

ARGENTONA RECUPERA LA FONT PICANT

2010-10-02T18:17:00.002+01:00

La noticia de la setmana a Argentona és, més enllà de la vaga i totes les seves connotacions, que aquest cap de setmana es reinaugura la Font Picant.

Molts diran i qüestionaran que aquest sigui el fet més important de la setmana, i segurament tindran raó, però estem parlant d’un símbol que ha fet que Argentona sigui singular i, que amb aquesta singularitat, la vila es va fer gran i coneguda arreu. I nosaltres també ens vam fer grandets (no grans, per que els de la meva generació vam veure com es tancava la Font Picant en plena adolescència) amb la singularitat incorporada en la nostra genètica i en la nostra quotidianitat.

Hem passat molts anys sense la font, o amb una font amenaçada per la desaparició fins i tot com a paratge natural, hem passat molts anys orfes de la nostra singularitat, però aquest cap de setmana recuperarem el darrer element de la recuperació del nostre símbol més preuat: l’aigua picant.

La recuperació però, no ha estat fàcil, ha trigat quasi bé 10 anys, tres mandats municipals: el primer va aconseguir la propietat municipal del paratge, el segon va començar el procés d’arranjament de la font i l’entorn, i aquesta és la meva modesta aportació: com a regidor, en aquella època de Promoció Econòmica, vam organitzar els Tallers d’Ocupació de Jardineria Forestal per netejar la font i el seu entorn, procés previ a la intervenció definitiva que s’ha concretat aquest darrer mandat amb la recuperació, també, de la mina d’aigua picant.

És una cadència lògica, un encadenat de decisions preses que han fet que col·lectivament arribem a bon port: al lloc que tots desitjàvem. És un bon exemple a seguir encara que, malauradament, ja hem vist que en molts casos no ha estat així, posem per exemple la Sala, Can Doro, el Mercat Municipal o el necessari Pla d’Urbanisme. Masses prejudicis.

Malgrat això, el diumenge s’inaugura oficialment la renovada font, a partir d’aquest dia recuperarem un espai, ara amb el valor afegit de l’aigua com a principal reclam que podrem fruir cada dia de cada setmana, ara ja sense les amenaces històriques.

Argentona està d’enhorabona.

ESTATUT APROVAT, RETALLAT O RESCATAT? VOSTÈS TRIEN!

2010-09-08T10:00:00.001+01:00

Ahir el president Montilla va donar a conèixer la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, unes eleccions que seran, segurament, les més apassionants que haurem viscut mai.

I seran apassionants per que, malgrat que les enquestes en aquests moments apunten a una victòria clara de CiU, crec sincerament que són més obertes del que sembla, i ho crec per què el soroll que hem sentit fins ara ha estat el de la identitat i no el de la ideologia, malgrat que sovint es vulgui confondre identitat i ideologia, però ara que les eleccions ja estan convocades, ha de començar també el debat ideològic, el debat sobre la feina feta i les propostes de futur, i amb això el PSC és el partit que té més coses a dir. Tot i això, els socialistes, encara que se’ns negui, també podem parlar d’identitat.

En el debat identitari, cal començar per recordar que l’Estatut nafrat pel constitucional i que va treure al carrer més d’un milió de persones en la seva defensa, i que hem de reconèixer que objectivament fa un salt qualitatiu respecte de l’anterior, ha estat possible gràcies a la confluència de presidents socialistes tan a Catalunya com a Espanya. En les combinacions anteriors de CiU-PSOE o CiU-PP el debat sobre l’autogovern no va existir, va ser un debat postergat per l’ara no toca i la tàctica política de CiU. Tàctica que han mantingut també amb aquest Estatut donant-li el seu suport a canvi d’una foto a la Moncloa...

Però si seguim amb un altre element clau del debat identitari: el finançament, més del mateix, el difícil pacte sobre el finançament teixit amb molta traça, paciència i tossuderia pel conseller Castells amb el president Montilla al darrera, i que neix del nou Estatut, ha permès superar amb escreix l’anterior pacte “definitiu” que van proclamar a duo Aznar-Mas amb el president Pujol al darrera.

L’estratègia de rescatar l’Estatut de les parts retallades, impulsada per el president Montilla ha fet que la majoria de partits, ara per oportunisme

electoral, se’n vulguin desentendre participant d’una subhasta incerta de propostes que porten no se sap on. Això situa el PSC com l’única formació política que defensa l’Estatut que vam votar els catalans i catalanes, per tant l’única formació política que té clar quin és el terreny de joc per continuar desenvolupant Catalunya els propers anys, per què desenganyem-nos, guanyi qui guanyi les eleccions, el dia 29 de novembre no es proclamarà la independència, i mentre això no passi, si es que passa algun dia, la clau de volta és l’Estatut aprovat. Retallat o rescatat? vostès trien!

EL CANVI REAL A ARGENTONA

2010-08-31T17:49:00.001+01:00

Aquests darrers dies s’ha iniciat la precampanya del PSC que amb el nom de El Canvi Real explica de forma sintètica, clara i entenedora els canvis que han portat a Catalunya els governs d’esquerres presidits per socialistes: més inversió en infraestructures, més inversió en educació, més inversió en seguretat, més inversió en habitatge, més inversió en serveis socials, més inversió en investigació, en definitiva més inversió en economia productiva, en canviar el model econòmic de Catalunya per afrontar el futur amb millors garanties i més inversió en projectes que afecten el dia a dia de les persones i que milloren la solidaritat amb els que menys tenen.

Això és ben visible amb el notable increment d'hospitals de nova construcció, les noves escoles que s'han realitzat, els nous quilòmetres d'autovies i l'ampliació del servei de metro amb més estacions i més hores de funcionament, amb l'ordenament del territori amb els Plans Territorials, tot plegat si ho comparem amb els 23 anys de governs conservadors de CiU, en aquests darrers 7 anys de governs progressistes el país ha fet un salt endavant molt evident.

Però aquest salt endavant, també és evident en el món local, la complicitat del govern de la Generalitat amb els ajuntaments també ha estat una evidència en aquests darrers set anys, i d'aquesta nova filosofia de relació entre les administracions, Argentona n’és beneficiària de manera molt directa, com ho són els municipis de Catalunya que hem vist com el suport econòmic per a projectes s’ha incrementat de forma notable en aquests darrers anys, i ho hem vist especialment amb més subvencions del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) que han possibilitat, entre d’altres coses, la nova seu de la Policia Local, inaugurada fa poques setmanes, la cobertura de la pista esportiva de l’escola Bernat de Riudemeia i les obres de la Sala que s’estan executant en aquests moments, o la remodelació de les avingudes Espanya i Catalunya.

Però el suport de la Generalitat també el podem veure amb la gespa del Camp de Futbol, o el suport rebut per a la transformació de la Piscina Municipal en el Complex Esportiu de propera construcció o amb la posada en marxa de la nova Escola Bressol El Bosquet, els CEIP Les Fonts i l’Aixernador o que Argentona tingui una estació de tren de la nova línia orbital projectada, la millora del Barri del Cros gràcies a la Llei de Barris malgrat que el govern d’Argentona sigui incapaç de tirar-lo endavant i les possibilitats que ens obra la nova llei d’Urbanitzacions amb Dèficits que ens ha d’ajudar a tancar definitivament els conflictes i el malestar dels veïns i veïnes de les urbanitzacions de la vila.

Aquests són alguns dels exemples del que ha suposat El Canvi Real per a Catalunya i per Argentona, malgrat el govern municipal, en aquests darrers anys de governs de la Generalitat presidits per presidents socialistes i que han suposat un salt endavant pel país i fa realitat l’eslògan de les darreres eleccions on parlàvem de FETS i no paraules.

Per això, i més enllà de debats estèrils, d'horitzons incerts i festivals d'estiu, els què ens interessa als ciutadans i ciutadanes del país és que Catalunya tiri endavant, i certament que ho està fent, i ho continuarà fent amb un govern presidit pel President Montilla.

El govern fa marxa enrere i converteix una moció contra el nus viari de la riera en una reclamació per a la millora de la connectivitat d’Argentona amb aquest nus

2010-07-26T17:01:00.002+01:00

Imatge virtual del nou enllaç de la C-60 amb la C-32
Això va passar en el darrer ple quan Tots per Argentona amb el suport de CiU va presentar una confusa moció que pretenia mostrar el desacord del govern amb l’imminent inici de les obres de millora del nus de la riera (enllaç entre la C-60 i la C-32) i la millora dels accessos a Mataró. En el debat d’aquesta moció vam poder desmuntar un per un tots els arguments que la sustentaven, arguments que, en alguns casos no responien a la realitat i en d’altres, eren clares falsedats que perseguien la confusió. En l’únic que vam estar d’acord és que cal resoldre, d’una manera o altre les afectacions que les obres ocasionaran al conjunt d’argentonins i argentonines i és això i només això el que vam aprovar finalment.

La impressió que vam treure de la presentació de la moció i del debat que es va generar, és que Tots per Argentona vol recuperar l’estil més reivindicatiu que el va portar a guanyar les eleccions de 2007 i que, darrera les pancartes, vol amagar els seus fracassos en matèria urbanística aixecant novament la bandera de la defensa del territori.
I és precisament en aquesta defensa del territori on han conreat els fracassos més evidents de les seva activitat política com a govern, no sabent articular un Pla d’Urbanisme per Argentona, que ha de ser la definició del model de poble i la principal eina de defensa del territori, com tampoc han aconseguit crear una alternativa al projecte de Can Doro, principal i única raó de ser de Tots per Argentona. Com tampoc han sabut construir un aparcament a la Plaça Nova entre tantes altres coses.

Però això ja no si val.
Van guanyar unes eleccions i han de ser conseqüents amb la responsabilitat que van adquirir, o amb la seva irresponsabilitat.

El debat sobre la mobilitat al Maresme, s’ha de fer amb rigor, amb dades i amb la voluntat de solucionar els dèficits que patim, debat que s’ha tingut ja en el conjunt de la comarca a través de la comissió de mobilitat que es va crear en el Consell Comarcal, que va aconseguir aprovar un acord per a la mobilitat al Maresme amb el suport de més del vuitanta per cent dels seus consellers, després d’haver assolit l’acord al Consell d’Alcaldes, on hi participa també el d’Argentona. Acord al que s’hi va arribar després de molts mesos de discussió, després d’haver-se fet l’estudi de mobilitat més important que s’ha fet mai a la comarca i que proposa l’ampliació de l’autopista, però també proposa la millora de transport col·lectiu per carretera mitjançant carrils especials d’ús exclusiu per a vehicles d’alta ocupació (VAO), ampliar la capacitat de la línia ferroviària de rodalies, o prioritzant la construcció de la línia de tren orbital que tindrà una estació a Argentona, o modificant la política de peatges amb importants descomptes pels residents al Maresme entre moltes altres propostes que milloren la seguretat i la mobilitat entre els municipis del Maresme i entre la comarca i Barcelona, Girona i el Vallès.

LA INDIGNITAT DEL GOVERN (II) LA MENTIDA DE LA TAXA “JUSTA”

2010-03-17T09:27:00.002+01:00

L’altre tema de debat important en el ple del mes de març va ser el nou sistema implantat per al pagament de la recollida de la brossa que han decidit anomenar “Taxa Justa”.

La setmana anterior al ple, en una roda de premsa, la regidora va afirmar que gràcies a la Taxa Justa es va reduir prop del 30% d’envasos i de rebuig, aquesta xifra, de ser certa és una bona notícia, però no és així, aquesta xifra és mentida.

Aquesta xifra no és certa, primer per que vol confondre amb els termes “recollir” i “reduir”. És cert que s’ha recollit menys, però no és cert que els argentonins hàgim reduït aquest 30 % de residus, per que és impossible. Aquesta afirmació es respon amb una pregunta molt fàcil: podem les persones que estem motivades i compromeses amb el reciclatge, que som moltes, reduir una tercera part del que generem? La resposta és que no, les persones conscienciades ja hem fet l’exercici de reduir, tot i així, i admetent que podem reduir encara més, el percentatge no deixaria de ser marginal. Per tant la regidora no diu la veritat quan parla dels beneficis de la Taxa Justa.

Que s’hagi recollit menys brossa és un dels efectes perversos de l’aplicació de la Taxa Justa. De fet, la campanya que s’ha realitzat per difondre aquest nou sistema de pagament, ha posat l’accent en l’estalvi econòmic i no en els valors del reciclatge, per tant, totes aquelles persones que no estan conscienciades amb els valors de l’ecologia veuen en aquest sistema una porta oberta per a la picaresca, no reciclant i portant les seves deixalles als municipis del nostre entorn que encara conserven els contenidors al carrer.

La regidora de medi ambient (A Boba, TxA) hauria de ser coherent i no fomentar l’autoengany que representa aquest sistema de pagament, i dir la veritat, i la veritat és que en aquests moments tenim una tercera part dels residus d’Argentona que no sabem on van a parar, i la veritat és que comencen a aflorar focus d’abocaments incontrolats, i la veritat és que està fomentant la dissensió dels veïns i veïnes de la vila, i la veritat és que el model de la Taxa Justa està produint més maldecaps que beneficis.

Entenem que el pagament de la brossa per generació, anomenada a Argentona Taxa Justa, té les condicions apropiades per ser un model abocat a al fracàs, per això demanem la seva retirada de forma immediata, i que tornem al model clàssic de pagament i, nosaltres ens comprometem a ajudar al govern a aquest retorn a la normalitat, que haurà de fer més pedagogia i haurà de posar en valor el reciclatge i la reducció de residus.

L’aplicació de la “Taxa Justa” que havia d’iniciar-se el passat 1 de febrer, la implantació però, va tenir un ajornament indeterminat en el temps, indeterminat per que dos membres del govern van donar informacions que no coincidien. Aquesta indeterminació l’hem patit amb la implantació definitiva del sistema, sense cap mena d’avís, des d’el passat 11 de març, per tant ens hem tornat a llevar dos dies amb un munt de bosses d’envasos sense recollir. És sorprenent la incapacitat de comunicar que té aquest govern, que ni tan sols és capaç de penjar al web municipal la nova data d’implantació del sistema. Anem servits!

LA INDIGNITAT DEL GOVERN (I) L’AFER DE L’INFORMÀTIC-ESPIA

2010-03-10T12:09:00.004+01:00

El govern torna a quedar en evidència en el darrer ple

L’afer de l’informàtic de l’ajuntament va protagonitzar bona part del ple ordinari del mes de març, el fet és que aquesta persona ha guanyat una demanda contra l’Ajuntament d’Argentona per l’impagament d’unes factures. El govern es nega a pagar-les amb el pretext que el treball no està finalitzat. Vist d’aquesta manera, no deixa de ser un conflicte entre un proveïdor i un client descontent que arriba als tribunals i el jutge dictamina quina part té la raó i obliga a l’altra, en aquest cas el govern municipal, a pagar. Fins aquí és correcte, però el cas té dues variables més que no són tan innocents.

Primera variable: la forma

Crida l’atenció que l’únic document existent de la relació contractual entre l’ajuntament i l’informàtic és un tovalló de paper que conserva l’informàtic, i que existeix un suposat pressupost de la feina encarregada, per un import de 5.200 euros, que el govern diu que no troba, per tant, l’ajuntament no té cap document sobre aquest encàrrec, ni tant sols els preceptius pressupostos d’altres possibles proveïdors que haurien de servir per triar quin proveïdor fa la millor oferta. Malgrat això el govern compromet el seu pagament en una adjudicació feta a dit, és a dir, irregular i gens transparent.

També crida l’atenció, i és un fet que no ha passat desapercebut per el jutge, que l’advocadessa que defensa els interessos del municipi en aquesta demanda es reuneixi amb els testimonis que aporta l’acusació: treballadors i treballadores municipals per “informar-los” del cas i, d’aquesta manera, intentar influir en el seu testimoni.

Però el govern, en el debat del ple, va continuar argumentant la seva innocència com si no tinguessin una sentència en contra, amb una clara voluntat de confondre els ciutadans, d’aquí va venir que en un moment del debat vam preguntar quin era el problema del senyor Collet: o la seva falta d’humilitat, o el seu excés d’arrogància, per què entenem que la humilitat és un valor en política i en canvi l’arrogància no.

I finalment, també crida l’atenció que sigui el regidor d’urbanisme (X Collet, TxA) qui encarregui la contractació de programes informàtics i no sigui la regidora de “xarxes” (A Boba, TxA) que ho faci, en una demostració més de la inutilitat d’aquesta regidoria que s’ha tret de la màniga aquest govern.

Segona variable: el fons

El fons de la qüestió, és la relació de l’informàtic amb el govern. Aquest informàtic va ser una persona molt activa en la candidatura de Tots x Argentona, i va ser contractat immediatament pel govern amb el que, en aparença, semblava un pagament pels serveis prestats. Primer va ser contractat com a proveïdor, després com a càrrec de confiança, i al 2009 el tornen a contractar com a proveïdor fins que esdevé el conflicte, i es consuma el divorci: van tenir molt bona relació fins que es van deixar d’entendre.

Ens van explicar que una de les tasques principals d’aquest informàtic, havia de ser el de construir bases de dades que, en teoria, havien de millorar l’eficàcia i l’eficiència del funcionament municipal, eficàcia i eficiència que els ciutadans d’Argentona no hem percebut, sinó tot el contrari. El que si que hem sabut és que aquesta persona, pagada amb els diners de tots els argentonins i argentonines, ha dedicat bona part del seu temps treballant a l’ajuntament investigant possibles irregularitats del govern anterior, extrem que va confirmar el regidor Subirón (TxA) en el mateix ple, provocant les ires de l’alcalde que el va fer callar i va tallar qualsevol possibilitat de debatre aquest afer.

Aquesta variable és especialment preocupant per que demostra l’actitud amb la que governen, una actitud prepotent, que mira més el benefici particular que el benefici col•lectiu i que promou l’ús dels fons públics per afavorir els interessos polítics del govern. Aquesta és una actitud perversa i intolerable d’un govern que ha d’aprendre molt de comportament democràtic. Aquest fet va aflorar en el darrer ple, però quantes coses més han fet i que no ens hem assabentat?

La indignitat que han demostrat ha de provocar dimissions.

Argentona: Taxa Justa, brossa al carrer

2010-02-10T09:00:00.006+01:00

Avui a Argentona ens hem llevat amb els carrers plens de bosses d’escombraries de la fracció d’envasos que el servei de recollida de la brossa ha deixat per què les bosses no eren les normatives, aquelles que els veïns d’Argentona hem de comprar per pagar el servei. I qui no paga no li retiren la brossa com ha passat aquesta nit.

Avui molts hem descobert del que és capaç el govern, un govern que ha pres una decisió que no agrada als vilatans i, malgrat això, lluny de dialogar, lluny d’acostar-se a les necessitats dels vilatans, lluny de buscar consensos, ai el consens, que lluny que queda la paraula màgica de les eleccions passades, el govern imposa, el govern castiga.

Avui s’ha demostrat que la gent d’Argentona es creu el reciclatge, ens creiem que cal reciclar i que és la nostra obligació. El que no es creu la gent d’Argentona són els invents demagògics d’un govern que, segons paraules de l’Alcalde, està en una altra galàxia.

I no ens ho creiem per la forma. El govern en aquests quasi bé tres anys que estan dirigint la política local no han esta capaç de fer ni una sola campanya de sensibilització ciutadana per fer partícips de les bonances del reciclatge aquelles persones que no estaven convençudes ni d’aquelles que de mica en mica han anat relaxant-se.
No només això, que de per si és prou important, sinó que han pres decisions com la mida de les bosses que no caben en cap cubell obligant-nos a canviar-los pel caprici de la regidora.
Ni tampoc per la comunicació. Malgrat els esforços de les informadores que s’han contractat, no han arribat a tothom. Per què penjar dues o tres pancartes amb molta informació no ajuda a explicar tot el que vol explicar, sobretot si està en una rotonda o penjada a dalt de tot de la Sala.

I no ens ho creiem pel preu. L’argument principal de la campanya ha estat el benefici econòmic del projecte, quan en un país normalitzat, el principal argument hauria d’haver estat el benefici mediambiental. La gent ens hem vist menystinguts quan el més important és l’aportació que hem de fer cadascú de nosaltres per minimitzar els efectes que provoca l’excés de residus que generem sobre el medi ambient i no estalviar-nos uns eurillos, que si ho mires ben mirat, exercici que hem fet a la majoria de cases d’Argentona, no ens estalviem tant i, en alguns casos vindran a pagar una miqueta més. Per que la majoria, en aquests darrers anys, ja hem fet l’exercici de generar menys residus, per tant el que anem a guanyar en reducció de residus és ben poca cosa, a no ser que es treballi de forma molt activa i sectorial alguns casos que no es resoldran amb les bosses que s’han inventat a l’ajuntament. Això sense tenir en compte la picaresca d’aquells que han fet números i que estalviaran diners no generant menys residus, sinó llençant les escombraries en el primer contenidor que trobin dels municipis veïns.

I no ens ho creiem per la imposició. Demanar a la ciutadania que canviï els seus hàbits, ha d’estar molt ben justificat. Ho va ser quan vam canviar el model de contenidors al carrer per la recollida porta a porta, de seguida, i malgrat les dificultats inicials, es va poder visualitzar la millora en quant a la correcta separació dels residus, el que va comportar una reducció evident del cost d’incineració del rebuig, estalvi que es va poder reflectir en la reducció de l’import de la taxa d’escombraries a l’any següent. I també en els bons resultats de les caracteritzacions de la fracció orgànica, que afecten directament a l’import econòmic que l’Agència de Residus de Catalunya retorna al municipi per la bona gestió i selecció dels residus. Caracteritzacions que, malgrat el desencís dels argentonins, continuen sent molt bones.

Així doncs, Argentona, el govern d’Argentona que vol ser líder i capdavanter en la gestió dels residus, esdevindrà líder i capdavanter en la irresponsabilitat, i en l’actuació contrària als interessos dels ciutadans i ciutadanes d’Argentona.

Argentona, 9 de febrer de 2010

Un altre Can Doro era possible?

2009-10-25T20:45:00.005+01:00

El govern mal ven el patrimoni d’Argentona per fer “possible” un altre Can Doro!

Decepció en el ple de divendres passat.

El que havia de ser el ple més important del mandat, donat que el govern tenia la oportunitat de tancar el conflicte que ha enrarit el clima polític i social d’Argentona en aquests darrers anys, va esdevenir l’atiament de les brases de la confrontació: el govern renuncia a la Velcro per acontentar els seus amics de la plataforma.

Així és, han decidit que compensaven els drets dels propietaris de Can Doro a la Velcro i, en un estrany joc de mans, han convertit en públic allò que era privat (Can Doro), i han convertit en privat allò que era públic (la Velcro). Però el més greu de tot és, que en aquest joc de desvestir un sant per vestir-ne un altre, hem perdut part de la roba. L’estratega d’aquesta operació li ha regalat al sastre.

I l’estratega, cofoi i en to solemne, ens explica als astorats regidors les bondats de l’operació, per cert, crec que els regidors de l’oposició no vam ser els únics astorats del ple de divendres.

Va argumentar amb algunes mitges veritats, alguns silencis i algunes maniobres dialèctiques pròpies d’aquell que es pensa que té tota la informació i la veritat absoluta, i l’administra segons els seus interessos. Però, com diuen a casa: s’agafa abans a un mentider que a un coix, els regidors de l’oposició li vam desmuntar un a un els seus arguments, i per resposta ens vam trobar novament mitges veritats, i masses silencis.

Repassem les dades

Actualment a la Velcro hi ha construïts 3.939,70 m² de sostre d’equipament i proposen reduir-los fins a 1.044,12 m². Perdem 2.895,58 m² de sostre d’equipament construït.

En el planejament vigent, a Can Doro hi ha la possibilitat de construir fins a 526,66 m² de sostre. Ara proposen ampliar aquesta possibilitat fins als 2.900 m² dels quals se’n podran construir com a màxim el 70%, és a dir: 2.030 m².

	Planejament vigent	Modificació actual
Velcro (*)	3.939,70	1.044,12
Can Doro (**)	526,66	2.030
Totals	4.466,36	3.074,12
Diferència	-1.392,24
Totes les xifres corresponen a m² de sostre
(*) Equipament construït
(**) No construït

En aquest quadre podem veure que Argentona perd amb aquesta operació 1.392,24 m² de sostre d’equipaments. I el sostre màxim de Can Doro s’ha de construir amb els diners del pressupost municipal. Ens ho podem permetre?

A la Velcro, d’aquests 2.895 m² de sostre d’equipament construït que perdem, 2.633,7 m² es converteixen en sostre edificable (1.949,3 per a usos residencials, i la resta, 684,4 per a usos comercials).

Com es pot veure, Argentona no hi surt guanyant amb aquesta operació.

En termes absoluts Argentona hi perd patrimoni.

En termes relatius, Argentona hi perd oportunitats.

Davant d’una oportunitat cal estudiar i esprémer les possibilitats que ens dona i, si hem de cedir patrimoni, almenys que sigui per millorar. Ho hem dit moltes vegades, la Velcro és l’actiu més important que té Argentona i, per nosaltres, cedir part de l’equipament per poder construir, per exemple, una àrea comercial (un supermercat de mides adequades i el mercat municipal) que aporta llocs de treball, dona serveis als vilatans, crea cohesió social, i és un motor econòmic per la vila, és una operació on Argentona hi surt clarament beneficiada, per tant val la pena. Una operació que canvia equipaments per pisos, és una mala inversió, és una operació contrària a la defensa del bé públic.

Però continuem amb les dades.

En aquesta operació hi actuen dues parts actores: l’Ajuntament d’Argentona, propietari 5.488,80 m² entre Can Doro i la Velcro, i l’empresa Mas Vilanova SA, propietària de 1.018 m² a Can Doro. Aporten els valors de les seves finques a la Junta de Compensació (fórmula jurídica adoptada per tirar endavant aquesta operació) de tal manera que el percentatge que hi aporta Mas Vilanova SL és del 56, 96 % mentre que el que hi aporta l’Ajuntament d’Argentona és del 43,04 % tal com es pot veure en el quadre que reproduïm a continuació extret literalment del conveni que es va aprovar:

	Superfície aportada (m² de sòl)	Valor d’adquisició de les finques (€)	Percentatge aportació (%)
Mas Vilanova	1.018,00	2.627.148,84	56,96
Ajuntament	5.488,80	1.985.149,22	43,04
Totals	6.506,80	4.612.298,06	100

No deixa de ser curiós com el 15,65% de la superfície aportada per Mas Vilanova tingui un valor d’aportació del 56,96%, i en canvi la superfície que aporta l’Ajuntament, el 84,35% restant esdevingui només el 43,04% de l’aportació municipal a l’operació. Això es deu a un càlcul acordat amb l’empresa Mas Vilanova que beneficia clarament l’empresa privada en detriment dels interessos públics representats pel govern municipal.

Potser hi ha raons que justifiquen aquesta distribució, si és així, el govern hauria de ser prou valent per explicar-les.

I, encara més...

Quan ens costarà tot això?

No ho sabem.

El que si que sabem és que hi ha alguns antics propietaris de locals que van signar en el seu moment amb Argentona Projectes, permutes que tenen el seu valor i que s’han de respectar. Aquesta informació no consta en el conveni que es va aprovar el divendres passat, i que de segur són càrregues que s’hauran de suportar amb el pressupost municipal.

El que si que sabem és que s’ha adjudicat de més a l’empresa Mas Vilanova per valor de 362.487,31 euros. El segon paràgraf del pacte cinquè del conveni que el govern va aprovar en solitari diu textualment: ...L’adjudicació d’aquesta finca a Mas Vilanova, SL produirà un excés d’adjudicació que es quantifica en 362.487,31 €.

Què hi guanya Argentona renunciant a aquests més de 360.000 euros que, sumats al compromís que van adquirir en el ple anterior de destinar més de 640.000 euros per llogar un local que faciliti el desallotjament de la Velcro, sumen més d’un milió d’euros?

Argentona en aquesta operació, de moment ja ha superat la barrera del milió d’euros en despesa directa.

No ens està sortint molt car aquest govern?

I el diàleg? I la participació?

El regidor Collet va tornar a confondre a tothom dient que a partir d’ara podrem decidir entre tots què hi farem a Can Doro. Però i a la Velcro? Podrem decidir què hi farem a la Velcro?

El diàleg l’havíem de fer abans, abans de comprometre com han compromès el futur de la vila. Però és evident que aquest govern no ha tingut mai la més mínima voluntat de buscar el diàleg, de buscar el consens amb els altres grups polítics. Ha preferit negociar aquest conveni a les fosques.

Per aquest govern, diàleg vol dir negociar amb una empresa privada el futur d’Argentona.

Aquest govern que tant demanava participar quan eren oposició ha decidit que a Argentona no es participa. De fet ja fa dos anys que està elaborant un pla Director de la Participació a Argentona, DOS ANYS!! I encara no el tenim.

Continua la crispació

Aquesta falta de diàleg, el que evidencia és la nul·la voluntat del govern a tancar les ferides que ells mateixos van originar quan eren oposició. Amb aquesta aprovació, el govern ha obert novament les portes dels litigis i aprofundeixen en la divisió entre els vilatans d’Argentona.

Els socialistes vam tornar a demanar un acord entre tots els grups polítics que permeti superar l’estat de crispació que continuem patint i que faciliti el tancament de ferides i la recuperació de la normalitat social i política que els argentonins i argentonines tant ens reclamen, però novament la resposta del govern va ser negativa.

L’autobús, primera víctima del Carrer Gran

2009-10-12T12:11:00.006+01:00

“L’alcalde no sap que fer amb l’autobús un cop acabin les obres del Carrer Gran”

Això és el que es desprèn de la resposta de l’alcalde a la pregunta que els socialistes li vam fer al darrer ple.

En aquell ple li preguntàvem com tenia previst tornar a donar el servei d’autobús a les persones que viuen a la part nord de la vila, que han vist com les obres del Carrer Gran han anul·lat les tres parades (ajuntament, Sant Sebastià i Grumbe) que els donaven el servei.
La resposta va confirmar el que tots ens temíem: l’autobús ja no tornarà a passar pel Carrer Gran, i la seva falta de previsió obligarà als vilatans a continuar com fins ara, anant a buscar l’autobús a la plaça nova com la parada més propera.

El grup socialista hem donat suport al govern en el disseny i posada en marxa de la nova línia d’autobús que connecta la vila, les urbanitzacions i l’Hospital de Mataró malgrat l’elevat cost econòmic que representa, per què creiem que tot allò que afavoreix la reducció del transport privat i facilita l’autonomia de les persones en els seus desplaçaments és bo i és necessari. En aquest sentit, apostem per facilitar l’ús del transport públic.
I apostar pel transport públic és bastir una trama d’autobusos que facilitin el seu ús, no només pels viatgers habituals, sinó que ha de procurar captar nous públics, i això només s’aconsegueix prenent decisions que facilitin i acostin els mitjans de transport als ciutadans i no allunyant-los com fa ara el govern de TxA i CiU.

El govern va decidir iniciar les obres del Carrer Gran sense tenir en compte les necessitats dels argentonins, sense tenir un pla de mobilitat que contemplés un escenari de futur amb el Carrer Gran tallat al trànsit, sense calcular els efectes que una obra d’aquesta magnitud provocarà a la població, i ara en començarem a pagar les conseqüències.

La seva falta de previsió els ha dut a no tenir en compte el perjudici que les decisions, preses sense meditar, ocasionen a les persones que viuen al poble. Ja ho hem denunciat diverses vegades, amb l’obra del Carrer Gran, el govern ha començat la casa per la teulada, ha posat els seus interessos electorals pel damunt dels interessos del vilatans.

El nou Casal d'avis, paradigme del fracàs del govern

2009-10-04T22:41:00.003+01:00

Que hem de procurar que la gent gran d’Argentona tingui uns serveis adequats, no hi ha cap dubte. Que si per això cal buscar una nova ubicació a l’actual Casal, d’acord, però amb condicions.
Aquestes condicions han de ser, sobretot, d’ordre econòmic: les de no estirar més el braç que la màniga. Això és el que ha proposat el govern amb la nova ubicació del Casal d’Avis: gastar més del que ens podem gastar.

Amb l’actual conjuntura econòmica, als ajuntaments ens queda passar uns quants anys complicats, això sense tenir en compte que la capacitat dels ajuntaments en general i el d’Argentona en particular, és ja de per si força limitada. Aquest és el límit, la nostra capacitat d’inversió i despesa. Aquesta limitació ens imposa rigor i seny a l’hora de prioritzar projectes.

Per nosaltres, i crec que per a tothom, proposar la despesa de 3.555,46 euros mensuals per llogar un local i ubicar el nou Casal per a la gent gran, és desmesurat si tenim en compte que l’actual equipament, a la segona planta de l’ajuntament, està bé, encara que millorable.

I és desmesurat, per que el contracte s’ha fet per 15 anys, un càlcul ràpid i sense tenir en compte els increments d’IPC dels propers anys, al final del contracte l’import pagat serà al voltant de 640.000 euros, més de 100.000.000 de pessetes. Però a aquesta factura hi hem d’afegir els prop de 50.000 euros que s’hi ha d’invertir per climatitzar el local. I encara més, si es vol rescindir el contracte abans del seu termini, hi caldrà afegir la xifra de 478,84 euros mensuals de penalització per a cada mes que quedi fins al final del contracte.

És evident que amb aquestes xifres no es pot afirmar que aquesta sigui una bona operació econòmica, i menys en un moment de vaques seques com el que estem vivint.

Però, si l’argument econòmic té prou pes argumental per mostrar la nostra negativa a la proposta del govern, aquest no és l’únic. També crida l’atenció la modificació del POUM aprovada en aquest mandat i que modifica les possibles activitats del centre urbà, especialment l’eix carrer Gran / Avinguda Puig i Cadafalch per tal d’afavorir la instal·lació d’activitat comercial. Per això es limita la instal·lació de bancs i caixes i activitat no comercial. Si bé la modificació no contempla els serveis municipals, si que es contradiu amb la filosofia d’aquesta mesura. Així doncs també hi afegim que el govern es contradiu amb ell mateix.

Ara bé, si fem cas als arguments que es van donar en una segona volta del debat, el regidor Ureña va afirmar que l’actual emplaçament del Casal no és adequat per els accessos, i que és necessari traslladar el Centre de Serveis Socials a l’edifici de l’ajuntament i, amb això, poden reduir els costos estructurals de Serveis Socials.
Començant per aquest darrer argument, l’estalvi dels costos que pot generar el trasllat i concentració de l’àrea de Serveis Socials a l’Ajuntament, eixugarà la despesa que suposa el lloguer del local pel Casal?

L’argument és tant increïble com irreal.

Sobre l’argument de la dificultat d’accedir a la segona planta de l’Ajuntament, es respon amb una pregunta: no és la mateixa gent gran la principal usuària dels Serveis Socials?

I finalment, sobre l’argument de traslladar l’àrea de Serveis Socials a l’Ajuntament, aquest si que és l’argument. No tant per la necessitat del trasllat sinó per la necessitat de començar a buidar la Velcro per cedir-la a l’empresa Vèrtix a canvi que l’Ajuntament sigui propietari del solar de Cal Guardià, que com tothom sap, és l’únic sentit que té la candidatura de Tots per Argentona.

La Velcro

La operació Velcro/Can Doro-Cal Guardià és l’única justificació que té el govern per proposar el lloguer del local per al nou Casal d’Avis, lloguer amb una càrrega econòmica tan irracional com irracional és el moment que viu el govern. Esclau de les seves pròpies paraules, però incapaç de generar una alternativa coherent, i pres de l’ansietat que li provoca la proximitat del final del mandat, li fa prendre decisions més pròpies de la rauxa que del seny que ha de tenir qualsevol govern.

Amb aquestes actuacions, el govern demostra el seu fracàs. El seu fracàs per què no han sabut articular una alternativa als projectes que tant van criticar, fracàs per que no han sabut o volgut obrir el debats ciutadans sobre les qüestions bàsiques que afecten Argentona, fracàs per que no han sabut trencar la polaritat govern-oposició, i fracàs per que no han acabat amb la crispació sinó que l’han continuat alimentant.

Pacte de poble

Aquest panorama ens ha portat al grup Socialista a proposar en el darrer ple, que tots els grups ens conjurem a buscar un acord, un gran acord de poble, que ens permeti dibuixar les grans línies urbanístiques de futur i un full de ruta que ens permeti assolir-lo. En definitiva un pacte de poble.

Els socialistes estem disposats a fer aquest esforç, esforç que voldríem compartir amb tots els grups, tot i que no estem gaire convençuts que els grups del govern estiguin disposats a fer-lo. De fet, tots esperàvem d’ells que haguessin liderat aquest acord en aquests dos anys que ens han fet perdre.

Gràcies, Pepe

2009-03-01T21:44:00.005+01:00

Carnaval de rebaixes o, això s’està acabant…

2009-02-21T14:02:00.007+01:00

Ahir vam poder presenciar la falsa arribada del rei Carnestoltes a Argentona. La veu en off del seu pregó demostrava dues coses: l’evident falta de pressupost i la grandesa de les persones que any rere any organitzen les festes de Carnaval a la vila de no deixar-se endur per l’apatia governamental i organitzar un pregó esplèndid que obri les portes de la celebració d’una festa que a Argentona ja no es festa.

Em preocupa que l’equip de govern utilitzi l’atrotinada excusa de la falta de pressupost per intentar callar una de les manifestacions populars més arrelades del nostre país i també la més vulnerable de totes les festes tradicionals de casa nostra i la més silenciada pels governs intransigents i menys democràtics: Això torna a passar a Argentona després de molts governs que han mantingut, malgrat el seu grau de tolerància, una festa arrelada, espontània i popular que, en qualsevol cas ens fa més lliures i més persones.

Gràcies Pep Masó i Cia per treure-us la màscara de la tolerància, de la participació, del populisme i mostreu la vostra cara real: la intolerant, l’arrogant i la prepotent.

Ja n’estem farts que la cançoneta del no hi ha diners serveixi per escapçar les iniciatives ciutadanes, ja n’estem farts que facin servir aquesta cançoneta quan vostès, i només vostès són els responsables que no hi hagi diners per segons quines coses, i vostès i només vostès hauran d’explicar als ciutadans què han fet dels diners de tots els vilatans.

Correfoc de baix cost

Aquesta és la segona derivada de les rebaixes que està imposant el govern municipal. L’any passat en el debat pressupostari l’alcalde va fer un discurs apel•lant a la importància de la societat civil organitzada a través de l’associacionisme com la base de la cohesió social i que calia donar-li suport econòmic, i amb això argumentava un increment del 26% de les ajudes en subvencions a les associacions, argument que vaig desmuntar en un article en aquest mateix bloc, però on queda aquella argumentació? El discurs, si se l’hagués cregut, és interessant i compartible, però era fals i ara ho veiem.

Felicitats també a la Colla de Diables d’Argentona que malgrat que el govern municipal decidís no dotar econòmicament la festa de carnaval i, per tant, excloure una de les sortides més emblemàtiques del calendari de la colla, heu sortit i heu cremat gràcies a les aportacions dels que hi vam ser. Això només quinze dies després del Ple en que tots els grups municipals votéssim de manera unànime una moció que reclamava que els “correfocs” fossin declarats patrimoni cultural per evitar l’aplicació restrictiva de la directiva europea per a actes de foc...

Els socialistes hem fet els deures

El grup socialista al Congrés dels Diputats ha presentat una proposició no de llei per tal que la transposició de la Directiva Europea sobre la posada al mercat d´articles de pirotècnia “no afecti elements bàsics de la cultura popular”, com són a Catalunya La Patum, els correfocs o els diables. La iniciativa explica que festes tan tradicionals i populars com aquestes són “patrimoni de tots”.

El diputat Daniel Fernández, que ha estat l'encarregat de presentar la proposició, ha destacat que la iniciativa presentada pel Grup Socialista demana que “en el procés d´elaboració de la llei que adaptarà la normativa europea es tinguin en compte els interessos i les opinions de les comunitats autònomes, els ens locals i, sobretot, les entitats i les associacions culturals”

relacionades amb aquestes celebracions.

Ara, el govern municipal ja no vol consultar al poble

2009-02-07T15:07:00.005+01:00

En el ple d’ahir, el govern d’Argentona va tornar a mostrar la seva supèrbia al rebutjar una moció de tots els grups de la oposició que demanava una consulta popular sobre la possible remodelació de la Velcro.

Davant la proposta del govern municipal de cedir bona part de la illa de la Velcro a l’empresa Vèrtix per a fer-hi pisos, tots els grups de la oposició vam presentar al ple d’ahir una moció que instava al govern municipal a fer una consulta popular sobre aquest projecte, tota vegada que la remodelació modifica substancialment els usos actuals, canviarà la fesomia de l’entorn i deixarà de tenir el caràcter de be públic.

L’any passat, el Grup Municipal Socialista vam preguntar al govern per que no feien una consulta popular sobre la seva proposta de fer un aparcament a la Plaça Nova, i la seva resposta va ser que no, donat que aquesta proposta figurava als programes electorals dels dos socis del govern (Tots x Argentona i CiU) a més de figurar també en l’acord programàtic del govern, per tant, entenien que quedava validat gràcies al resultat electoral que van obtenir.

Curiosament, aquesta resposta és la mateixa que va donar el govern anterior (Entesa i PSC) sobre la demanda de fer una consulta popular sobre el projecte de Can Doro que duien als seus respectius programes electorals. Amb aquesta resposta, el govern actual, que té com a tret d’identitat la participació popular en la vida pública com a mecanisme de presa de decisió, va canviar el seu parer sobre les “consultes populars”.

Ara però reblen el clau al negar-se a fer una nova consulta ciutadana sobre un projecte que tal com s’està configurant, ni figura a cap programa electoral dels partits del govern ni forma part de l’acord del govern, semblaria lògic doncs que aquesta decisió sigui validada pels argentonins i argentonines.

La seva negativa la vinculen novament al projecte del govern anterior sobre Can Doro, ...si volem recuperar Can Doro, diuen, hem de compensar els seus propietaris en algun altre lloc... Per tant qualsevol cosa és vàlida per servir els seus interessos. Per cert, els hi hem de recordar que bona part dels terrenys de Can Doro i Cal Guardià no han estat mai públics!!

Entenc que és legítim que un govern dissenyi el seu model de poble sobre allò que cregui que és més convenient per a la ciutadania, però no podem entendre que allò que és més convenient per a la ciutadania, sigui malbaratar un dels actius més importants de que disposa el poble d’Argentona.

Per les seves dimensions i per a la seva situació, la Velcro té un caràcter estratègic molt important, i també crec que si hem de renunciar a una part de l’equipament públic que tenim, ho fem per guanyar valor afegit, en el nostre cas el projecte que defensem, un centre comercial, el mercat municipal i places d’aparcament públiques, tenen el valor afegit de la creació de nous llocs de treball a més de dotar la vila amb serveis necessaris que ara per trobar-los ens hem de desplaçar fora del poble.

Amb aquesta actitud, el govern de Tots x Argentona i CiU, demostren novament que ens van enganyar a tots, que no tenen paraula ni dignitat.

Al cap d’un any: (?)

2008-06-14T15:19:00.004+01:00

L’interrogant del títol vol ser el símbol que expressa el balanç del primer any d’aquest govern: un govern que no sap on va, un govern sense objectius, un govern decebedor, per què... on és el projecte de Can Doro? No és curiós que un partit que va ser tant bel·ligerant amb el projecte de l’anterior govern, en un any no hagi estat capaç de construir un projecte alternatiu que se suposava que tenien?
No és decebedor que ara que governen és vulguin vendre la Velcro, equipament públic, per a fer-hi habitatges privats? Van córrer a esborrar del Pla Director de Promoció Econòmica tota menció als equipaments comercials projectats a la Velcro, i ara no tenen projecte comercial per a la vila, això si, que hi facin pisos!!
No és decebedor que aprovin un pressupost amb la oposició de tothom i s’entestin a mantenir-lo i cinc mesos després l’hagin de corregir per que sigui viable? No és decebedor que els únics projectes que estan duent a terme siguin els que han heretat del govern anterior? No es decebedor que destrueixin el patrimoni natural, i no siguin capaços de trobar terrenys per fer-hi equipaments? Es normal que utilitzin els arguments de la revisió del Pla d’Urbanisme que també van combatre de forma bel·ligerant per a fer l’al·legació al projecte de l’ARE al Cros? Per cert, tindrem algun dia la revisió del Pla d’Urbanisme, o l’urbanisme el continuaran decidint els quatre de sempre?
Al cap d’un any de les eleccions, aquest govern ha dilapidat tota la confiança que els argentonins i argentonines havien dipositat en ells per que Argentona fos millor, l’objectiu de tothom, però ara Argentona no es millor, ara la nostra vila camina erràtica cap a un destí impredictible, sense il·lusió ni perspectives ni projectes de futur.

El xantatge de l’ARE

2008-06-07T17:23:00.003+01:00

Ahir un nou ple, llarg, tens i amb trampa.

Un dels punts més conflictiu, no l’únic, va ser la moció que el govern pretenia que fos unitària en la seva presentació o aprovada per unanimitat com a segona opció. Ni una cosa ni l’altra, entre d’altres per que nosaltres ens hi vam abstenir.

El xantatge d’ahir ve quan ens volen que aprovem una moció que demana al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que aprovi una al·legació que ha fet el govern, sense buscar la complicitat ni dels altres grups polítics, ni de la ciutadania en un aspecte tant important com sensible com és el creixement del barri del Cros.

Doncs no, no hi estem d’acord, no en el fons de l’al·legació que defineix uns paràmetres de creixement força correctes, sinó que ens demanin que li donem suport quan aquesta al·legació té una part de trampa al demanar a l’Incasòl (propietari de bona part dels terrenys del barri) que renunciï a una part del que l’organisme creu que li pertany (té una sentència que l’empara), i el que no podem fer és enganyar a la ciutadania amb una al·legació que pot no prosperar per que no s’ha consensuat, ni amb els veïns, ni amb els grups polítics d’Argentona, ni amb la institució que ho ha de decidir.

Així doncs, les opcions que té aquesta al·legació per prosperar són al nostre entendre reduïdes, i per tant és molt fàcil que si hi ha una resolució negativa generi en els ciutadans l’evident decepció que ens podíem evitar tocant de peus a terra i buscant el consens real.

En tot cas nosaltres no jugarem a l’estratègia d’en Collet: o estàs a favor nostre o contra el poble. Aquest és el xantatge que ens van plantejar ahir.

Una reflexió sobre l’impost de construccions

2008-05-07T10:10:00.003+01:00

Un dels temes recurrents del debat pressupostari a Argentona, i que s’utilitza per justificar retallades i amagar incompetències, és la reducció dels ingressos de l’impost de construccions (l’ICIO), fruit de la crisi del sector de la construcció.

Així doncs hem vist el fals debat que la rebaixa de l’ICIO obliga a reduir despesa, que fins aquí és una evidència, però la realitat és ben diferent, i l’impacte de la crisi no l’hem de veure en que tenim el moneder municipal més buit sinó en les conseqüències de la mateixa crisi. I aquestes no són d’altres que el desequilibri que es pot generar al poble en tant que la construcció és un del motors econòmics de la vila i per tant la pèrdua de llocs de treball del sector i la seva àrea d’influència.

Així doncs, un pressupost en època de crisi no només ha de tenir una reducció de les despeses com a conseqüència de la reducció dels ingressos, sinó que a més ha de tenir un reforç de les àrees socials de l’ajuntament per poder atendre les noves necessitats que es creïn en la nova situació: atur, falta de llocs de treball, menys ingressos familiars, més necessitats socials, etc. En definitiva un pressupost que pensi amb les persones.

Però si veiem que en un moment de crisi, el que hem de fer és no lamentar-nos i distribuir correctament els diners del municipi per poder atendre les necessitats de les persones, l’altre cosa que hem de fer és potenciar altres sectors econòmics per amortir-ne les conseqüències en cas de crisi. A Argentona ho teníem molt fàcil, un sector amb moltes possibilitats de creixement és el comerç, i el Projecte de Desenvolupament Comercial d’Argentona que vam fer l’anterior equip de govern, i que l’actual ha dilapidat, era una eina que perseguia aquesta finalitat: la diversificació econòmica de la vila.

Un any més tard de les eleccions, encara no tenim clar que pensa aquest govern sobre economia i que pensa fer per desenvolupar altres sectors econòmics, i això és una mostra més del que els hi estem criticant: la seva falta de projecte de poble.

Pressupost, 2ª part

2008-05-04T10:57:00.006+01:00

Des de l’aprovació del pressupost i la modificació que s’ha aprovat en el ple d’aquesta setmana, han passat cinc mesos, els que el govern ha necessitat per a convèncer-se que havien de tocar de peus a terra i fer un pressupost realista i realitzable.

En el pas d’aquests cinc mesos també destaca la forma de com es fan les coses: aquell 17 de novembre es va convocar el ple un dissabte al matí per facilitar la participació dels ciutadans a la reunió, i en aquest, que ha servit per corregir les errades que van cometre, el convoquem un dimarts al vespre d’un dia que a més jugava el Barça a Europa, que, com tothom sap, és la millor manera per reduir les possibilitats de públic. Potser ho van fer expressament per passar el tràngol d’aquesta ridícula modificació sense gaire públic, sense testimonis.

Si al novembre el govern va aprovar un pressupost imaginari, que no imaginatiu, farcit d’incorreccions i d’irrealitats, que tothom els deia que no era realitzable, ells es va entestar a trepitjar la legalitat fent servir la seva voluntat política per sobre de qualsevol recomanació raonada per aprovar en solitari un pressupost que no ha durat ni mig any, i que ara l'han hagut de corregir capgirant-lo com un mitjó aconseguint que tècnicament sigui més presentable tot i que políticament continua sent molt criticable.

Si un pressupost ha de ser l’expressió política del govern, el seu full de ruta, aquest govern no ens porta enlloc, és un pressupost sense rumb, improvisat, sense coherència i decebedor. No enfila cap dels grans problemes que pateix Argentona.

On és l’autobús?

L’autobús que havia de connectar les urbanitzacions amb el centre de la vila i amb l’Hospital de Mataró, projecte que compta amb la complicitat de tots els partits polítics de l’ajuntament, ara està pressupostat en 42.000 euros, amb aquest import només podrà circular durant tres mesos, s’ha anat ajornant la seva posada en funcionament per motius pressupostaris, dilapidant en tot aquest temps el consens aconseguit amb aquest projecte.

Rebaixen les inversions en xarxa viària

Però si el que passa amb l’autobús és preocupant, la disminució del capítol d’inversions en infrastructures en més de 300.000 euros (-48%) redueix a la meitat les possibilitats d'inversió a la xarxa viària d’Argentona. S’ensorra un altre eix del projecte polític del govern, un motiu més de decepció.

Ja no tenim pistes cobertes a les escoles.

La cobertura de les pistes havia de ser una actuació que millorava les instal·lacions esportives de les escoles, que venien a sumar-se als equipaments esportius de la vila. Aquests cobriments estaven pressupostats en 250.000 euros, però el govern ha optat per ajornar la seva construcció al proper any, això que volien fer la pista del Riudemeia per aquest any per celebrar el 75è aniversari de l’escola.
Esperem que el “regal” el facin als joves i tornin a programar la garrinada als patis del Riudemeia com és tradicional.

I Can Doro?

Ja no és una prioritat. Can Doro encara no té finançament. Així doncs continuarem tenint un magnífic solar ple d’herbotes al centre històric de la vila, mentre els defensors de les essències vilatanes continuen pensant què hi fan.

I l’habitatge social tampoc és prioritari?

A Argentona tenim els terrenys per començar a edificar, tenim els diners, i sobretot, tenim la necessitat de dotar el municipi d’habitatge social, i tampoc és prioritari? No, primer cal redactar el Pla Local d’Habitatge, no era el regidor d’Urbanisme i Obres el que deia que no li agradava reglamentar? En fi...

Al govern li toca marcar les prioritats, i donar explicacions, a l’oposició felicitar-los o criticar-los, ara toca tornar-los a criticar. No estan fent bé les coses.

Simbolisme o litúrgia?

2008-04-22T08:22:00.002+01:00

Si hi ha alguna imatge de l’escena política de la presa de possessió del nou govern Zapatero que ha de passar a la posteritat per la seva simbologia, aquesta no és altra que la de Carme Chacón rellevant el seu predecessor en el ministeri de defensa.

Hi ha qui, com podeu veure al comentari de l’article anterior, que s’ha escandalitzat per que una ministra catalana llenci visques al rei i a Espanya, i li ha passat inadvertit que una dona, jove i catalana, manés posar ferms als representants de l’exèrcit que estaven formats a la plaça del ministeri. Aquest és el símbol, això és el que va passar, la resta forma part de la decoració o la litúrgia d’actes com aquest.

L’exèrcit espanyol ha sofert en democràcia tres grans canvis, el primer, precisament és aquest, convertir-se en un exèrcit al servei de la nova democràcia i al servei del poble com li encomana la constitució. El segon, i aquest més contestat per que no concita tantes unanimitats que és convertir l’exèrcit obligatori en professional, i ara s’obre el tercer gran canvi, el de convertir l’exèrcit en garant i exemple de la igualtat de gènere. Aquest és el repte de Carme Chacón, aconseguir-ho o no és el que li valdrà les lloances o les crítiques, que porti talons el dia de la seva presa de possessió és una anècdota.

Ja posats, la transformació democràtica d’un exèrcit que prové del franquisme té com a ministre un socialista català, en Narcís Serra, que precisament ahir va presentar el seu llibre “La transición militar” que explica com l’exèrcit espanyol es va adaptar a les regles democràtiques, i torna a ser una socialista catalana la que és cridada a reblar el clau de l’adaptació social de l’exèrcit.

Voler buscar simbolismes en els “visques” cridats per la nova ministra i no veure el simbolisme real d’aquesta aposta és d’una miopia fanàtica que no porta enlloc, i parlant de litúrgies, aquest article hagués estat diferent si la litúrgia criticada fos el testimoniatge de la bíblia i la creu en el moment de la promesa del càrrec.

Consens, quin consens?

2008-04-07T09:35:00.003+01:00

Una de les paraules més utilitzades pels membres de Tots x Argentona i els seus satèl·lits, abans de ser govern i durant, ha estat la de “consens”, primer com a desig i després com una suposada realitat.

Permeteu-m’he que em quedi amb les declaracions de l’alcalde al “Tot Argentona” quan parla del traçat del tren: ...“hem arribat a un consens”... , deia, coincidint plenament amb el que diuen a la revista “el banc de la plaça”, que en la seva editorial referida al mateix tema, usa la paraula consens moltes vegades en molt poques línies. Qualsevol que llegeixi aquests articles, es creurà de debò que per part del govern i els seus satèl·lits hi ha una voluntat molt activa de la cerca del consens, però no.

Si ens quedem amb l’exemple del tren, nosaltres hem mostrat el nostre acord en la darrera proposta de seu traçat, però això no vol dir que l’hàgim "consensuat" per que no hem pogut ni incidir ni opinar sobre el mateix, donat que se’ns va presentar quan ja estava fet.

El mateix passa amb d’altres temes importants, per exemple la proposta de la Generalitat de posar una Àrea Residencial Estratègica al Cros, les famoses ARE, no és un tema prou important per buscar i fer possible el consens, l’acord, el diàleg amb els altres grups que formem l’ajuntament? No, el regidor d’Urbanisme, en Xevi Collet, creu que no, que consens és dir que si a les seves propostes. Com poden comprendre, no podem donar suport al que surti d’aquesta actitud ni a la seva tossuderia.

El ple de divendres passat va ser un nou exemple, tots els temes que duia aquest regidor van ser motiu de llargues i agres discussions, en canvi les propostes que va fer el seu company de govern, en Ferran Armengol, no només van ser aprovades amb un ampli suport, sinó que les intervencions que hi van haver van ser elogioses a la seva cerca activa de consens.

Aquestes són les dues cares de la moneda, el qui es creu que s’ha de treballar per el consens i el qui ho diu però que no ho fa, així si que es poden guanyar eleccions, però després no ens podem queixar quan els ciutadans ens diguin que no podem fer cas dels polítics, oi Collet?

La Sala, el comerç i el turisme

2008-04-07T09:32:00.001+01:00

Veig que l’alcalde continua posant al centre de tots els mals el cost de la Sala, això vol dir que encara no ha entès que la Sala és una inversió i no una despesa, sort que és una persona d’empresa!

Tothom entén que una inversió és una despesa que ha de permetre millorar la capacitat de generar ingressos en una empresa privada, o millorar les condicions de vida d’una comunitat si es mira des d’una perspectiva pública.

Amb aquesta doble perspectiva es va dissenyar la Sala com un element que més enllà de la celebració dels actes ciutadans, s’hi puguin celebrar actes culturals que transcendeixin els límits de la nostra vila i serveixin per atraure nous visitants que després compraran a les nostres botigues i menjaran als nostres restaurants i dinamitzaran econòmicament la vila. Aquest és l’objectiu final de la Sala, per això penso que el projecte està equilibrat econòmicament (cost-benefici).

Però ja hem vist en el darrer ple que aquest govern amb això no hi creu, i van decidir denunciar el conveni amb l’Escola Universitària de Maresme amb el qual l’EUMM es comprometia a fer-nos un estudi anual sobre els visitants del poble en els esdeveniments de la vila que nosaltres triéssim.

Aquest conveni el vaig signar jo en nom de l’ajuntament, per que creia que ens hauria de servir com a baròmetre per a conèixer els visitants de la Fira de la Terrissa i el Càntir, veure com evoluciona el seu perfil, la seva procedència, i la seva despesa, no només a la fira sinó quin impacte genera en el comerç i els serveis de la vila, per així anar adaptant les activitats per fer-la més atractiva o per captar nous visitants.

Aquest estudi tenia un cost molt inferior al del mercat, per tant perdem una altra oportunitat. Això si, amb el vist-i-plau del doctor Nieto, que va confessar no haver vist els estudis després de criticar-los.

Però vist també l’interès del govern pel comerç en general, no ens ha de sorprendre ni aquesta decisió ni que no entenguin els beneficis de la Sala, ni que prefereixin fer pisos a la Velcro que equipaments comercials.

Gràcies Argentona

2008-03-10T11:58:00.003+01:00

El resultat electoral d’Argentona no deixa lloc a dubtes, el PSC ha estat la força més votada amb quasi bé el 34% dels vots, seguit de CiU amb una mica més del 30%.

Argentona ha vist en el PSC la força que pot garantir una relació més equilibrada amb la resta d’Espanya i la més preparada per aconseguir els importants reptes que s’han de produir en aquesta propera legislatura: continuar el desenvolupament estatutari i concretar el nou finançament autonòmic.

Els socialistes hem estat l’únic partit que s’ha presentat davant dels ciutadans en aquestes eleccions amb un missatge positiu que, contraposat amb els altres, ha merescut la confiança dels ciutadans i ciutadanes d’Argentona.

Som conscients però, que aquest suport no és un xec en blanc, i ens hem de fer mereixedors d’aquesta confiança, i sabedors com som que el resultat obtingut a Catalunya ens obliga a liderar la sensibilitat catalana al Congrés dels Diputats, lideratge que assumim una vegada més amb tota la nostra responsabilitat.

Moltes gràcies a tots i a totes per aquest magnífic resultat.

	2008		2004
PSC	2.175	33,86 %	1.880	28,66 %
CiU	1.937	30,16 %	1.893	28,86 %
PP	1.061	16,52 %	1.021	15,57 %
ERC	601	9,36 %	1.261	19,23 %
IC	325	5,06 %	3.60	5,49 %

IMATGES DE MONDRAGÓN

2008-03-08T21:36:00.003+01:00

No ha estat fins avui, l’endemà de l’atemptat d’Arrasate que m’han aflorat els sentiments amb tota la força i tota la seva dimensió. Potser ahir, en calent, i en l’atabalament de trucades, la preparació del ple del vespre i que no vaig veure cap mitjà de comunicació tret dels digitals del migdia, encara amb poca informació, vaig tenir la sensació de viure en una mena de núvol que m’impedia ser prou conscient de la tragèdia humana i política de atemptat terrorista.

No ha estat fins avui, sobretot veient la imatge de la filla d’Isaias Carrasco llegint un comunicat molt ferm, molt serè, que no he tingut la imatge real del que ha passat, i se m’ha posat la pell de gallina i els ulls se m’han enterbolit.

Avui he vist clara l’amenaça, però he vist més clara la grandesa de la democràcia i la força del diàleg, i ho he vist en els ulls d’una noia que demanava que anéssim tots a votar com a resposta a l’assassinat del seu pare, davant l’ intent de fer-nos esclaus reivindicar la nostra llibertat fent allò que la simbolitza: participar en un procés democràtic per triar els nostres representants polítics: votar per ser més lliures.

Ho hem dit durant tota la campanya, que ningú es quedi a casa, però ara aquesta demanda que hem fet els socialistes pren una nova dimensió, pren la dimensió d’aprofundir en la llibertat i la democràcia, la filla d’Isaias ho demanava aquest migdia, “...qui vulgui solidaritzar-se amb el meu pare i amb el nostre dolor que vagin a votar massivament el diumenge per dir-li als assassins que no farem ni un sol pas enrere...”

Manifest contra el darrer atemptat terrorista

2008-03-08T11:28:00.003+01:00

"El poble d’Argentona per boca del seus representants polítics vol expressar davant d’aquest nou acte de barbàrie que ha estat l’assassinat del que fou regidor de l’ajuntament d’Arrasate (Mondragón) la seva més enèrgica repulsa cap a aquests actes de violència gratuïta i de covardia com ha estat la mort traïdora d’Isaias Carrasco.

Davant d’aquest fet els regidors i regidores de l’Ajuntament d’Argentona ens sumem al dolor de la seva família, així com als seus companys del Partit Socialista d’Euskadi i de tots els demòcrates del país basc i molt especialment de tots els càrrecs electes que avui hem estat apuntats pel canó amenaçador de la pistola de la intolerància i del feixisme que representen aquesta banda de terroristes.

Davant d’aquest atemptat, tots els grups municipals de l’ajuntament ens presentem davant la ciutadania d’Argentona més units que mai per reclamar el final d’aquest mal son i encoratjar tots els ciutadans i ciutadanes a aprofundir en el camí de la democràcia com a única sortida a la violència i a expressar amb la veu ben alta que no ens aturaran.

Argentona, set de febrer de 2008"

Aquest manifest unitari va ser llegit a l'inici del ple d'ahir, abans del minut de silenci que tots els presents vam fer en memòria de la víctima Isaias Carrasco

Les preguntes d’en Collet

2008-01-24T08:43:00.000+01:00

Durant les festes de Nadal, a en Xavier Collet, regidor d’urbanisme, va decidir que s’havia de preparar per encetar el debat sobre el pla d’urbanisme i el tren orbital, les dues qüestions més importants que tenim a Argentona a sobre de la taula, hi ho fa demanant als grups municipals que contestin a dues preguntes: tres idees clau sobre creixement, i quines condicions hauria de tenir el traçat del tren. Iniciativa que va córrer a fer-ne difusió pels mitjans de comunicació, tant el fet de fer les preguntes com la queixa que no tothom li ha contestat.

Nosaltres li hem contestat amb una carta que reproduïm a continuació, on li expressem la nostra incomoditat amb aquest tipus de actuacions, alhora que posem en dubte la seva utilitat.

"XAVIER COLLET

Regidor d’Urbanisme i Obres

Ajuntament d’Argentona

Benvolgut Collet,

Respecte a les preguntes que ens has plantejat, et voldria fer algunes consideracions.

1r · Voldria fer-te veure l’inaudit de la teva actuació, si m’ho permets un pèl infantil o potser influïda per la teva tasca professional, no som els teus alumnes, i si tu tens tot el dret a preguntar-nos el que vulguis, nosaltres el tenim a respondre’t o no, en tot cas ni ens pots obligar ni ens pots renyar per que no hàgim fet els “deures”.

2n · Tampoc entenem quin és l’objectiu de fer aquestes preguntes, el d’alimentar alguna proposta que ens faràs tu? Amb tres idees clau creus que pots elaborar alguna cosa seriosa? Jo crec que el que cal és asseure’ns amb la calma, amb temps i voluntat de parlar i trobar punts d’encontre que ens permetin edificar projectes compartits.

Malgrat el que he dit, també et demanaria que ens fessis arribar les respostes de tothom, no només a nosaltres sinó a tots els grups, és just que tothom disposi d’aquesta informació.

3r · Respecte a les preguntes, sobta que ens les facis quan tu saps perfectament el que pensem del pla d’urbanisme i del tren orbital, tu mateix vas combatre amb molta vehemència el que nosaltres defensàvem, és curiós doncs que ara ens preguntis què combaties.

Per altra banda, les nostres propostes les vam elaborar a partir dels estudis tècnics previs realitzats per fer el POUM, i les discussions ciutadanes fetes arran del Pla Estratègic, que en més o menys grau de concreció estan relacionades en el nostre programa electoral, que si el vols, amb molt de gust te’n faré arribar un exemplar.

4t · Les respostes a les teves preguntes:

Sobre el POUM,

Idees clau sobre el creixement: Sostenible, realista, compactat, valent i imaginatiu i sobretot al servei de les persones, etc

Sobre el tren,

Al servei de les persones, segur, integrat i discret, respectuós amb el medi, compatible amb la dinàmica del poble, etc

Cordialment

Salvador Casas i Burgués

Portaveu del GM Socialista

Argentona, 22 de gener de 2008"

Pizarro ministre?

2008-01-21T08:20:00.000+01:00

Aquests dies s’ha sabut que Pizarro, flamant expresident d’Endesa serà el número dos de Mariano Rajoy a les properes eleccions amb la voluntat que sigui ministre d’economia en el cas que guanyessin les eleccions.

Manuel Pizarro que ha estat el president d’Endesa fins a la seva recent venda, venda que tots tenim a la memòria per episodis anticatalans amb proclames com “antes alemana que catalana” o “yo no pienso ser un trabajador de la Caixa” i que ara ha matisat argumentant que ell només defensava la venda a qui més pagués.

Segurament aquest és el problema que té Pizarro per ser ministre, ser una persona que ve de l’empresa privada, o millor dit, de l’empresa privatitzada doncs va ser el president d’Endesa anomenat a dit pel seu amic Aznar en el procés de privatització de l’empresa pública, procés que va ser impulsat per Pizarro mateix influint en el que fou president del govern d’aquell moment. Aquest concepte de que tot és privatitzable també ha portat a episodis prou nefastos per a Catalunya com la gran apagada de Barcelona del mes de juliol. Com una empresa pública, d’un valor estratègic tant important pot ser gestionada només amb criteris econòmics? Quina necessitat d’invertir té una empresa amb un creixement de nous clients tan limitat?

Pizarro en el seu pas per Endesa ha demostrat dues coses, la primera que és un empresari sense vocació pública, imprescindible per a tot possible ministre, i segon, que la seva especialitat econòmica és l’especulació borsària, nefasta per un càrrec públic que ha de gestionar entre d’altres coses les inversions en polítiques socials, per cert en aquest cas recomano l'article EL PAÍS sobre el seu sou.

Espero que tots plegats els hi tornem a barrar el pas.

El NO-DO del govern

2008-01-20T10:27:00.000+01:00

Divendres de la setmana passada vam celebrar el primer ple de l’any 2008, un ple en que es va tornar a evidenciar l’esperit de revenja de l’equip de govern, no només dels seus regidors sinó també del sector més hooligan que els dona suport. Em refereixo a l’article que va aparèixer aquella mateixa nit al web de TxA on es descriu el ple com si es tractés d’un combat de boxa, amb guanyadors i perdedors, i amb la descripció d’alguns “cops noquejants”.

A part de les mentides de l’article, llegint-lo jo vaig tenir la sensació que no vaig estar en aquell ple, i de l’ensabonament cap els seus líders, l’article està fet des d’una perspectiva tan poc democràtica que fins i tot acaba desitjant l’eliminació física dels seus oponents, com en les èpoques en que el mitjà de comunicació públic era el NODO.

És preocupant que un partit polític (que té forma d’agrupació d’electors) tingui entre els seus membres persones que siguin capaces de distorsionar tant la realitat i persones que tinguin tan poc esperit democràtic, crec que s’haurien de replantejar això de TOTS, segur que hi caben “tots” en un partit polític o només aquells que tinguin clar el que vol dir democràcia, convivència i diàleg?

D’altra banda, també és preocupant que en la mateixa web d’aquest partit hi hagi informacions municipals que no es troben a cap mitjà de comunicació públic de la vila ni al web ni en lloc més. Aquesta és la consideració que els hi mereixen els mitjans de comunicació públics que prioritzen els privats?

El Conseller Nadal i el Ple

2007-12-17T11:51:00.000+01:00

Aquesta setmana que acabem de passar, ha estat de les més actives, políticament parlant, dels últims temps.

El dijous, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en Joaquim Nadal, visitava Argentona per signar el conveni entre el Departament i l’Ajuntament d’Argentona per l’Arranjament i millora del Barri del Cros. Hagués estat un acte protocol·lari i correcte com va dir el mateix alcalde si no fos per les declaracions que va fer al mateix dia el regidor d’urbanisme en Xevi Collet sobre el tren orbital i la crida a crear una nova plataforma en contra del traçat. El conseller va respondre aquestes declaracions dient que s’estava a temps de parlar de tot, però primer cal reconèixer la necessitat d’aquesta infraestructura, i valorar la millora de la mobilitat dels ciutadans del Maresme.

Sobre aquest tema també se’n va parlar en el Ple de divendres amb una moció que va presentar l’Entesa i que finalment es va aprovar amb un petit retoc temporal sobre la conveniència de crear una comissió per estudiar les diferents alternatives del seu traçat.

Els socialistes demanem al govern que liderin una alternativa realista i consensuada i no que es posin al davant d’una plataforma en contra del tren. En aquest sentit jo mateix li vaig demanar al regidor a primers de juliol que encarregués un estudi tècnic per valorar la proposta que ells mateixos havien fet i que entrava al municipi per la banda dreta de la riera des d’aproximadament a Can Negoci. No sé si ho ha fet o no, em temo que no, per tant espero que no vulgui, un cop més, defensar alternatives inexistents i inviables.

Pel que fa al Ple de divendres, a part de d’aquesta moció sobre el tren orbital, hi van destacar dos temes: l’aprovació inicial del Pla Puntual del bosc de Sant Sebastià per ubicar-hi la nova escola, i la demanda de subvencions al PUOSC (Pla únic d’obres i serveis de Catalunya) per al proper quinquenni.

Pel que fa a Sant Sebastià, cap sorpresa, ells van defensar les virtuts del lloc i el procés participatiu, i nosaltres vam posar de manifest la pèrdua ecològica que suposa renunciar a aquest espai, i vam tornar a criticar el nyap de procés participatiu que van fer. L’altre tema, la demanda de subvencions al PUOSC, va ser presentat per en Collet, tot dient que aquesta demanda demostrava el projecte del govern i les seves prioritats, projectes com el cobriment de la pista esportiva del CEIP Bernat de Riudemeia, valorat en 229.364,50 eurs, pel qual es demana una subvenció de 137.619,00 eurs, i la resta es financia a través de fons propis de l’Ajuntament: 91.745,50 eurs. Si ho comparem amb el que han aprovat al pressupost de 2008, aquesta obra està pressupostada en 120.000 eurs (¿?), i la subvenció que es demana és de 60.000 eurs (!!!). Ens van enredar amb el pressupost, o ens enreden ara? Igual que amb la nova caserna de la GU, pressuposten 180.000 eurs, però demanen 310.000 eurs. Crec que els comentaris sobren. Sobren sobretot, per que han fet un pressupost d’inversions de 1.694.031,42 eurs, i ara demanen subvencions per a les quals ells comprometen 1.891.634,92 eurs, i només coincideixen tres projectes en els dos documents.

Quin és el seu projecte de poble, el que prioritzen al pressupost, o el que demanen en forma de subvenció? Ni ells mateixos ho saben!!

Per acabar, recordar que aquest document se’ns va lliurar als regidors mitja hora abans de començar el ple: transparència?

Increment del 26% per entitats?

2007-12-10T11:29:00.000+01:00

L’alcalde ha dit tantes vegades com ha pogut, durant el debat pressupostari, que una de les virtuts del que han aprovat, ha estat l’increment del 26% de les subvencions, per continuar dient que les associacions d’Argentona estant fent una tasca impagable i que sort que en tenim de les persones que voluntàriament estant fent aquest treball que l’ajuntament no pot abastar.

Amb el discurs n’estic perfectament d’acord, la societat civil catalana té un bagatge i un prestigi de treball seriós en tots els àmbits que es mereix aquest discurs i molt més, i molt més vol dir que si l’alcalde diu que l’increment per a les entitats és del 26%, aquest sigui del 26%.

Però no ho és, efectivament el capítol 4 del pressupost, anomenat de “transferències corrents”, i que és el capítol on es registren les subvencions, ha augmentat el 26,05% respecte al pressupost de 2007, en números absoluts això és 132.610 euros. On han anat a parar?

2.200 euros al conveni amb el Centre Parroquial

37.000 euros al Consorci digital (pel canal públic de TDT del Maresme)

13.000 euros al Museu del Càntir

11.700 euros a l’SGAE

6.000 euros a l’Aula de Música

I a d’altres administracions per convenis diversos: Consell Comarcal del Maresme, Escola Universitària del Maresme, i suposo que també per les associacions de la vila, però aquest recursos estan amagats en partides tan genèriques com: “altres transferències corrents” que també han incrementat lleugerament les seves partides, i ves a saber a què les destinen!

El que queda clar és que l’alcalde té la necessitat de justificar el nyap de pressupost que han aprovat, i que per això no dubta a enredar als ciutadans d’Argentona, i especialment aquells i aquelles que dediquen el seu temps lliure a treballar per la col·lectivitat de forma voluntària.

Per cert, després s'enfaden si els critiquem.

Avui mateix, el GMSocialista hem entrat una reclamació contra el pressupost aprovat per que rectifiquin.

Pressupost municipal: mala fe, incompetència i indecisió

2007-12-03T07:55:00.000+01:00

El govern municipal ha demostrat amb la presentació d’aquest pressupost, d’una banda mala fe, en tant que han mentit i enganyat deliberadament durant tot el procés. Incompetència, donat que no han entès què signifiquen les hisendes municipals, i finalment d’indecisió perquè no acaba d’afrontar els problemes d’Argentona.

Mala fe

La mala fe sobre els pressupostos s’emmarca en el debat previ, en el que han dit sobre l’estat dels comptes municipals i el que han insinuat, tot manipulant la informació. L’exemple d’això es sintetitza amb algunes frases extretes d’una entrevista a la ràdio feta a l’alcalde el mes d’octubre:

…pel 2007 s’havien previst uns ingressos de 12 milions i en realitat han sigut 10 milions…

i continua dient:

…s’ha fet una despesa de 12 milions i en canvi no s’han acomplert les expectatives d’ingressos això vol dir que acabarem el pressupost amb 2 milions de dèficit…

L’alcalde va dir això pocs dies després d’haver signat la darrera modificació de pressupost d’aquest exercici, una modificació en que la suma de tots els capítols d’ingressos és ja de 21 milions d’euros!!

O no sap de que parla o enganya deliberadament. A més afirma que els ingressos realitzats són de 10 milions, aquesta informació la va fer amb dades de juny, just a la meitat de l’exercici (?).

Però encara va més enllà i diu:

…per què s’ha produït això?

Es pregunta i es contesta ell mateix:

per que el govern anterior havia previst una sèrie d’ingressos provinents sobretot de la construcció: taxes, llicències d’obres… que no es podien acomplir a causa de la suspensió de llicències i per l’etapa difícil que està visquent la construcció.

Va donar a entendre que aquesta és la causa del “dèficit de dos milions”

quan en realitat la partida a la que va fer referència, té una previsió d’ingressos de 450.000 euros.

No sembla gaire possible que una previsió d’ingressos de 450.000 euros, per molt malament que vagi pugui generar un dèficit de 2 milions!!

L’última perla és el que va dir després:

…si ara féssim un pressupost per l’any 2008 pensant que hi havia un pressupost d’ingressos de 12 milions ens equivocarem, per tant hem de fer un pressupost realista… però difícilment ingressarem els 12 milions.

El “realisme” a que fa referència l’alcalde, és el que em porta a parlar d’incompetència.

Incompetència

Si l’alcalde diu que difícilment ingressarem 12 milions, i té raó, per què proposa un pressupost de quasi bé 14 milions? Per què ens enreda?

Però no és només que ens enganyi, és la forma en que el govern ha decidit enredar-nos: Els impostos, per exemple l’IBI (l’impost de bens immobles, la principal font d’ingressos, el que grava els habitatges), si tenim un nombre determinat d’habitatges que multipliquem per un preu determinat dona uns ingressos determinats. Si els ingressos totals, augmenten d’un any per l’altre prop del 19%, i els impostos augmenten només l’IPC (2,4%) i l’increment d’habitatges és el normal, aquest increment del 19% no es correspon a la realitat, se l’han inventat, d’això en diuen inflar un pressupost, i no només ho diem nosaltres, ho diu l’informe de la interventora municipal. Un pressupost inflat vol dir que els ingressos no es podran realitzar, i en conseqüència les despeses previstes, tampoc.

Aquesta gent tenia una idea equivocada del pressupost municipal d’Argentona i de les hisendes locals en general. D’una banda, es pensaven que podrien arreglar un pressupost que van anunciar que era un desastre, i s’han trobat que no hi havia tanta cosa a arreglar, i que per altra banda es pensaven que el pressupost era il·limitat, i s’han trobat la desagradable sorpresa que no poden fer tot el que volien fer.

Vista la realitat, han començat a parlar de l’estat deplorable en que s’han trobat el pressupost, i l’alt nivell de deute que no els permet invertir.

La realitat real, és que les possibilitats d’inversió del 2008, són les mateixes que les del 2007, 2006, 2005 i així fins que es va posar en marxa la llei d’estabilitat pressupostària (la llei de dèficit zero, al 2002) i la realitat real, és que els municipis tenim moltes dificultats de finançament. Aquest és el problema, i el demés són excuses de mal pagador.

El que havien de fer és un pressupost realista, ho reclamava l’alcalde, ho reclamem tots. Creure’s que fent aquest esperpente aconseguiran assolir els seus objectius polítics, és tan infantil com incompetent.

Indecisió

El tercer element d’anàlisi del pressupost, és més polític, és saber quins objectius s’han proposat.

D’entrada crida l’atenció la reducció de despeses a serveis cap a les persones, en Serveis Socials, el pressupost és pràcticament el mateix, i això que al 2008 s’implanta la nova llei de Serveis Socials que universalitza aquests serveis, i per un altra la nova llei de Dependència que amplia també els serveis als ciutadans: més serveis al mateix preu no es una bona política. Però també s’han reduït en un 60% les partides del Pla d’Igualtat Home/Dona, i les de Joventut, i s’han reduït les partides de subvencions per a les associacions de la vila, i les partides de festes.

Es proposen gastar 250 mil euros en cobrir les pistes esportives de les escoles Riudemeia i Burniol, per cert amb un finançament més que dubtós, però han decidit reduir un 58% la despesa en l’Escola Esportiva.

En canvi la partida d’Estudis i Treballs Tècnics de Serveis Territorials es

multiplica per 50, i la d’Urbanisme per 20.

I no hi cap projecte que ajudi al desenvolupament d’Argentona, projectes com la Sala, que havia se servir per a promocionar la vila, o un nou mercat municipal, o ampliar les voreres del carrer Gran que ajudin al desenvolupament comercial, una de les principals fonts de riquesa de la vila.

I tampoc hi ha cap projecte per fer habitatge social, és més el govern ha decidit eliminar el gravamen de l’IBI als propietaris d’habitatges buits, una política que havia de servir per fer aflorar habitatge de lloguer i equilibrar la oferta a la demanda. Una decisió que alimenta la especulació i allunya els ciutadans de la política.

I finalment, tenim amb aquest pressupost la confirmació que aquest govern no té cap projecte per Can Doro, que no hi sap què fer, per això no hi dedica ni un cèntim d’euro.

Moció dels pins

2007-11-27T09:38:00.000+01:00

El lamentable episodi de la tala dels pins centenaris al torrent de Can Riera, ha tingut a les darreres setmanes nous episodis. En el ple ordinari de novembre, l’Entesa va fer una moció demanant novament l’informe tècnic sobre la tala, que l’ajuntament tenia des de finals de setembre.

A la comissió informativa prèvia a aquest ple, la regidora de medi ambient ens va informar que aquell mateix dia ens havia enviat per correu electrònic tot l’expedient informatiu, i ens demanava un dia per fer una reunió per valorar tot el material.

Quan vaig repassar la informació rebuda vaig trobar-me que l’informe tècnic encarregat al Consell Comarcal del Maresme, anava signat per la mateixa persona que va denunciar la tala, evidentment utilitzant els mateixos arguments en els dos informes. Aleshores vam decidir presentar una moció d’urgència en la qual demanàvem al ple que no es tingués en compte aquest informe tècnic, i que se’n demanés un segon a alguna entitat independent. Enteníem que més enllà del contingut de l’informe, en un mateix expedient no hi podia haver una denuncia i un informe tècnic que avalua el contingut de la denuncia signats per la mateixa persona.

La moció no va prosperar. Uns van argumentar en contra de la moció (ERC) i els altres sobre l’oportunitat de la mateixa (TOTS + CiU).

Uns dies més tard, es va celebrar una reunió amb tots els grups, en la qual, es va poder parlar de tot plegat i es va arribar a un cert acord en que no hi va haver responsabilitat política, que no es tingués en compte l’informe del Consell Comarcal, i que se’n demanaria un segon.

Tothom va coincidir a dir que havia estat una bona reunió en la que s’havia parlat amb molta sinceritat, però just a l’endemà, l’alcalde en una entrevista a la ràdio, va tornar a afirmar que la tala dels arbres va ser a causa del buit de poder previ al seu nomenament, i per tant la responsabilitat política és de l’anterior equip de govern.

La regidora de Medi Ambient va haver de córrer sortir a corregir l’alcalde…

Estem contents per que s’han assumit els arguments que hem defensat sempre. L’absència de responsabilitat política, i la necessitat de tenir un informe independent per valorar les decisions tècniques.

De què ens serveix una bandera descolorida?

2007-10-28T19:43:00.000+01:00

Aquest article vol ser una reflexió en veu alta sobre el que va passar en el darrer ple, en que ERC va presentar una moció que demanava textualment:

“Que s’instal·li amb caràcter permanent un màstil metàl·lic amb una bandera catalana a l’entrada sud d’ Argentona per tal que sigui de la màxima visibilitat”

Resulta que CiU també en tenia una de pensada, igualeta que la d’esquerra, però que aquests els van avançar, i no van tenir altre remei que afegir-s’hi a darrera hora.

Els socialistes, els vam fer una reflexió sobre l’estat de la cultura catalana, i aprofitant que faltaven pocs dies per l’ inici de la fira del llibre de Frankfurt, i lamentant els baixos índex de lectura al nostre país, i el mal ús que fem de la llengua tant oralment com escrita per desconeixement, i posant com exemple els integrants del mateix ple, vam proposar substituir la bandera per fer campanyes de foment de la lectura en català. D’aquesta manera fèiem una aportació activa a la cultura del nostre país.

La resposta va ser que no, o bandera o res. Aquesta va ser la resposta que van donar els representants dels partits anomenats “nacionalistes” de l’ajuntament, aportacions actives al desenvolupament cultural de Catalunya no, actes simbòlics que no aporten res, si.

Finalment, els socialistes van fer una nova proposta: d’acord en la bandera, sempre que l’ajuntament d’ Argentona es comprometi a organitzar campanyes actives en favor de la lectura en català i es doti de recursos econòmics suficients per endegar aquestes campanyes.
Quasi tothom hi va votar a favor.

Els socialistes creiem que el que cal es fer polítiques actives per al desenvolupament de la nostra cultura, per evitar que en un futur proper, la nostra bandera esdevingui un símbol estèril. O dit d’una altre manera, si no la cuidem la nostra bandera es descolorirà i, de què serveix una bandera descolorida?

Per què no vaig votar, o l’engany del govern

2007-10-13T18:39:00.000+01:00

Diumenge passat jo no vaig anar a votar a la consulta popular que es va inventar el govern, de fet va ser una “mena” de consulta que contenia tots els elements considerats com a males pràctiques de qualsevol acte participatiu: falta de transparència, manipulació de la informació i falta de voluntat política per fer un procés com cal.

Un procés com cal ha de néixer sense prejudicis ni objectius prefixats, i com tothom sap l’objectiu d’aquest procés ha estat la de buscar la legitimació ciutadana per triar un emplaçament diferent per a l’escola del que va triar el govern anterior: el solar de Can Barrau.

Quina poderosa raó té en Xevi Collet per defensar la pèrdua de patrimoni natural abans d’admetre coincidir amb l’elecció del solar de l’anterior govern?

No ho sé, però no deixa de ser curiós que d’aquest solar l’únic argument en contra ha estat la insinuació de l’elevat cost econòmic que suposa construir-hi l’escola, cost que no ha comparat amb els costos dels altres emplaçaments. Això ja és una falta de transparència o falta d’informació veraç per decidir amb llibertat.

Però n’hi ha més, en el text “informatiu” repartit per a totes les cases de la vila, per cert a la meva no em va arribar, crida l’atenció la descripció de la orientació de cada una de les finques, totes tenen l’anotació bona orientació menys la del bosquet de Sant Sebastià que l’orientació no està qualificada de cap manera, potser no es vol dir que el carrer, de forta pendent, que serà l’entrada natural a l’escola i per on passaran la majoria de pares i mares amb els seus cotxes a dur-hi la canalla, és dels pocs que cal tirar sal a l’ hivern per evitar les relliscades que provoca el gel al paviment. Com tampoc és important que totes les finques necessiten modificacions puntuals al Pla General d’Urbanisme, això només s’esmenta en el cas de Can Barrau (?).

Pel que fa als solar de propietat privada, en un ens diu: “No s’ha arribat a un acord -econòmic- amb els propietaris però hi ha la voluntat d’arribar-hi si la proposta surt guanyadora”, qui posarà la voluntat, l’ajuntament o els propietaris? Suposo que això vol dir que els propietaris posaran el preu en funció de l’ interès de l’ajuntament, és a dir s’esperaran a saber si surt guanyadora, i la voluntat del govern serà pagar el que li diguin?

A l’altre solar, el propietari demana que li deixin construir 5 noves cases al costat de Can Serra de Lladó, on? A la zona verda!!

Quina mania li té en Collet a les zones verdes?

Tampoc s’explica enlloc que en el marc de la urbanització del Collell l’accés a Can Barrau millorarà molt en tant que està prevista la connexió d’aquest amb el centre de la vila per Can Barrau.

Tot plegat doncs són una sèrie de despropòsits que no es poden atribuir a oblits, que fan pensar més en una falta de voluntat de trobar consensos que no en un procés de bona fe, bona fe que molts ciutadans s’han cregut. Malauradament el govern no ha estat a l’alçada de les expectatives.

Un bon procés participatiu ha de tenir almenys aquestes característiques: bona fe, transparència, qualitat informativa i temps suficient, cap d’elles ha estat respectada pel govern, per això jo no he anat a votar, i sóc dels 9149 argentonins i argentonines que hem decidit no anar a votar per que ens hem sentit enredats.

El projecte del Cros comença a caminar

2007-09-22T09:29:00.000+01:00

Aquesta setmana s’ha triat la part associativa del consell de seguiment i avaluació del projecte de rehabilitació del Cros. Un consell que hauria de ser, almenys en la part argentonina, el portaveu del treball de grups de persones més amplis que amb les seves aportacions millorin les accions proposades al projecte.

Hi ha accions que per a les seves característiques hi ha poc marge per l’aportació, les que conformen els àmbits més tècnics com la construcció del clavegueram, en canvi n’hi ha d’altres que l’aportació del veïns en els seu disseny és imprescindible com en el cas de la remodelació de les places, qui millor que els seus usuaris quotidians per dir-nos a tots plegats com haurien de ser i que haurien de tenir per que siguin útils a les necessitats de tothom. El disseny de l’espai urbà necessita de manera ineludible la participació ciutadana, amb l’únic límit que el pressupostari pactat prèviament.

Si tenim clar que la funció del consell ha de ser aquest, el de recollir el treball de comissions ciutadanes per a la millora del projecte i n’ha de ser el portaveu, no entenem la distribució del membres que representen l’ajuntament en aquest consell, del cinc membres que li corresponen, el govern proposa que un sigui una tècnica municipal, amb això hi estem d’acord, però també proposen que dels quatre membres que queden, tres siguin del govern, i un de l’oposició, una proporció que entenem desmesurada, i que no reflecteix la diversitat de matisos que pot aportar la suma de sensibilitats que estem representats a l’ajuntament.

Una mostra més del doble llenguatge utilitzat pels partits que ens governen abans i després d’entrar al govern.

La raó de ser de TxA

2007-09-15T16:35:00.000+01:00

Ahir es va celebrar un ple extraordinari amb un únic punt a l’ordre de dia, l’elecció del Jutge, en aquest cas Jutgessa, de Pau.
Aquesta elecció s’havia de fer en el ple ordinari de la setmana anterior, però el govern es va veure obligat a postergar-la per que no va tenir en compte que tradicionalment aquesta elecció es feia per unanimitat, amb l’acord de tothom, i al nostre benvolgut alcalde li va passar per alt aquest petit detall: buscar el consens de tots els grups polítics!
Curiós en una persona que ha encapçalat un projecte polític, un dels fonaments del qual ha estat dir que no escatimarien esforços per buscar majories àmplies.

Però no va ser només la badada de l’alcalde el que va cridar més l’atenció d’aquell ple, “l’ideòleg” d’aquest govern, en Xavier Collet, la va vessar fins el ridícul a l’anunciar que la venda d’un solar de propietat municipal servirà per primer cop per finançar la construcció d’habitatge protegit.

Això és una doble mentida, d’una banda la “voluntat“ que va demostrar en la construcció d’habitatge social no és tal, està obligat per la llei a fer-ho. La nova llei d’urbanisme obliga a invertir en habitatge social tots aquells recursos provinents de l’alienació de propietats municipals.
D’altra banda, les vendes de solars públics que hem fet mentre els socialistes hem estat al govern, han generat uns ingressos “afectats” (guardats) amb la finalitat d’invertir-los en habitatge social.
Així doncs, quan vulguin, el govern podrà construir habitatge social per què ha rebut en herència recursos per a fer-ho.
La intervenció d’en Collet no va ser gens ingènua, tenia una intencionalitat molt clara i que té molt a veure amb la estratègia que s’ha marcat l’equip de govern: aprofitar qualsevol ocasió per criticar la gestió del govern anterior, encara que sigui falsa.
De fet la seva raó de ser ha estat l’oposició a aquell govern, i encara la mantenen.
Per cert aquests diners que estan guardats, estaven esperant la tramitació urbanística del projecte d’habitatge social que teníem previst fer a Can Serra de Lladó, just darrera de la nova escola bressol. Aquest projecte, el mantindrà l’actual govern?

És el creixement, estúpid!

2007-07-22T20:57:00.000+01:00

Permeteu-me començar aquest escrit disculpant-me per haver manllevat, i a més adaptat a les meves necessitats, el ja vell eslògan que Clinton va utilitzar a la campanya que el va dur a la Casa Blanca.

La setmana passada es va cloure el debat del consell Assessor del POUM, i al meu entendre va acabar de la pitjor manera possible: cuinat a la millor manera de Tots per Argentona, és a dir disfressant les conclusions del procés participatiu tot afavorint les tesis de l’actual govern, i amagant l’essencial de qualsevol discussió de planejament urbanístic: determinar quin creixement té Argentona i quin tindrà a mig termini.

El creixement n’és la pedra angular i el que dóna sentit a planejar urbanísticament, si no planegem pensant en el futur creixement de la vila, per què planegem?

Sense aquesta dada és molt fàcil arribar a la conclusió que, per exemple, no s’ha d’edificar al camp de futbol, per que és una decisió sense compromís. Si ens pregunten: Voleu que s’edifiqui al camp de futbol? Jo sóc el primer en dir que no, per que en realitat m’estan preguntant si m’agrada o no. Ben diferent és dir ...ha de situar sobre el plànol de la vila 1000 nous habitatges. Com ho faria?

Aquest és el veritable debat, i això és el que s’ha amagat, per que la pregunta anterior sobre el camp de futbol, hauria d’anar acompanyada d’una segona pregunta: ...si heu contestat que no voleu edificar al camp de futbol, on creieu que cal edificar?

Les respostes d’aquesta nova pregunta, ens mostrarien la veritable ideologia dels que amaguen el debat, i per exemple, no crec que poguessin defensar amb la mateixa força que ho fan ara que cal preservar el marge esquerra, o altres espais de la vila molt sensibles, que jo sí que vull preservar!!

Joc de “trileros”

2007-07-07T09:52:00.000+01:00

El dilluns passat vam tenir el primer ple d’aquest mandat, un ple que és molt de tràmit, bàsicament serveix per oficialitzar els càrrecs i determinar les remuneracions econòmiques dels regidors i regidores. En aquest darrer punt, que tradicionalment està envoltat de polèmica, aquest any, també.

Aquest govern que s’ha omplert la boca fins a la sacietat de dir que buscarà el consens, que parlarà amb tothom, i que governarà per a tothom, i que serà diferent, va aconseguir que en una de les primeres votacions d’aquest mandat es reproduís el que tant han criticat: el nou contra vuit.

Així doncs, en el debat sobre les retribucions dels polítics el govern es va quedar sol, cap altra grup els hi vam donar suport, cosa lògica tenint en compte com ho han fet.

Com ho han fet?

Primer de tot sense parlar amb ningú, sense proposar cap pacte ni acord a ningú més: ells sols han decidit. Que poc temps els ha faltat a no respectar els seus compromisos amb els argentonins!

En segon lloc, han quantificat la diferència entre el que ells anomenen despesa desmesurada de les retribucions de l’equip de govern anterior i una despesa equilibrada i correcte del nou equip de govern en 1300 euros mensuals, un 7% és la diferència entre ser un sant o un dimoni.

En tercer lloc per que no s’han abaixat els sous, en alguns casos fins i tot els han augmentat.

Les retribucions de l’equip de govern es divideixen en dos grans grups: els que tenen dedicació i els que no.

Pel que fa als que tenen dedicació, que és com s’anomena als que estan “contractats” i cotitzen a la seguretat social, quatre regidors en l’anterior govern, en l’actual sis, això si amb una distribució de percentatges de dedicació calculada no tant en els temps que dedicaran a l’ajuntament sinó basant-se en que la suma de les retribucions sigui lleugerament inferior a la del govern anterior.

Pel que fa als que no tenen dedicació, aquests no cobren sou, cobren dietes per participar en els òrgans de govern, les dietes han augmentat un 15% respecte al mandat anterior.

En quart lloc, el govern no ha estat prou valent per obrir un debat sobre la necessitat que els càrrecs públics tinguin una retribució econòmica d’acord amb la dedicació real i la responsabilitat dels càrrecs, aquest ha de ser el debat! Hi ha molts argument per defensar retribucions més equilibrades, començant pel temps que es pren a la pròpia professió, a la família, al lleure, etc sense oblidar que qualsevol regidor ho és tant quan està al despatx que quan va de compres.

També hem de tenir en compte que, i sobretot si l’activitat professional dels regidors és en l’àmbit privat, la dificultat del retorn a l’activitat professional en les mateixes condicions d’abans de l’exercici polític és molt complicada.

I també hem de tenir en compte que el polític només té dret a l’atur en cassos molt determinats, i això s’ha començat a aplicar just aquest any!!

En cinquè lloc, que cap membre de l’equip de govern tingui dedicació exclusiva vol dir que pot cobrar un altre sou de l’activitat professional que faci, en aquest cas, tenim un alcalde que cobra el 80% del sou d’alcalde i manté la seva activitat professional cobrant el seu sou. Això podria posar en perill l’equanimitat de l’alcalde si l’activitat és privada i en el mateix municipi.

En sisè lloc, van demostrar una falta d’esperit democràtic al menystenir els regidors de l’oposició als quals els mantenen la mateixa retribució que fins ara, sense cap proposta de millora. Per cert, a tall d’anècdota, aquest regidor encara li han d’ingressar la retribució del mes de juny.

Tot plegat, el debat va tenir més aparença d’una partida de “trileros” on l’equip de govern anava movent els vasos per que no trobéssim la boleta, que la d’un debat en el qual TOTS hauríem de buscar fórmules per millorar el poble.

El Grup Municipal vam demanar començar un debat sobre les retribucions el més aviat millor, esperem que sigui una de les propostes de discussió del proper pressupost, amb l'objectiu de normalitzar les retribucions i d'eliminar un motiu de confrontació política.

El Cros d'enhorabona

2007-06-27T23:37:00.000+01:00

Avui hem rebut una molt bona notícia, el Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya ha aprovat subvencionar el projecte de millora integral del barri del Cros en el marc de la Llei de Barris.

Aquest projecte el vam presentar en les dues convocatòries precedents sense tenir èxit, enguany el vam tornar a presentar i finalment s’ha aconseguit.

El projecte té un pressupost total de 1,6 milions d’euros, i ha estat subvencionat en un 50%, per tant la Generalitat aportarà 800.000 euros i la resta ho ha d’aportar el mateix ajuntament.

Des d’aquí, vull felicitar a tots els veïns i veïnes del barri, destinataris d’una inversió milionària per millorar les condicions de vida, no només a nivell físic i estructural sinó també en projectes de millora social (integració, formació, ocupació entre d’altres).

Ple d'investidura

2007-06-21T22:35:00.000+01:00

El passat dissabte, es va fer el primer ple del mandat, el ple d'investidura, el ple de la presa de possessió dels nous regidors i regidores i d'elecció de l'alcalde.

També és el ple dels discursos, on govern i oposició fixen les seves postures. Podreu llegir més avall el discurs íntegre que vam fer els socialistes en aquest ple:

"Sr Alcalde,

Siguin les meves primeres paraules d’aquest mandat que comença avui mateix per felicitar-lo per la seva elecció.

Dit això, li he de manifestar la nostra preocupació per que en l’acord de govern que acaben de presentar, parlen més de territori que de persones.

No parlen de les persones que pateixen problemàtiques concretes, no parlen de les famílies amb dificultats, no parlen de la gent gran, no parlen de cohesió social, no parlen de sanitat, no parlen d’educació, no parlen dels joves, no parlen emancipació, no parlen d’integració, no parlen d’igualtat...

Però del que parlen, ho fan sense convicció, sense concretar, com si no tinguessin clar, com si els vingués gros. I això també em preocupa per que els ciutadans i les ciutadanes d’Argentona necessitem respostes, i de moment vostès només generen preguntes.

S’ha acabat el temps de divagar, a partir de dilluns vostès hauran de donar respostes, a partir de dilluns vostès hauran de prendre decisions, els argentonins i argentonines els ho exigirem, i el nostre grup, des de la oposició, també ho farem.

Argentona ha demanat un canvi, i nosaltres ho hem entès, i assumim des d’aquest moment amb tota la dignitat el paper que ens ha atorgat la ciutadania: el d’estar a l’oposició, i li anuncio que la oposició que tindrà el seu govern, no tindrà res a veure amb la oposició que han exercit vostès aquests darrers quatre anys, nosaltres els farem una oposició crítica i responsable. Quan calgui, dura, però sempre honesta i constructiva. Farem una oposició lleial a la institució i fidel al nostre programa.

Comencen un mandat amb una feina feta molt important, amb una Sala a punt d’acabar, amb un Pla de Desenvolupament Comercial a sobre de la taula, amb la rehabilitació de la Masia de Can Barrau projectada i amb recursos, amb la rehabilitació de la Font Picant projectada i amb recursos, amb la construcció de pisos de lloguer social tramitant-se i amb recursos, amb la piscina coberta encarrilada, amb la urbanització de les avingudes Catalunya/Espanya adjudicades i amb recursos, amb un Pla d’Urbanisme que només cal que l’acabin de definir i l’aprovin, d’això en depèn que a Argentona es deixin de construir minipisos o que es pugui completar el mapa escolar de la vila.

Els deixem molta feina feta, he posat aquests exemples com en podria posar d’altres, i els faig un prec, no malbaratin el que es trobaran, de vostès depèn continuar fent passos endavant o començar a fer passos enrere, aquest luxe Argentona no se’l pot permetre.

M’han sentit a dir moltes vegades que el diàleg és en les dues direccions.

Mentre duri el seu mandat, els farem propostes, sense esperar que ens cridin, no farem el que han fet altres partits en el passat, esperar que els cridin i si no és així dir que no hi ha diàleg.

També tenim molt clar que ens podem posar d’acord en molts temes, però en d’altres no, tampoc confondrem la falta d’acord amb la falta de diàleg, si n’hi ha hagut.

Nosaltres serem proactius en la cerca del diàleg, i esperem que això sigui recíproc.

Sr alcalde, dilluns mateix em posaré en contacte amb vostè, per demanar-li una cita i començar a parlar de projectes.

Per acabar, li vull recordar que durant aquest mandat, celebrarem dues dates històriques, el trentè aniversari de les primeres eleccions municipals, i el setantè aniversari del final de la Guerra Civil, moment simbòlic en que es van perdre les institucions democràtiques, i que es van perdre moltes vides d’aquells i d’aquelles que van lluitar per la defensa de la democràcia, exiliats, represaliats, assassinats...

Els proposo en un dia com avui que ens posem a treballar en un homenatge de record cap a aquelles persones, a aquells argentonins i argentonines que ho van perdre tot per defensar el mateix que estem fent avui.

Moltes gràcies."

Dura …però honesta!

2007-06-11T10:56:00.000+01:00

M’ha cridat l’atenció que a l’assemblea de TxA d’ahir, s’utilitzés l’adjectiu “dura” a l’estil d’oposició que els hi vam dir que faríem. Sí, “dura”, però també “honesta”, és una llàstima que hagin omès aquest segon adjectiu, per que els hi explicàvem que el nostre estil no seria com el seu, la seva oposició aquests darrers anys ha estat dura i deshonesta i nosaltres en contraposició els vam dir que els faríem una oposició crítica, constructiva, lleial amb la institució i fidel al nostre programa.

També és curiosa la menció a la curta durada de la reunió, poc més de 10 minuts, està clar que nosaltres ho expliquem de manera diferent, va durar tan poc temps per que no ens van oferir res, i sembla ser que no tenien cap intenció de fer-ho.

Com ens podem posar d’acord amb un grup amb el que no estem d’acord ni en el fons ni en la forma?

En el fons per que el seu programa, el poc que coneixem del seu programa, està molt lluny del nostre.

I en la forma, per que no compartim ni el seu estil ni les seves maneres.

2007-06-06T11:51:00.000+01:00

Per fi CiU ja ha acabat de desfullar la margarita, després d'una setmana i mitja des que es van celebrar les eleccions, l'Armengol s'ha decidit a buscar el pacte amb Tots per Argentona.
Celebro que ja s'hagin decidit, i ho dic amb certa ironia, si per prendre una decisió que estava cantada han trigat tants dies a consumar-la, de fet nosaltres ja ho vam dir durant la campanya electoral, què passarà quan hàgin de prendre decissions importants per Argentona? Per exemple Can Doro, s'estaran quatre anys per decidir què hi faran?
De fet, tinc moltes ganes de veure quin programa de govern presenten, com es concreten les vagues propostes electorals que han fet uns i altres, com dialoguen amb la ciutadania i com dialoguen amb l'oposició.
Nosaltres anirem a l'oposició, i des d'allà farem una tasca de control al govern, lleial a la institució, crítica i responsable, i fidel al nostre programa, en tot cas, l'oposició que tindrà el nou govern no tindrà res a veure amb la que ells han exercit en els darrers quatre anys: de desgast constant i del no pel no.
Ara ja s'ha acabat la campanya, ara els partits que han exercit el populisme demagògic hauran de tocar de peus a terra i hauran de governar per a tothom, i fer propostes raonades, que es puguin explicar i sobretot que es puguin entendre.

Urbanisme i habitatge

2007-05-18T18:24:00.000+01:00

Ahir es va celebrar el debat de joventut, el tema estrella del debat va ser, com no podia ser d’una altra manera, l’habitatge.

Per primer cop, ara disposem d’una sèrie d’instruments legislatius, alguns encara als fogons parlamentaris (llei de rehabilitació), d’altres a punt d’entrar en vigor (llei del sòl) i la llei de l’habitatge que just s’està començant a aplicar.

L’actual crisi de l’habitatge es va iniciar a meitat dels anys 90, i durant aquests més de deu anys que fa que dura, els governs competents (Estat i Generalitat, el municipal no té competències, però com sempre ha actuat en la mesura de les seves possibilitats...) han estat mirant cap a altres llocs, només aquests darrers anys, hi ha hagut iniciatives parlamentàries i dotacions pressupostàries per encarar el problema. Just aquests darrers anys, el que ha passat de debò ha estat que hi ha hagut canvis als governs d’Espanya i de Catalunya, canvis que en definitiva han suposat que els respectius governs estiguin encapçalats per socialistes.

A Argentona, a més, ens hem trobat que el govern progressista d’aquests darrers anys, li ha tocat gestionar el Pla d’Urbanisme heretat dels governs anteriors, el pla de 1987, un pla que pràcticament no disposa de sòl per construir, i el que disposa, és per construir torres!

En canvi, la proposta del nou Pla d’Urbanisme, el POUM, que ha de substituir l’anterior, contempla la construcció d’almenys 300 habitatges de Protecció Oficial, però no només això, busca nous terrenys per poder construir habitatge de lloguer protegit per a joves i per famílies amb recursos limitats com el que s'està tramitant a Can Serra de Lladó, que ens permetrà construir 25 nous habitatges de lloguer.

Crec que, malgrat les crítiques, l’urbanisme que proposem és bo, és cohesionador, i és necessari, i que moltes d’aquestes crítiques s’han sustentat en la tàctica electoral que en la coherència política.

Una altra forma de fer política?

2007-04-30T16:30:00.000+01:00

Ahir, els socialistes d’Argentona vam intentar fer un acte al barri del Cros, on volíem proposar les prioritats del programa pel barri, i dic que vam intentar per que es va produir un fet inaudit, destacats membres de la candidatura Tots per Argentona, van boicotejar l’acte.
La meva memòria no recorda que això hagués passat mai a Argentona, mai havia passat que un grup d’un altre partit, ocupés l’espai des de algunes hores abans que s’iniciés l’acte perfectament identificats amb unes xapes a la solapa, parlant amb tothom que s’acostava a l’acte explicant-los-hi que s’equivocaven, i més tard, durant els parlaments fent gestos de forma reiterada evidenciant el seu descontentament amb el que es deia allà, incloent-hi mostres iròniques i clarament de rebuig.
Aquesta actitud, va molestar a molta de la gent que va venir a un acte a escoltar, lliurament, les propostes socialistes per al barri, i així ens ho van manifestar a l’acabar els parlaments.
La falta de respecte vers els contrincants polítics d’una candidatura que fa bandera del diàleg i l’entesa entre tots, ahir va quedar clara, no s’ho creuen. M’hagués agradat pensar que aquesta actitud, no és la de la candidatura, sinó una mostra de la necessitat de protagonisme de les noies que hi participen, i una falta d’experiència política de com van les coses, de fet això lligava per que més que una hostilitat, semblava una malifeta de pati d’escola. Però la presència d’en Pep Masó al final de l’acte també borinejant entre el públic, fa pensar que va ser una maniobra orquestrada amb antelació.
Això també lliga amb l’arrencada dels nostres cartells el dia abans, i novament el diumenge els van tornar a arrencar, aquests, fins i tot hi ha gent que ha vist l’acompanyant d’en Pep, en la seva presència el qui els arrencava.
Què es pot esperar d’una gent així, un grup de persones que s’han destacat en els darrers quatre anys demanant diàleg en aspectes fonamentals de la política argentonina, Can Doro per exemple, i no han estat capaços de fer cap proposta alternativa a la del govern? Quan el diàleg l’entenen dient al govern: “si no fas el que jo dic, no ets dialogant i a més ets un prepotent”, quan han tibat la corda de la convivència democràtica interrompent plens, ocupant cases, o boicotejant la benedicció de les aigües de Sant Domingo.
Si una nova forma de fer política és això, anem arreglats!

La Sala

2007-04-20T01:55:00.001+01:00

Aquest vespre s’ha fet al Saló de Pedra una interessant taula rodona sobre la Sala, el remodelat equipament cultural d’Argentona. Hi han participat en Xavier Cubeles, autor de l’estudi sobre la viabilitat de la Sala, l’Antoni Tarrida del Teatre Nacional de Catalunya, els germans Pons, de l’empresa d’il·luminació Fabrés, en Xavier Amatller, actor, i en Xavier Valls, director de l’obra.

Des de cada una de les vessants professionals dels ponents, hem anat veient la importància de disposar d’un espai escènic com el que s’està acabant de realitzar, i les possibilitats que tindrà el nou teatre d’Argentona no només en el vessant artístic, sinó en el de la promoció de la vila.

Aquest dimecres els regidors hem fet una visita a la nova Sala, i personalment recomano a tots els vilatans que vinguin el diumenge a la jornada de portes obertes que s’ha organitzat, crec que, sincerament, hem fet una gran obra, és una d’aquelles obres que t’omple d’orgull de pertànyer a una comunitat que és capaç, i que té ambició, i que per tant, està viva.

Tenim al davant una gran oportunitat per desenvolupar-nos cultural i socialment, per que tenim una gran eina que ens ho ha de permetre. Ara ens cal a tots plegats empènyer aquest gran projecte i no defallir, i ser com s’acostuma a dir dels espectadors catalans, molt exigents amb el que veiem, i que aplaudim o xiulem quan calgui per que una actitud positiva farà que les arts escèniques del nostre país creixin en quantitat i qualitat.

Però no hem de ser només espectadors, també hem de ser actors, per això no cal que pugem als escenaris, hem de ser actors per aconseguir que tothom es faci seu aquest projecte, i que tots plegats el fem créixer.

Una darrera recomanació, el proper dimarts, els socialistes d’Argentona hem organitzat una conferència que amb el títol “Els equipaments culturals del segle XXI, la Sala com exemple” farà en Ferran Mascarell, el qui va ser Conseller de Cultura de la Generalitat, i també regidor de l’Ajuntament de Barcelona, al Saló de Pedra a les vuit del vespre.

La dimissió d’en Joan: un exemple d’honestedat

2007-04-15T09:42:00.000+01:00

El Ple que es va celebrar el divendres passat, va tenir com a tema més destacat la dimissió de Joan Vaquer com a president de la Companyia Municipal d’Aigües d’Argentona. La seva dimissió, fruit d’un error que va cometre en signar un contracte amb la Junta d’una urbanització quan el Consell d’Administració de la companyia no l’havia autoritzat.

Els que coneixem en Joan, tenim molt clar que la seva actuació no va ser presa amb mala fe, i els que el coneixem de fa molt de temps i a més confiem en ell, sabem que la seva actuació va ser presa per que estava convençut que el contracte signat no només beneficiava la companyia i els veïns i veïnes de la urbanització, sinó que tancava un conflicte històric de difícil solució.

La seva dimissió doncs, ha estat un acte de generositat i honestedat, un gest que l’honora tant políticament com personalment. Un gest que crea precedent, per que no recordo de cap dimissió, a conseqüència d’un error polític de cap regidor en la història de la democràcia municipal argentonina, i d’errors n’hi ha hagut molts en aquests quasi trenta anys.

Cal recordar que els anys que ha presidit la companyia d’Aigües, en Joan ha modernitzat l’empresa, i ha impulsat amb fermesa la modernització de la xarxa de distribució de l’aigua, fet que ha estat reconegut reiteradament en aquests anys tant pels regidors del govern com per els de l’oposició, i el divendres en el ple, es va tornar a repetir, la majoria de portaveus que vam fer us de la paraula, ho vam fer per elogiar la seva trajectòria i la seva actitud.

Gràcies Joan. No he dubtat mai de la teva honestedat, estic molt satisfet que m’acompanyis en la candidatura socialista en aquestes properes eleccions. Persones com tu no només sou necessàries, sinó que sou imprescindibles.

Nous temps per Argentona

2007-04-05T08:48:00.000+01:00

Estem a les portes d’unes noves eleccions municipals, segurament l’esdeveniment més important de la vida política argentonina: les eleccions que ens han de permetre escollir un nou govern per encarar els propers quatre anys, el proper mandat, un mandat que serà molt interessant, amb grans reptes com l’aprovació del Pla d’Urbanisme i d’altres no tant grans però no menys interessants com el de gestionar el dia a dia pensant en el benestar dels argentonins i argentonines.

Aquests darrers quatre anys han estat de gran activitat, amb l’educació, amb l’esport, amb la cultura, amb el dinamisme econòmic, amb les obres, les grans i les petites, amb el benestar social, amb el medi ambient i un llarg etcètera. Ara però ens toca no adormir-nos i continuar treballant pel futur d’Argentona i pel dia a dia.

El balanç d’aquests darrers quatre anys només es pot qualificar de positiu, per que malgrat el xivarri que hi ha hagut, s’ha treballat més que mai. Si que és cert que projectes com Can Doro o el Pla d’Urbanisme s’han alentit, però són projectes vàlids i importants per tots els ciutadans d’Argentona, per això segurament seran els temes “estrella” de la campanya, nosaltres els defensarem i serem els argentonins i argentonines els qui finalment decidirem apostant per governs progressistes o conservadors, apostant pel dinamisme o l’immobilisme, apostant pel futur o pel passat.

Nosaltres estem preparats. Ens queden moltes coses a fer, i les volem fer amb un equip renovat i carregat d’il·lusió. Esperem comptar novament amb el suport de la gent del nostre poble per que tots plegats construïm el somni d’una Argentona progressista, dinàmica, pròspera, agradable, bonica, amable, tranquil·la i amb futur.

Tots continuem sent Lorca

2007-03-03T11:00:00.000+01:00

Dissabte passat vaig anar a veure l’obra “Lorca eran todos”, espectacle que va obrir la Temporada d’Argentona, dirigida per Pepe Rubianes i tristament famosa pel maltracte que tenir a Madrid, primer per la institució presidida pel “progre” Ruíz Gallardón vetant-la als teatres públics de la ciutat i més tard per un grup de persones que es van manifestar davant l’auditori on finalment la van poder representar amb proclames antidemocràtiques.

La impressió que vaig tenir després de veure-la va ser que les coses no han canviat tant, o més ben dit, la dreta espanyola continua copiant les mateixes estratègies que van derivar amb la destrucció de la democràcia dels anys trenta. La similitud, per exemple, d’alguns articles de la premsa feixista d’aquella època amb articles dels mitjans conservadors actuals és impressionant.

Ahir sense anar més lluny, la dreta espanyola va tornar a manifestar-se de forma coordinada a diverses capitals espanyoles amb símbols i proclames clarament feixistes encapçalats per dirigents del PP, partit que s’autoanomena democràtic, modern i centrat. Mil vegades prefereixo un dirigent conservador com Sarkozy, que almenys ha mamat l’essència republicana que qualsevol dirigent conservador espanyol que només ha mamat el fel de la rancúnia d’haver perdut els seus privilegis d’ençà la mort del dictador.

No vull fer alarmisme d’aquesta situació per que crec profundament amb la democràcia i en la força que tenim els demòcrates, només vull cridar l’atenció sobre el paper que ens toca jugar a tots, el de tenir una actitud proactiva amb els nostres deures ciutadans per frenar aquesta onada que ens transporta novament al passat.

Aquesta estratègia, però, no és aliena al que està passant a Argentona, hi ha grups de l’oposició que lluny de fer una política responsable, de debatre sobre idees o models de poble, continuen volent transformar la realitat inventant-se-la, i amenaçant sistemàticament als polítics del govern i als tècnics municipals, i utilitzant més els mitjans de comunicació, que els espais de discussió política que són els llocs on s’ha de debatre.

El proper 27 de maig, és el dia que hem d’escollir els nostres representants a l’ajuntament d’Argentona, serà el moment que haurem de decidir si continuem amb la política espectacle, o si ens tornem a situar en la política normalitzada.

CIU no té programa!!

2007-02-18T12:44:00.000+01:00

Hem acabat una setmana amb poques notícies que hagin sortit de l’ajuntament,si però que n’hem tingut de caràcter més polític, com el debat a la TV de Mataró sobre el planejament urbanístic amb la participació de representants de cada grup municipal. Un debat que, més enllà de les discrepàncies sobre el seu contingut, es va tornar a evidenciar la voluntat de diàleg per part dels representants dels grups del govern municipal.

L’altra va ser la presentació de la candidatura convergent, en aquesta presentació, jo no hi vaig poder anar, només se que van estar acompanyats per Felip Puig, personatge del qual no recordem amb alegria el seu pas per l’Ajuntament d’Argentona com a assessor urbanístic. En aquella època es van prendre algunes decisions que costaran molts calers a les nostres butxaques... Tret d’això, i encuriosit per saber qui més hi haurà en la seva llista, he entrat al seu espai web, i tampoc, l’última notícia està més que caducada (no tant pel temps que fa, que déu-n’hi-dó, sinó pel mateix contingut) igual que la llista que hi apareix. Avorrit, he clicat a l’opció de “baixa’t el programa” i ... m’ho temia, NO EN TENEN!!

Al mateix dia, i quasi a la mateixa hora, Argentona es preparava per gaudir dels actes de carnaval, correfoc per acompanyar l’arribada del rei carnestoltes i el seu temut pregó i un bon ball per fer passar el fred que no va fer.

Per altra banda, la setmana que comença, s’inicia amb una nova reunió del Consell Assessor del POUM, i el dimecres, ens visiten representants polítics i tècnics de les ciutats franceses de Pezenas i Girousens amb els quals estem parlant de futures col·laboracions amb el Museu del Càntir en el marc de l’euroregió.

...o això no és diàleg?

2007-02-10T13:44:00.000+01:00

Aquesta setmana hi ha hagut un parell de reunions que crec que han estat molt interessants: la primera amb tots els grups de l’oposició per parlar de Can Doro, i la segona la primera sessió del Consell Assessor del POUM. Dos temes calents que el govern municipal podria obviar i que, tot el contrari, estem afrontant apostant pel diàleg.
Que hi hagi diàleg no garanteix que hi hagi acords, però per que hi hagi acords, necessàriament cal dialogar, i en aquest punt és on estem.
Pel que fa a Can Doro crec sincerament que tenim molt poc marge per a maniobrar, parteixo de la base que a mi la proposta actual em sembla bé, està molt elaborada i pensada, resol problemes i l’impacte visual, que és del que es tracta, és assumible, Així la proposta d’aparcament, més plaça, més centre cívic, més locals comercials, més font accessible, més 16 habitatges a cost cero per Argentona, em satisfà plenament. Qualsevol nova proposta que es faci haurà de contenir tots els ingredients acabats d’esmentar amb el mateix cost, aquest és el repte de l’acord.
Pel que fa al POUM, aquí el marge és diferent, tot i que hi ha alguns elements bastant inamovibles, i ho són no per caprici sinó per que s’hi ha arribat després d’un procés de meditació molt profund, només variable si es demostra que a les conclusions que s’ha arribat són errònies. Aquí demano coratge, que el procés de diàleg i de reflexió en veu alta contingui les dosis de responsabilitat per poder prendre decisions que ens ajudin a dibuixar un futur coherent, i que el preu que es pugui pagar no es calculi en base de la immediatesa sinó en la rendibilitat de futur (està clar que no parlo de preu econòmic).
En qualsevol cas hem començat a caminar, tal com vam anunciar en el ple de nomenament de la nova alcaldessa, pel camí de l’acord. Ja no si val continuar posant en dubte la nostra voluntat.

Després del ple

2007-02-03T17:26:00.000+01:00

Ahir vam celebrar el ple ordinari (-4) d’aquest mandat, on més enllà dels temes de tramitació hi van haver tres temes de més calat. El primer, fruit d’una moció de tres grups de l’oposició, demanava la creació d’una comissió tècnica formada per tots els partits polítics i la plataforma, per dictaminar si hi ha cap possibilitat de modificar el projecte urbanístic de Can Doro. El govern la volíem votar en contra però no va caler, finalment es va deixar damunt de la taula en espera dels esdeveniments futurs, aquests esdeveniments són les reunions que ja s’estan fent amb la plataforma, i que a partir de la propera setmana es faran també amb els grups de l’oposició. Ens vam posar d’acord i es va prendre la decisió més coherent, bé, la més coherent hagués estat la seva retirada per que si el fruit de les properes reunions és que no ens posem d’acord, no tindrà cap sentit posar a votació una moció la demanda de la qual hagi fracassat!!

L’altre tema a destacar, va ser una segona moció, en aquest cas la presentada en solitari per l’inefable Félix Rosa. Una argumentació desordenada i esperpèntica que traspuava més ganes de fer sang que de voler arreglar alguna cosa. Va acusar al govern de quasi totes les tipologies de delictes que es poden cometre en una administració pública: informació privilegiada, tràfic d’influències, prevaricació, etc... tot en un redactat de poc més de 10 línies!! La seva pretensió era la de denunciar públicament unes suposades irregularitats, fruit d’una també suposada investigació al millor estil Perry Mason. Això seria correcte si hagués esgotat totes les vies, o s’hagués documentat correctament, però agafar dades aïllades sense consultar el seu origen ni demanar assessorament i voler fer-les públiques sense xarxa, té el risc de fer un ridícul monumental, com crec que passarà quan demani les disculpes a les persones que va acusar i als ciutadans després de tot el que va arribar a dir.

Em sembla més honesta la política de les idees que la política de l’espectacle.
El tercer tema tractat va tenir unes connotacions diferents. El debat es va concentrar entre les cadires del públic. Un sector dels veïns de Can Cabot va demanar prendre la paraula per llegir una sentència exculpatòria sobre un tema econòmic referent a la gestió de la urbanització, un tema que ja va consumir bastanta estona en un ple passat. Els altres sectors de veïns de la urbanització presents en el ple també van intervenir, i de totes les intervencions, la primera constatació és la fractura social que viu el veïnat, i la segona, també constatada ahir, és la responsabilitat que hi tenen els grups municipals de l’oposició, tots, en més o menys mesura van ser esmentats durant aquest agre debat.

Diàleg...de debò!

2007-01-30T08:55:00.000+01:00

Està a punt de reunir-se per primer cop el Consell Assessor del Pla d’Ordenació Urbana Municipal, amb aquesta reunió, el procés de debat i discussió sobre el model de poble que hem de projectar cap el futur ja s’haurà iniciat.
La redacció d’un pla d’urbanisme, és escriure les regles de joc del creixement urbanístic a mig termini, entre quinze i vint anys. I el que hem de fer, és l’exercici de projectar cap al futur la nostra realitat. Però sobretot hem de saber administrar el creixement, hem de saber administrar l’espai públic per arribar al final del període que estem debatent, havent assolit un creixement urbanístic equilibrat i sostingut.
Per això és important que tothom, més enllà dels nostres desitjos, hàgim fet una anàlisi acurada de les dades demogràfiques d’Argentona i del nostre entorn, i reflexionem en veu alta si aquest creixement l’assumim amb més o menys despesa de sòl, si introduïm més verticalitat que horitzontalitat, carrers amb més o menys vehicles, etc...
Només un desig, el Consell Assessor és un espai de debat i reflexió, no és un ple de l’ajuntament, volem dir que aquí no si valen argumentacions de cara a la galeria, en el consell només s’hi valdran propostes raonades i enraonades. Hem de confrontar els projectes que tenim els diversos representants de la vila i procurar facilitar els acords.
Només hi podem ser amb una actitud de diàleg sincer i obert. Diàleg ...de debò!

Crispadors crispats

2007-01-20T12:00:00.000+01:00

A poques hores de la meva presentació com a candidat a l'alcaldia, en alguns mitjans van sortir crítiques a algunes de les meves paraules. Ja les esperàvem. Però n'hi ha hagut una que m'ha cridat especialment l'atenció: Al meu desig de girar pàgina al mandat de la "crispació", i voler recuperar un clima polític de normalitat, van i em critiquen això!! Què volien que digués, que fomentaria la "crispació"?
Alguns partits estant utilitzant la "crispació" com a arma electoral per anar en contra de l'actual govern, és una aposta tàctica que no està absenta de riscos, ells mateixos!! El risc principal està en el mateix concepte de la "crispació". Si entenem que "crispar" és aquest fenomen que implica que en alguna de les dues parts (sempre hi ha dues parts com a mínim, en el nostre cas, govern-oposició o oposició-govern, l'ordre dels factors no altera el producte, però no vull que em tornin a acusar de voler "crispar".) s'utilitzen formes d'expressió que enalteixen els ànims dels altres. I això ha passat en aquest darrer mandat, però curiosament, ha estat un sector molt concret de l'oposició que ha utilitzat de forma magistral aquesta pràctica, de tal manera que algun regidor del govern s'ha contagiat i ha actuat de la mateixa manera. D'això a que sigui el govern qui provoqui la "crispació" està molt lluny de la realitat. Dos no es "crispen" si un no vol. Amb això vull dir que ningú ha sentit dir a cap membre del govern que hi hagi "crispació", per que no n'hi ha hagut!!
El que si que hi ha hagut és una altra cosa. En aquest darrer mandat la pràctica més habitual per part de l'oposició ha estat l'acusació i la insinuació, s'ha insinuat que el govern podria ser acusat d'un munt de coses lletges, de tota mena, amb aquella màxima tant menyspreable del insinua que algo queda. Insinuacions i acusacions gratuïtes que no s'han portat al jutjat i que quan hem estat acusats davant d'un magistrat, aquest ha arxivat continuadament les causes per una òbvia falta de rigor jurídic: no es pot denunciar cap fet que sigui legal!!
Això ha estat així per que el govern ha decidit tirar endavant projectes per Argentona sense el suport de l'oposició. Un suport que no ha existit per què els grups de l'oposició no han estat capaços d'articular propostes alternatives que obríssim alguna via de diàleg, ens hem trobat sovint amb la negativa per la negativa, i davant d'aquesta actitud el govern ha fet el que havia de fer: governar, prendre decisions.
De ben segur que per els membres de l'oposició, aquesta deu ser una situació força frustrant, doblement frustrant, d'una, que la seva "aportació" no fos resposta, i la segona que siguin capaços de tenir un model de poble.
No es poden traslladar a la ciutadania aquestes frustracions. No es pot pretendre formar un govern si no es tenen les coses clares. No es pot pretendre guanyar unes eleccions amb aquests arguments tan ingenus.

L’oportunitat de Batasuna!

2006-12-31T12:58:00.000+01:00

L’atemptat d’ahir a Barajas, lluny de ser un atac al govern, o el trencament de la treva indefinida, és segurament una part del procés en que estem inmersos per aconseguir la tant anelada pau al País Basc. És difícil d’interpretar aquest atemptat, és el primer? és de l’ETA que vol acabar amb el conflicte? o és un avís?
Sigui el que sigui posa més difícil l’anunciada presència de Batasuna a les institucions el proper mes de maig. A no ser que prengui la decissió històrica d’incorporar-se al procés polític tot renunciant a la violència.
Potser ara és el moment d’aprofitar aquest nou atac contra la democràcia per que Batasuna formuli les paraules màgiques que tots esperem i d’aquesta manera no tant sols faci real el seu desig de participar democràticament en les institucions polítiques sinó que posi en marxa el procés, donat que només ells tenen la clau que faci moure els mecanismes de diàleg real.
Ara que l’Euskobarómetro aboca el pessimisme social al damunt de la taula, l’esquerra abertzale pot tenir una oportunitat d’or per aconseguir donar la volta a la situació, i aconseguir amb un moviment tàctic tenir un paper central en el panorama polític i consequenment tenir una rendabilitat electoral.
El procés de pau ara s’atura. A vegades val la pena fer dos passos enrera per poder prendre embranzida. L’Estat no ha de fer res més que esperar. Els que s’han de moure, han de deixar de posar al govern en un xantatge constant i fer els deures que reclamen als altres per amagar els que ells no han fet.

2006-12-11T10:27:00.000+01:00

En el comiat d’Antoni Soy

Passats uns quants dies de la renuncia d’Antoni Soy com a alcalde i com a regidor de l’Ajuntament d’Argentona, voldria comentar un parell d’aspectes referents a aquesta renúncia.
D’una banda, felicitar-lo per l’assumpció de noves responsabilitats en el govern de la Generalitat de Catalunya, gran honor i gran responsabilitat per un home públic com Soy, i des d’aquí a més de felicitar-lo, desitjar-li els millors auguris per la tasca que inicia en aquests moments.
Amb Antoni Soy he compartit en aquests quasi quatre anys de mandat municipal el treball conjunt al voltant d’un projecte comú per a la vila. I d’ell, en aquesta acció de govern he rebut comprensió, complicitat, ànims i suport en la feina que he desenvolupat, i de mi ha rebut el mateix. Això tan simple, és el que fa veritablement un equip, i això és ben bé el que em fet els socis de govern aquests darrers quasi quatre anys i els anteriors.
La seva marxa però provoca moviments no menys interessants en el panorama polític d’Argengtona de cara a les eleccions que hem de celebrar el proper més de maig. No sé si el clarifica o no, però de ben segur que quan tinguem nou alcalde o alcaldessa res quedarà igual.
M’explico, deixant l’alcaldia, Soy provoca que les famílies de l’Entesa prenguin posicions per afrontar les properes eleccions. Així doncs, l’Entesa ha de decidir qui farà d’alcalde els propers mesos i a quina família política pertanyerà. Si és de l’entorn d’IC, els d’ERC que ja estan fora de l’Entesa, no tindran remordiments per haver abandonat el vaixell unitari. En canvi si el nou o nova alcaldessa és de la família d’ERC, el partit tindrà més dificultats per justificar la seva marxa. ERC haurà d’explicar moltes coses, entre d’altres, si es confirma que marxa definitivament d’Entesa, quin rumb ideològic prendrà en el futur immediat, i quines majories afavorirà en el cas que el resultat electoral els ho permeti.
Amb tota probabilitat, aquesta setmana que iniciem avui ens desvetllarà el nom del primer o primera regidora. A partir d’aquí anirem veient els moviments dels partits polítics.