Simbolisme o litúrgia?

Si hi ha alguna imatge de l’escena política de la presa de possessió del nou govern Zapatero que ha de passar a la posteritat per la seva simbologia, aquesta no és altra que la de Carme Chacón rellevant el seu predecessor en el ministeri de defensa.

Hi ha qui, com podeu veure al comentari de l’article anterior, que s’ha escandalitzat per que una ministra catalana llenci visques al rei i a Espanya, i li ha passat inadvertit que una dona, jove i catalana, manés posar ferms als representants de l’exèrcit que estaven formats a la plaça del ministeri. Aquest és el símbol, això és el que va passar, la resta forma part de la decoració o la litúrgia d’actes com aquest.

L’exèrcit espanyol ha sofert en democràcia tres grans canvis, el primer, precisament és aquest, convertir-se en un exèrcit al servei de la nova democràcia i al servei del poble com li encomana la constitució. El segon, i aquest més contestat per que no concita tantes unanimitats que és convertir l’exèrcit obligatori en professional, i ara s’obre el tercer gran canvi, el de convertir l’exèrcit en garant i exemple de la igualtat de gènere. Aquest és el repte de Carme Chacón, aconseguir-ho o no és el que li valdrà les lloances o les crítiques, que porti talons el dia de la seva presa de possessió és una anècdota.

Ja posats, la transformació democràtica d’un exèrcit que prové del franquisme té com a ministre un socialista català, en Narcís Serra, que precisament ahir va presentar el seu llibre “La transición militar” que explica com l’exèrcit espanyol es va adaptar a les regles democràtiques, i torna a ser una socialista catalana la que és cridada a reblar el clau de l’adaptació social de l’exèrcit.

Voler buscar simbolismes en els “visques” cridats per la nova ministra i no veure el simbolisme real d’aquesta aposta és d’una miopia fanàtica que no porta enlloc, i parlant de litúrgies, aquest article hagués estat diferent si la litúrgia criticada fos el testimoniatge de la bíblia i la creu en el moment de la promesa del càrrec.

Consens, quin consens?

Una de les paraules més utilitzades pels membres de Tots x Argentona i els seus satèl·lits, abans de ser govern i durant, ha estat la de “consens”, primer com a desig i després com una suposada realitat.

Permeteu-m’he que em quedi amb les declaracions de l’alcalde al “Tot Argentona” quan parla del traçat del tren: ...“hem arribat a un consens”... , deia, coincidint plenament amb el que diuen a la revista “el banc de la plaça”, que en la seva editorial referida al mateix tema, usa la paraula consens moltes vegades en molt poques línies. Qualsevol que llegeixi aquests articles, es creurà de debò que per part del govern i els seus satèl·lits hi ha una voluntat molt activa de la cerca del consens, però no.

Si ens quedem amb l’exemple del tren, nosaltres hem mostrat el nostre acord en la darrera proposta de seu traçat, però això no vol dir que l’hàgim "consensuat" per que no hem pogut ni incidir ni opinar sobre el mateix, donat que se’ns va presentar quan ja estava fet.

El mateix passa amb d’altres temes importants, per exemple la proposta de la Generalitat de posar una Àrea Residencial Estratègica al Cros, les famoses ARE, no és un tema prou important per buscar i fer possible el consens, l’acord, el diàleg amb els altres grups que formem l’ajuntament? No, el regidor d’Urbanisme, en Xevi Collet, creu que no, que consens és dir que si a les seves propostes. Com poden comprendre, no podem donar suport al que surti d’aquesta actitud ni a la seva tossuderia.

El ple de divendres passat va ser un nou exemple, tots els temes que duia aquest regidor van ser motiu de llargues i agres discussions, en canvi les propostes que va fer el seu company de govern, en Ferran Armengol, no només van ser aprovades amb un ampli suport, sinó que les intervencions que hi van haver van ser elogioses a la seva cerca activa de consens.

Aquestes són les dues cares de la moneda, el qui es creu que s’ha de treballar per el consens i el qui ho diu però que no ho fa, així si que es poden guanyar eleccions, però després no ens podem queixar quan els ciutadans ens diguin que no podem fer cas dels polítics, oi Collet?

La Sala, el comerç i el turisme

Veig que l’alcalde continua posant al centre de tots els mals el cost de la Sala, això vol dir que encara no ha entès que la Sala és una inversió i no una despesa, sort que és una persona d’empresa!

Tothom entén que una inversió és una despesa que ha de permetre millorar la capacitat de generar ingressos en una empresa privada, o millorar les condicions de vida d’una comunitat si es mira des d’una perspectiva pública.

Amb aquesta doble perspectiva es va dissenyar la Sala com un element que més enllà de la celebració dels actes ciutadans, s’hi puguin celebrar actes culturals que transcendeixin els límits de la nostra vila i serveixin per atraure nous visitants que després compraran a les nostres botigues i menjaran als nostres restaurants i dinamitzaran econòmicament la vila. Aquest és l’objectiu final de la Sala, per això penso que el projecte està equilibrat econòmicament (cost-benefici).

Però ja hem vist en el darrer ple que aquest govern amb això no hi creu, i van decidir denunciar el conveni amb l’Escola Universitària de Maresme amb el qual l’EUMM es comprometia a fer-nos un estudi anual sobre els visitants del poble en els esdeveniments de la vila que nosaltres triéssim.

Aquest conveni el vaig signar jo en nom de l’ajuntament, per que creia que ens hauria de servir com a baròmetre per a conèixer els visitants de la Fira de la Terrissa i el Càntir, veure com evoluciona el seu perfil, la seva procedència, i la seva despesa, no només a la fira sinó quin impacte genera en el comerç i els serveis de la vila, per així anar adaptant les activitats per fer-la més atractiva o per captar nous visitants.

Aquest estudi tenia un cost molt inferior al del mercat, per tant perdem una altra oportunitat. Això si, amb el vist-i-plau del doctor Nieto, que va confessar no haver vist els estudis després de criticar-los.

Però vist també l’interès del govern pel comerç en general, no ens ha de sorprendre ni aquesta decisió ni que no entenguin els beneficis de la Sala, ni que prefereixin fer pisos a la Velcro que equipaments comercials.